Blog d'en Xavier Mir

Fidel a la dita, el mes de maig ha començat amb una mica de pluja, si més no a Arenys de Mar. És una pluja benvinguda i sempre necessària, però no és l’única pluja. Al mapa d’estatpropi.cat continuen plovent independentistes. I més que en plouran. Fins ara no s’ha fet mai un recompte de voluntats. Algunes persones cauen en l’error de calcular el percentatge de persones que volen un estat propi en funció dels vots que rep Esquerra en les diferents consultes electorals, però el sobiranisme és transversal. Des de fa una colla d’anys hi ha en marxa l’Agència del Cens Nacional del Poble Català, que recull dades molt més completes i proporciona el Carnet de Nacionalitat Catalana. Ara, però, el mapa per un estat propi permet visualitzar d’una manera atractiva i interactiva el suport creixent del moviment independentista. Ahir en parlava l’Avui (en una notícia que ha generat un esclat d’un centenar de comentaris) i avui ho recull Vilaweb (en la notícia es diu que la campanya ha superat les mil adhesions, però a l’hora d’escriure aquestes línies ja en som 1.801; brutal!!). Llàstima que determinada premsa sempre es resisteixi a donar algunes informacions.

I dic això de determinada premsa perquè El Periódico continua amb la seva política de boicot a qualsevol informació que pugui fer emergir el debat sobre l’autodeterminació. No van poder evitar dedicar-hi una enquesta després del monogràfic al Parlament, van fer-ho a través d’una pregunta tendenciosa i aquí s’ha acabat tot. Ara és Èric Bertran qui en pateix el silenci. I no tan sols per part d’El Periódico, tal com es pot llegir a E-notícies. Tot i l’èxit de l’obra Èric i l’exèrcit del Fènix estrenada el passat 20 d’abril al Teatre Borràs, el diari no n’ha dit res. Per sort, els blocs formem una xarxa d’informació pròpia i ens constituïm en alternativa als mitjans controlats que es neguen a fer difusió de certes coses per por que algú els renyi. Per sort, reportatges com el de Xevi Mató o com aquest més breu de Vilaweb TV sobre l’obra de teatre continuen assegurant-ne la difusió. La llibertat d’Internet deixa alguns diaris en la prehistòria.

I en un Primer de maig com avui val la pena recordar la creació de Sindicalistes per la Sobirania. També en la difusió d’aquesta notícia està funcionant la xarxa de blocs. I no menys interessants són les eleccions escoceses d’aquest dijous 3 de maig. Podeu llegir una notícia sobre Jim Mather (SNP) a El Debat. I al mateix mitjà, Marina Llansana opina sobre les declaracions de Maragall: "és lògic preguntar-se si tot plegat valia la pena. Malgrat tot, n?hi ha
que pensem que sí. Perquè ara com mai ens adonem que amb l?actual
marc constitucional no anem enlloc." I Vicenç Villatoro dóna les gràcies a Maragall des d’El Singular Digital. Llàstima que en el seu article barreja la substitució de Maragall per Montilla (que no dubto que era voluntat de Zapatero) amb la formació del govern (que no tinc tan clar que sigui el que volia Zapatero). En tot cas, quan Villatoro escombra cap a Pujol, caldria recordar-li que CiU també ha reconegut els errors quan era massa tard. O no ha estat així amb el Pacte del Majestic? Gràcies, Villatoro.

I Joan Oliver dedica les seves engrunes a fer un paral·lelisme entre els 300 anys de la pèrdua de sobirania dels escocesos, els 300 anys d’Almansa i els 300 anys de Catalunya. Escriu: "Tal com van les coses, podem arribar al nostre tres-cents aniversari en
condicions semblants a les dels valencians d’avui. Però en aquests set
anys es pot fer molta feina nacional i si es fa ben feta, des del
govern o des de l’oposició, des del carrer o des de la ploma, podria
ser que arribéssim al dijous 11 de setembre del 2014 en condicions
semblants a les de l’Escòcia d’avui." Completament d’acord que el bloc ERC+CiU és decisiu a l’hora d’aconseguir un estat propi, però no ens limitem a esperar que s’entenguin. Si el Sr. Oliver vol fer ús amablement de la ploma, li estarem molt agraïts que es faci ressò d’estatpropi.cat perquè els qui han fet tan bona feina des de la societat civil vegin amb satisfacció que les adhesions no paren d’arribar.