Blog d'en Xavier Mir

Joan Oliver, llançat a l’independentisme, sembla que passa de CiU i de tot i ja diu les coses pel seu nom. El dia 8 llegíem a les seves engrunes: "D’aquest caos només en sortirem el dia que tinguem Estat o el dia que
tirem pel dret, prescindim de l’Estat, i ens fem nosaltres mateixos les
coses, com abans."
http://paper.avui.cat/article/opinio/92019/engrunes.html
Cada cop més gent de l’entorn de CiU ho veu clar. Com és possible que el partit dit nacionalista sigui l’últim a reaccionar?

En el mateix article, per cert, Oliver tracta la qüestió de les "polèmiques" vacances de Josep Huguet: "La cosa de les vacances del nostre govern està enrarida des que el
conseller Huguet se’n va anar de vacances abans d’hora, coincidint amb
l’apagada barcelonina. Aquí sí que hi podríem veure una certa
irresponsabilitat, si no fos… Si no fos perquè el president Maragall
va aprofitar l’expulsió d’Esquerra del govern per arrambar totes les
competències que el departament d’Indústria o com es digui tenia en el
tema energètic i les va deixar en mans d’Economia. O sigui que les
vacances del conseller Huguet van ser d’allò més oportunes per deixar
clar qui tenia la responsabilitat del tema: el conseller Castells." Retratats, doncs, els uns i els altres, perquè el retrat de les Engrunes és força significatiu.

El mateix dia 8 apareixia a El Periódico un article de López Burniol que, amb el títol "Un Estat en entredit", acabava dient: "No hi ha res que sigui irreversible, ni res que duri tota la vida." (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=431273&idseccio_PK=1006&h=)
Massa tímid a aquestes altures, però no està malament per un diari com aquest. Aconseguir que els partidaris de continuar tossudament i ruïnosa a l’Estat espanyol es plantegin altres possibilitats ja és un gran què. Com s’havia dit en la poesia catalana al segle XX, no és la cançó perfecta sinó el crit que invoca… l’estat propi (si se’m permet la blasfèmia).

I encara el mateix dia, un altre diari imprès, El Punt, publicava a l’edició de les comarques barcelonines l’article "Ja n’hi ha prou", de Narcís Oliveres (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2509746), en el qual es podien llegir coses com aquesta: "Alfons López Tena en el seu assaig Catalunya sota Espanya
afirma amb contundència que la democràcia a Espanya és de baixa
qualitat. Hi estic d’acord. I la democràcia espanyola, com sol succeir
a tot allò que és de baixa qualitat dóna inequívocs senyals de
funcionament defectuós." O aquesta altra: "Al president Montilla li agrada definir-se com un
bon gestor. És home de fets, no de paraules, diu. Durant la gran
apagada de Barcelona, va resultar que ni d’una cosa ni de l’altra."

I l’agost ha portat també nous fruits de l’enginy a Arenys de Mar. Des del municipi ha sortit una nova proposta gràfica i conceptual del tàndem Arnijas-Coll: www.socdelaceba.cat. Visiteu-ne el web i valoreu si pot arribar a ser un nou fenomen com el del burro català.

Estatut: un any perdut

El dia 9 va fer un any de l’aprovació de l’Estatut i en alguns diaris
com l’Avui la secció d’opinió era un clam unànime, entre el clam i el
rebuig. Joan Oliver criticava l’article de Montilla a El Periódico:
(http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=431275&idseccio_PK=1006&h=).
"Qui defuig el balanç real no és precisament l’expresident Pujol sinó el
socialisme monopolista que segueix proclamant, contra tota evidència,
que tot és normal i maco. (…) Si es vol fer balanç real, hi ha prou dades per fer-lo. Es poden mirar
els resultats de les eleccions al Parlament i les municipals, es poden
comparar els baròmetres de juliol del 2006 i del 2007 del Centre
d’Estudis d’Opinió o, simplement, es poden llegir els diaris. Però, és
clar, és més pràctic no fer cas de la voluntat dels electors, ignorar
les enquestes i amenaçar els diaris que no fan la pilota. Per decret
queda decidit que, un any després de l’entrada en vigor de l’Estatut,
tot és normal i maco." (http://paper.avui.cat/article/opinio/92115/engrunes.html)

Salvador Cot escrivia que "els ciutadans d’aquest país hem de tenir paciència perquè ells puguin continuar, tranquil·lament, sense necessitat que els passi per la voluntat política retornar-nos en serveis i inversió el que nosaltres cotitzem cada mes." (http://paper.avui.cat/article/opinio/92117/voluntat/politica.html)

Jordi Sànchez, en el seu balanç personal, escrivia: "Tornem a ser, doncs, on vam ser als anys vuitanta amb l’Estatut de Sau:
la discrecionalitat per al seu desplegament és quasi absoluta i
l’última decisió està en mans del govern central. I a hores d’ara el
saldo en el desplegament no és especialment positiu." (http://paper.avui.cat/article/politica/92128/balanc/dun/any.html)

La incidència de l’Avui en l’opinió pública és limitada, però el clam és força unànime.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!