Actualització
dels rànquings dissabte al migdia:
#46
– Most Viewed (This Month) – Spain
#10
– Top Rated (This Month) – Spain
#52
– Top Rated (This Month) – News & Politics
#6
– Most Discussed (This Month) – Spain
#37
– Most Discussed (This Month) – News & Politics
#98
– Most Discussed (All Time) – Spain
#14
– Top Favorites (This Month) – Spain
#39
– Top Favorites (This Month) – News & Politics
#1
– Most Responded (Today) – Spain
#22
– Most Responded (This Week)
#1
– Most Responded (This Week) – Spain
#66
– Most Responded (This Month)
#1
– Most Responded (This Month) – Spain
#1
– Most Responded (All Time) – Spain
Hem
passat del 73 al 46 dels més
vistos a l’Estat aquest mes;
en realitat, però, ja som al 44 i la propera actualització
reflectirà, com a mínim, aquesta posició. Avui
mateix podríem passar a la segona pàgina de resultats.
Hem guanyat una posició (de l’11 al 10) en el top
rated this month in Spain.
Ara mateix, però, la nostra posició real és el
vuitè lloc. Hem passat del 55 al 52 en el top
rated this month in News and Politics,
que ja no és un rànquing d’abast estatal sinó
mundial. La propera actualització reflectirà que hem
guanyat encara una posició més.
L’allau
de comentaris
ens ha permès passar de la vuitena a la sisena posició
del rànquing estatal d’aquest mes, però en realitat ja
som els cinquens. El número u acumula 3.104 comentaris. A més,
hem entrat al rànquing estatal de tots els temps i som a la
posició 98 (ara, a la 93). Els comentaris al vídeo
s’han convertit en un autèntic fòrum. En Jordixxx, per
exemple, ha escrit que ?S’hauria de fer un video recopilatori amb
imatges de la manifestació del 18-f, el discurs de Pau Casals,
etc. i enviar-ho com estem fent amb aquest ara.? I és que
crec que hem descobert una altra manera de comunicar-nos amb el món,
una nova eina de projecció mundial dels conflictes socials i
polítics. Al YouTube hi ha massa brossa, i comença a
ser hora de convertir-ho en una plataforma de bons documentals,
produïts amb pressupostos modestos o nuls, a còpia de
compromís polític, com ha estat el cas de Xevi Mató.
L’experiència servirà per encoratjar altres artistes i
professionals diversos a treballar pel projecte polític que
tenim en marxa. El nostre experiment pot resultar molt útil a
altres nacions sense estat que es vulguin fer sentir. Per això
és necessari que s’escampi la iniciativa arreu, que la gent
que té contactes els bellugui.
Aquesta
mateixa allau de comentaris ens ha fet avançar posicions també
més enllà de les fronteres estatals: del 66 hem passat
al 37 dins la categoria de notícies i política. I
actualment ja som a la posició 34. Ja veieu que l’ascens és
continu i imparable. Anem escalant posicions ens tots aquests
rànquings que ens donen visibilitat. Això ens ha de
facilitar l’assalt final al rànquing dels més vistos de
tot el món aquest mes dins la secció de notícies
i política. Entrar-hi seria una victòria important per
aconseguir més visibilitat encara. Al moment d’escriure aquest
apunt, la fita és superar els 77,197, però recordeu que
aquesta fita és mòbil. Hi haurà vídeos
que aniran saltant del rànquing mensual a mesura que s’acosti
el seu venciment, és a dir, quan portin un mes penjats, cosa
que en el nostre cas no passarà fins al 25 de setembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hauriem de repetir la jugada amb un video més curt, com el de les seleccions catalanes, que amb el tema del partit contra els EUA, estaria be, aniriem molt més despressa!
Bones, Xavier,
enmig del tràfec de la iniciativa que has endegat molt encertadament, s’ha estrenat l’obra a Valls. I, per no vessar-la fent comentaris de crítica teatral -cosa que a mi no em pertoca-, diré només que cal anar-la a veure i arrossegar-hi aquells que siguin sensibles – en el sentit de estar despert; de militar contra la injustícia i contra l’ombra franquista, imperialista, que encara mou els fils d’això que és anomenat Espanya; de sentir-se català i no només treballar i tenir veïnatge a Catalunya-, però especialment als "mansos", a aquells que encara esperen el pare Pujol els tregui les castanyes del foc. Que tinguin un tasteet de realitat democràtica espanyola.
L’obra retrata permet fer independentisme i somoure les consciències dels mansos. Cal aprofitar-ho.
A Valls, hi deuria haver unes 50 persones al Centre Cultural, inclosa la nova regidora de Cultura. Pocs? Doncs sí, però és que cal fer un apunt curiós: no hi havia ningú d’ERC i, a la mateixa hora, per més INRI, qui sigui, havia programat una altra obra al teatre Principal. Obra que -de pas sigui dit- tenia a la companyia del poble, el GTP, com a protagonista. I era estrena. O sigui, les coses ben programades, tenint en compte el públic potencial de Valls. El programador de les obres devia esperar un devessall d’espectadors aglomerant-se a l’entrada del teatre i del Centre Cultural.
Permete’m dir alguna cosa de l’obra en sí. Aquesta permet passar una bona estona immers en un mar de sarcasme que desvetlla somriures, però que realment et fa prendre encara més, si cal, consciència del Leviatàn aquest espanyol. Detall curiós i que no havia sentit en el documental, o que m’havia passat desapercebut: el ministre de Justícia li etzibà a en Joan Puig que l’Èric era un perillós terrorista, que ell – en Joan- res en sabia de tota la trama, que hi havia molta més teca -com si de dues línies d’investigació es tractés, quasi bé-.
Ah, i per cert, a mi, particualrment, el noi que fa d’Èric -diria que es diu Albert Porta- ho broda.
I, potser, també diria que és encertada la traca final en la que un noia d’origen senegalès es queixa que la gent no li parli en català.
En definitiva, paga la pena anar-la a veure. Especialment, els mansos.
I endavant amb el món ho ha de saber. Fem allò que podem perquè se sàpiga.
Salut i independència!!