Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

16 de juny de 2007
5 comentaris

(Maragall dimissió) Observatori del procés sobiranista (VI)

El Singular Digital entrevistava aquesta setmana Miquel Iceta i al final li pregunta "Li agradaria que Catalunya fos independent?" A part que felicito el periodista per la naturalitat i interès de la pregunta, voldria subratllar i denunciar la falsedat de la resposta de Miquel Iceta, que diu "A mi no. Respecto la gent que pensa que Catalunya sigui independent però no és el meu ideal. Jo soc federalista". No és cert. Iceta no té cap respecte per la gent a qui ens agradaria que Catalunya fos independent perquè no ens permet expressar-ho democràticament a través d’una consulta. A més, no oblidem una altra falta de respecte, la que va cometre quan va qualificar de "collonada" el dret d’autodeterminació. Iceta és un hipòcrita i un mentider. I no l’insulto sinó que el descric a partir de les seves pròpies declaracions i contradiccions.

Interessant entrevista de Vilaweb TV a Joan Carretero. Partit endins és un estímul per al debat; partit enfora, més difusió per a l’independentisme.

Interessant també el Mail Obert de Partal La primera regió independent d’Europa.

Tampoc passa desapercebut l’article de Cardús a l’Avui de divendres, al qual us adreço a través de la lectura que n’ha fet Marc Roca al seu bloc. M’agrada molt quan escriu (en Marc) que "una clatellada d’ERC a les municipals i una altra a les Estatals, no són pas bones notícies pels socialistes catalans". Poc es podria afegir a les agudíssimes observacions de Cardús i Marcús, i en tot cas, el que n’opino ho he anat escrivint des del 28 de maig en articles com "Partits polítics, capacitat de reacció i marge de maniobra" o "Morir d’èxit: la concentració de poder en mans socialistes". En el procés sobiranista hi ha moltes peces que es belluguen. Quan el PP esdevé residual, qui es desplaça cap al seu espai com si un imant l’atragués és el PSC-PSOE, i l’espai que deixa és el que ha d’ocupar ERC després de passar per l’abstenció.

Tirant ara d’E-notícies, llegeixo que Bru de Sala també sacseja el segon front i les tensions entre Convergència i Unió, una separació que sens dubte clarificaria el panorama sobiranista. Si l’altre dia algú apostava en un comentari en aquest bloc per Joan Laporta com a presidenciable per CiU, jo continuo apostant, i ja fa uns deu anys, per Antoni Vives al capdavant d’una refundació sobiranista de CDC.

I al mateix diari electrònic expliquen que un ciutadà anomenat Robles (que no Roures, per molt que sigui partidari del bilingüisme) pensa que el nacionalisme s’està acabant. Si ell ho diu, que es veu que hi entén molt, deu ser veritat. El que passa és que no sap què hi ha al darrere. Ja sabeu que si es mutila un estatut no queda altra cosa que un estat, i si es fa desaparèixer el nacionalisme no queda altra cosa que una nació. Compte, doncs, amb l’independentisme sociològic, perquè no sembla que en Robles estigui en condicions de convèncer gaires persones dels avantatges que pugui tenir continuar dins l’Estat espanyol. Si en troba algun, que ens l’expliqui. Com a nacionalista espanyol que es pot permetre el luxe de negar que ho sigui perquè l’Estat li fa la feina, potser li sortirà més a compte que no pas fer futurologia sobre altres nacionalismes.

  1. Miquel Rubirola, l’alcalde dels feligresos

    Arenys de Mar gaudeix d’un personatge que sens dubte ha deixat petjada a la vila. A les eleccions del 1995 va arrasar. Es va prendre un respir amb les del 1999 per contraatacar les del 2003. Malauradament, el 2007 la ciutadania l’ha castigat! I de valent!

    Miquel Rubirola i Torrent, amic de molts i enemic de la majoria, ha estat sempre al poder. Mai ha après a estar a l’oposició, pràcticament no l’ha coneguda. Des de la redacció de "Rial Sinerenc" en fem una valoració: "l’ex-alcalde i líder de CiU marxarà de l’oposició perquè és un gentleman i no podria estar-ne sense controlar la gestió del poble. A la seva edat, a punt de jubilar-se, no es trencarà el cap en burxar el tripartit d’esquerres!"

    Continua a …

    http://rialsinerenc.blogspot.com/2007/06/miquel-rubirola-lalcalde-dels.html

  2. Publicat al Bloc del BIC -també adherit a la XBS-
    smolins9 | esborrar | dilluns, 18 de juny de 2007 | 16:59h

    Nota important: Quan escolteu en Carretero, els talls són de memòria de l’ordinador però no es perd cap paraula, estigueu tranquils, escolteu-la dues vegades.

    Dues perles:

    Enllaç de l’entrevista amb en Carretero -la perla blanca-! enllaç envoltat del comentari d’en Xavier Mir:

    "Interessant entrevista de Vilaweb TV a Joan Carretero. Partit endins és un estímul per al debat; partit enfora, més difusió per a l’independentisme."

    Enllaç pelat, de l’entrevista d’en Carretero: http://www.vilaweb.tv/?video=4894

    Enllaç del Blog d’en Mir: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/53871

    Enllaç de la XBS: http://xbs.cat/ (ja són 404 catosfèrics –bocs adherits-

     

    Crec que val la pena escoltar en Carretero !

    ——————–

    2a perla, perla esberlada!: El federalisme de n’Iceta: Mal federalisme el d’Iceta! Naturalment com que es tracta d’un federalisme "a la española" encara allò de "Spain is diferent" diferent, trampós i enrabassat!

    Resulta que la federació catalana del PSOE anomenada PSC no té ni veu ni vot fora del PSOE -els fets parlen més que no pas les paraules des d’aquell 23F fatídic- a més és un federalisme afectat de certa patologia psicològica -potser autoodi- que els fa votar a Madrid el contrari del que han votat a Barcelona!? jo diria que per norma el seu vot és contra Catalunya i la seva llibertat. 

    Que no s’amoïnin els federalistes catalans -si n’hi han? de federalistes o de federalistes catalans? que no s’amoïnin! podran practicar de valent quan els catalans ja siguem amos del nostre propi país, aleshores podran ésser federalistes o confederals de tots els països catalans lliures! Jo el primer que sóc primer independentista i després confederal!

    Però sí que ens hem d’amoïnar tots els catalans mentre no siguem plenament lliures perquè el federalisme espanyol és una autèntica trampa per a tots nosaltres, és la perpetuació del "café para todos" i la putada contínua per als catalans! legitimat tot en un “Parlamento Español” que consagraria la legitimació d’un Parlament a dues bandes: "240 diputados para España" contra setanta i escaig per a Catalunya, tenint a més en compte que prop de la meitat d’aquests catalans (PSC-PSOE) voten al "parlamento del estado" contra els interessos de Catalunya!

    O sigui, amics catalans tots! i sobretot els d’ERC: compte amb el "Federalismo Español" aquell federalisme a "la española" en el que sempre prevaldrà el que ells en diuen ampul·losament "el bién común de todas las regiones españolas y los intereses del estado" el seu estat! naturalment! Dos "valores españoles" que tant per en Zapatero, en Felipe González, n’Alfonso Guerra, n’Aznar, n’Iceta i el mateix Borbó Franquista són suficients motius per trepitjar, espoliar i subjugar permanentment tot Catalunya!

    Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!