No m’ha agradat el que diu Rut Carandell (notícia al Singular Digital), que troba dificultats perquè la militància s’expressi. Fa la impressió que acusi la direcció de falta de democràcia interna. Jo diria que hi ha pocs partits on la militància pesi tant com en el cas d’Esquerra. El risc és que si un corrent intern no obté prou suport els seus promotors pretenguin desautoritzar la direcció. Hi ha els mitjans democràtics suficients, però al cap i a la fi el resultat de les votacions ha de ser acceptat. I si RCat té amb la direcció d’Esquerra el mateix problema que Catalunya té amb Espanya, que és la falta de sobirania, potser caldria plantejar altres hipòtesis que no són el corrent renovador intern.
Un dels blocs que s’ha posicionat al costat de Carretero és el de Josep Perera, Munició per la independència nacional. A l’apunt d’avui escriu que "En els darrers mesos a ERC s’han pres decisions força polèmiques i controvertides i hauria estat bo que la direcció hagues deixat parlar a
les bases, com a mínim permetre’ns opinar però pel que sembla això de
la democràcia interna no està de moda i ara el que prima és
l’hermetisme." Realment falta democràcia interna a ERC o ho diu perquè les seves propostes no han pogut prosperar per falta de suport al Consell Nacional? La consideració de "polèmiques" aplicada a les decisions que hagi pres el partit és subjectiva. Quines no són polèmiques? És operatiu que un partit hagi de consultar tota la militància cada cop que hagi de prendre una decisió? I com se sap si és polèmica o no i per tant digna de consulta? El to de bona part d’aquests blocs no ajuda gaire al debat. Si un corrent crític té arguments, només li cal explicar-los, i els blocs, com escrivia fa poc Manel Bargalló, ens brinden una ocasió excel·lent. No cal, aleshores, dir que "han perdut els papers", "estan morts de por", etc., etc.
Rellancem el debat. El pacte amb el PSC ha portat aspectes negatius; d’acord. Hauria estat millor pactar amb CiU? Hauria estat millor anar a l’oposició? Ens mantenim en una dinàmica de "reacció a" o tracem una estratègia a llarg termini. Quan passejo pels blocs d’ERC i trobo segons quina mena de llenguatge, em canso i no llegeixo més. En canvi, crec que no sóc impermeable als arguments ben explicats i amb capacitat d’integració. Si algú d’ERC em diu que en Carod està acabat, això no m’interessa gens. Si em diu que aniria bé per al partit i per al projecte que qui sigui al govern no sigui al capdavant del partit, això ja em comença a interessar. Faig aquest prec general, doncs, a la militants i simpatitzants d’ERC que s’expressen a Internet i en altres plataformes. No personalitzem el debat. Posem sobre la taula arguments que caiguin pel seu propi pes, i alternatives ben pensades que evitin que ERC caigui en la volubilitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El bloc de l’Iceta no admet comentaris, és una llàstima. Suposo que donar gràcies al Zapatero perquè amb ministres catalans es fa un favor a Catalunya és tornar-li el favor perquè amb un president de la Generalitat espanyol es fa un favor a Espanya.
Com tu ben dius, aquests comentaris etnicistes els usa l’Iceta&Co a conveniència, no jo.
Moltes paraules, al PSC. I cap fet tangible. Cap de positiu. No sé si se’n fan el càrrec de com resulta d’humiliant que "deixin anar" alguna transferència o posin alguna nena bonica per acontentar la colònia, i el que és pitjor, que n’hi hagi que a la mínima ja l’hi donin les gràcies sense veure resultats.
Però aquest és el fet…per un poble pussilànim com el nostre, fàcilment comprable, ells tenen les de guanyar perquè són qui reparteix les virolles.
El meu bloc es com titulo aquest comentari, es un bloc sarcàstic i un pèl àcid que reparteix a tor i a dret, les errades i les equivocacions que cometem nosaltres els catalans. Tens raó en el que dius,el que es tenen que contraposar son projectes, i no persones, ja que ni la direcció té que se cremada a la foguera, però si dir-lis que el seu projecte a derivat a posicions personals i per tant a quedat desvirtuat i caduc. Això també serveix per les diferents corrents critiques dins d´ERC,que no caiguin en la demagògia del nen petit quant no obté tot el que vol (votacions del Consell Nacional).Que lluitin i treballin per encabir el màxim de propostes en el programa electoral, i ajudin a treure un bon resultat a ERC,que no esperin una davallada per poder guanyar adeptes – en el carro de les critiques tothom s´apuja-,això només ho esperen els mediocres.Les seves propostes nomes arrelaran des de el triomf,mai des de el desencant.
Si la direcció d’ERC estigues segura de la seva estratègia, no tindria cap pega en fer el congrés.
Ara si que no hi ha cap excusa de que les eleccions generals son aviat, amb la darrera reforma de govern d’en ZP, s´ha arribarà al final de la legislatura.
Un congrés ara, seria el millor per ERC, és veure realment la força dels crítics i amb una actitud decidia al diàleg entre la actual direcció i els crítics, segur que s´ha arribaria a un acord. Es tindria quasi més de mig any per mostrar a tots els ciutadans que les divergències ja no hi son que tot anem a una.
Però en canvi ara, l’únic que em fet, es posposar el debat després de les generals, i per desgracia si ara, la meva opinió fent una extrapolació dels darrers vots aconseguits, ERC en prou feina tindria entre 3 i 4 diputats, però com be dius , els altres partits i els seus mitjans aprofitaran per usar les nostres diferencies per donar més la sensació de ser un partit dividit. El resultat serà per desgràcia si tot segueix així que en prou feines en traurem entre 2 i 3 diputats.
Dons, ¿perquè no volen el congrés?. Cadascun que és faci la resposta que volguí, però el meu instint és que hi ha més d’un que no vol baixar del núvol (per ser benèvols) i reconèixer que s’ha equivocat.
El que no pot ser és que entre els 860 militants de RCat, els 400 d’Esquerra independentista que deuen fer com a mínim uns 20% del militants d’ERC, no ha estat possible ni tan sols poder votar la proposta que volia presentar la Ruth. No ho han deixat amb l’excusa que amb la que presentava la direcció ja responia la petició de RCat. Quin marcat-ge!,
I fins i tot si considerem la votació de la proposta de l’executiva, no pot ser que no hagi hagut més vots negatius, és quelcom estrany no creieu que un 20% o un 30% en contra seria el i no només 11 en contra , 9 en blanc i 93 vots a favor.
A més a més, perquè no és vol dialogar amb els sectors crítics , perquè?
Moltes gràcies per la meva referència, jo no tinc temps per escriure estupideses al meu Bloc, malgrat que a voltes em puc extralimitar, sempre intento raonar i exposar els meus punts de vista amb sentit constructiu.