Blog d'en Xavier Mir

El fet que durant quinze dies ens saturin de missatges sobre les intencions que tenen els partits si aconsegueixen representació als ajuntaments pot arribar a empetitir la nostra visió del que representa el nostre vot. Alguns candidats diuen que el 85 % dels programes electorals coincideix. Altres, s’han encarregat al llarg del mandat de donar entenent que hi hagi qui hi hagi al govern manaran el secretari i l’interventor. I tot plegat pot fer que més d’un els engegui a tots a passeig i diumenge vinent es quedi a casa. En alguna altra ocasió ja he escrit que aglutinar un equip humà disposat a treballar pel municipi en el marc d’un partit no és fàcil i que alguns electors exigents seguiran la política del mal menor a l’hora d’exercir els seus drets o, directament, no els exerciran. Però a tots ells els voldria demanar que pensin en les Diputacions i els Consells Comarcals.

I els ho demano perquè es dóna la paradoxa que en l’imaginari polític de la majoria de les persones la Diputació no hi apareix. Votem a les municipals, votem a les autonòmiques, votem a les estatals i votem a les europees, però no votem mai per constituir els òrgans de govern de la Diputació perquè aquest segment de l’Administració escull els seus mandataris de manera indirecta en funció del resultat de les municipals. I malgrat que passi desapercebuda, la Diputació de Barcelona gestiona un dels pressupostos més sucosos de l’Administració i els seus gestors reben unes retribucions considerables. Un servidor treballa en una de les biblioteques de la Xarxa i salta a la vista que en aquest servei s’hi aboquen molts diners. Per saber alguna cosa més de la Diputació, podeu llegir l’acta de la sessió plenària del passat 29 de març, on a més resulta que a la pàgina 7 apareix Arenys de Mar. Podeu veure també l’actual composició de la Junta de Govern.

Per tant, tot i que aquest missatge no ens arriba gaire, hem de recordar que el nostre vot de diumenge vinent serà decisiu en la composició del Ple de la Diputació de Barcelona. Potser no hi ha cap partit que ens faci goig; potser no hi ha cap llista que ens empenyi a votar, però no malbaratem la nostra oportunitat de dirigir un pressupost important cap als nostres interessos. Tots sabem que les idees es materialitzen en pressupostos públics i que aquests pressupostos els gestionen els representants polítics. Per tant, si el panorama de l’Ajuntament no ens fa goig, pensem si més no en la Diputació i en els Consells Comarcals. Si volem un estat propi, a més d’empènyer des de la societat civil amb campanyes imaginatives i creant opinió, hem d’aprofitar qualsevol oportunitat perquè l’independentisme parlamentari augmenti la presència a les institucions.