Blog d'en Xavier Mir

Avui mig país està desconnectat i l’altre mig, de vacances. Sembla que no passi res. Calma absoluta. Però com diu l’havanera, no et fiïs mai de la calma, que és mare del temporal. I al mes d’abril hi haurà temporal. El 10 d’abril tothom tornarà amb les piles carregades. Els partits, si no és que ja tenen la feina feta, aniran tancant i fent públiques les llistes de les municipals. Però abans de marxar de vacances hem tingut una setmana memorable per al sobiranisme/independentisme/separatisme (disculpeu que ostenti tanta barra, però ja parlarem de terminologia en una altra ocasió): l’Àgora del C33 ha dedicat un programa a l’autodeterminació i El Periódico ha preguntat als seus lectors si veien bé que es fes un referèndum. Fins ara, les respostes a aquest diari no s’han comentat gaire, però en queda constància: un 65 dels lectors que hi han participat ho veu bé. I ara què, Iceta? A part d’aquesta dada, més de 4.000 persones s’han pres la molèstia de respondre, cosa que no està gens malament si tenim en compte que, com pretenen alguns, això no interessa. I ara què, Iceta?

Ignoro quants dies passaran abans que l’enquesta d’El Periódico sigui comentada per polítics sobiranistes. Ignoro si algú més farà pública la seva preocupació pel fet que un 35 % d’aquests més de 4.000 vots, això és, unes 1.44 persones, s’hagin pres la molèstia de votar per dir que no veuen bé que es pugui fer un referèndum. I per què no? Continuo pensant que confonen autodeterminació i independència, i això em fa pensar que alguns columnistes de renom, com Joan Oliver, haurien d’aprofitar per fer pedagogia d’això. No pot ser que l’Estat espanyol, abusant de la sobirania que s’autoatribueix, deixi en paper mullat tot l’esforç fet en la reforma de l’estatut. Si el poble va voler aquell estatut el 18 de juny després de passar totes les esporgades imaginables, l’Estat no té cap dret moral a qüestionar-ne una sola coma.

M’agradaria que el debat que es va veure al Parlament no fos sinó l’inici del debat real. El govern, que governi, però això no ha d’impedir que CiU prengui la iniciativa i proposi una taula de partits amb l’objectiu de plantejar com a alternativa a l’atzucac actual, un referèndum d’autodeterminació. M’agradaria que Miquel Iceta opinés sobre el resultat de l’enquesta d’El Periódico. I m’agradaria, la Setmana Santa de l’any vinent, poder-la passar fent altres coses. El nostre via crucis particular és tenir un nacionalisme que no vol posar la independència sobre la taula i un socialisme que recorda més aviat el PP quan es nega a donar al poble l’oportunitat de pronunciar-se en un referèndum d’autodeterminació. Ara vénen uns dies de reflexió, de calma, però després tothom tornarà. Hi ha pauses que van bé per situar-se, per prendre distància de les coses. Però els lectors d’aquest bloc poden estar tranquils perquè cada dia miraré de publicar algun article. Més que res perquè, si algú no marxa de vacances i s’ha d’estar a casa, si més no, que tingui alguna cosa per llegir…