Blog d'en Xavier Mir

Els blocs d’Areyautes continuen rebent aportacions sobre les municipals. Un dels darrers apunts és el del Barrinaire (Xavier Salbanyà), que aporta dades útils per poder fer una mica de prospectiva. Un recompte de vots, un recordatori dels regidors que ha tingut cada partit en aquest mandat i un resum de l’evolució històrica. Des de l’any 79, CiU s’ha mogut entre els 6 i els 8 regidors; la forquilla del PSC ha estat més ampla i ha oscil·lat entre els quatre dels anys 79 i 87 i els vuit de l’any 91, que representen el cim. Des d’aleshores, però, la davallada ha estat constant: sis regidors l’any 95; cinc l’any 99 i quatre l’any 2003. Amb aquesta tendència, la pregunta és si passaran a tres o si es mantindran en quatre, però no sembla gaire possible que treguin un cinquè regidor. Malgrat tot, aquesta ha estat l’aposta de Ramon Vinyes amb la incorporació de Xavier Febrer i Lorena Estrada als números 2 i 3. El risc, deixar a fora un dels històrics, en Tomàs Salazar, que ha quedat relegat a la quarta posició.

Conscients que serà difícil augmentar el nombre absolut de vots i que per tant caldrà esperar la fragmentació de vot de les esquerres i moure’s amb habilitat en els pactes posteriors, a CiU saben que la millor estratègia passa per fidelitzar el vot, per aturar la fuga, per aconseguir que vagi a votar tothom. Per això l’acte d’ahir divendres no tenia res a veure amb els que hi ha hagut fns ara. Vaig treure el cap a la Sala Polivalent després d’assistir a la presentació del llibre Montenegro sí, Catalunya també i no m’hi vaig estar ni tres segons. Si volies saber què deien Pujol i Rubirola t’hi havies de quedar a sopar. No s’hi valia a treure-hi el nas una mica i prou. Tancament de files i amb la panxa plena. I la mitjana d’edat, allò que dèiem, alteta. És l’aposta de CiU. La dreta convida a sopar. Deuen pensar que les persones no es mereixen menys, que això del piscolabis que fa l’esquerra és massa lleuger o poc seriós. Si més no, amb aquesta estratègia s’estalvien la presència de blocaires que, si han de triar entre sopar amb en Jordi Pujol o amb la companya, sopen amb la companya.

Tornant, però, a la prospectiva, cal tenir en compte que un regidor costa uns 350 vots, si fa no fa, a Arenys de Mar. Això fa difícil que el PP, que el 2003 en va treure 655, pugui superar els 700 precisament ara que tenen la competència de Ciutadans. I tampoc es pot descartar que si Ciutadans obté el suport d’entre 200 i 300 persones ni els uns ni els altres obtinguin representació. En el cas que Rosa Zaragoza pogués mantenir la representació, la pèrdua de més de dos-cents vots significaria per a CiU perdre un regidor i la possibilitat de fer majoria absoluta amb el PP.

L’altre espai en litigi és el que es disputen ERC i PSC. Els quatre regidors o 1.400 vots són llindar a superar per als uns i llindar a mantenir per als altres. Quant al PSC, els 1509 vots del 2003 els ho deixen justet si tenim en compte la davallada del partit en l’àmbit del Principat i la competència de Ciutadans. Hi ha força possibilitats de perdre un regidor, però és inversemblant que pugui perillar el lloc de Lorena Estrada com a número 3. Per a ERC, en canvi, que el 2003 va obtenir 1173 vots, el repte és el quart regidor, que no és gaire lluny. El cinquè pot resultar més difícil, però en cas que s’aconseguís la Laia Martín seria una de les regidores més joves del país.

Finalment, qui també sembla que pot augmentar representació és Oriol Ferran amb ICV. Els 571 vots de 2003 els deixen a prop dels 700 que els caldrien perquè Isabel Roig pogués entrar al Consistori. La tendència del partit en l`àmbit nacional és positiva i la renovació de la llista pot acabar d’ajudar, ja que Ferran connecta fàcilment amb sectors joves i té imatge de gestor àgil i proper, a banda l’experiència a la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. És tan poc probable, però, que ICV es quedi sense representació (perdre més de dos-cents vots) com que aconsegueixi fer entrar la número tres (li caldria guanyar gairebé cinc-cents vots).

Amb aquest panorama, aquest vespre a les vuit entra en joc el VIA. Mentre espero veure quina impressió en trec, quin és el suport que pot aconseguir i quin ambient es respira en la presentació de la llista, la prospectiva esbossada ha de servir per encaminar la meva aposta. Tinc previst seguir el joc a l’Enric Pera, que porta la porra de les municipals al seu bloc, però esperaré a tenir la visió més completa.