Just abans de l’inici estricte de la campanya, a la llista de distribució de correu Arenyautes va arribar un missatge que denunciava que el PSC havia penjat alguns cartells abans d’hora. Xavier Febrer, número 2 del partit però com a independent, s’hi referia al seu bloc. El seu comentari sobre la qüestió és curiós perquè dóna indicis de com pot arribar a grinyolar aquest número dos dins del PSC. Fa la impressió que la independència i l’obediència no seran fàcils de conjugar ni en campanya ni quan governin. Així m’ho va semblar quan vaig llegir l’opinió del blocaire sobre les declaracions de Pasqual Maragall. I ara Febrer diu sobre els cartells que "Jo sóc del parer de
respectar les normes i si hi han acords, respectar-los. És important
donar exemple per després poder exigir el seu compliment." Sembla, doncs, que renya els seus companys de llista. Però el web de Ramon Vinyes no en diu res. Sí que diu, en canvi, que dissabte a la tarda van fer un acte a l’Arenys Nou, un acte que va coincidir amb un altre en el mateix espai, la plaça Mare Paula. D’això se’n diu contraprogramació. Em direu que ja s’ho faran entre partits, però el problema és que l’altre acte, que feia molt de temps que estava programat, no l’havia organitzat cap partit, sinó la biblioteca en el marc de les celebracions del cinquantè aniversari. Es tractava d’una sessió maratoniana de contes coordinada per Albert Estengre. A vegades fa la impressió que les campanyes serveixen més per perdre vots que no pas per guanyar-ne. Tant la penjada de cartells abans d’hora com la contraprogramació d’un acte d’aquestes característiques han generat més antipaties que no pas adhesions.
Esquerra entra en joc
L’Esquerra de Joaquim Ponsarnau ha penjat el PDF del seu programa, on a banda dels continguts propis d’aquest tipus de material hi ha una aposta pel disseny i el concepte. Quan diuen que volen "entrar en joc" i no quedar fora de les decisions municipals, t’esperes una cosa seriosa. Però la majoria de les persones no decideix el seu vot ni en un debat preelectoral ni en una festa infantil amb inflables i xocolatada ni amb un programa carregat de propostes que rarament vénen de nou. El programa és una eina més de comunicació amb la gent, i a Esquerra n’han fet un de fresc i divertit. A més, permet visualitzar un suport al municipi que es concreta en una llista de vint-i-set persones i cinc suplents. Això, en uns moments en què el PP fa autèntiques bajanades per aconseguir, simplement, presentar llistes (com el lamentable cas de Mura). Segurament no tots els qui apareixen a la llista estan disposats a assumir responsabilitats de govern, però ERC aconsegueix donar imatge de projecte carregat de futur, amb relleu assegurat.
Vot útil catalanista
Precisament aquest suport d’ERC combinat amb l’experiència de Ponsarnau, que va se alcalde durant dos anys en el mandat 1999-2003, converteix el partit en un excel·lent receptacle del vot que fuig de Rubirola. En les eleccions anteriors, Rubirola va aconseguir millorar en dos regidors els resultats obtinguts per Manel Calvo l’any 99, i Esquerra, que havia passat de 0 a 3, només va aconseguir mantenir el resultat. És lògic pensar que bona part d’aquest moviment de vots obeeix al comportament catalanista, al d’aquell electorat que no votaria mai PSC per la seva obediència al PSOE.
Fa la impressió que a CiU han llençat la tovallola. Si els pronòstics del mateix Rubirola són treure sis o set regidors i si compta que un acord ERC-PSC-ICV el deixarà fora del govern per poc que pugui, aleshores potser hem de donar per fet que CiU es resigna a passar a l’oposició. I això torna a donar joc al vot útil esmentat, que podria tornar a Ponsarnau. Els votants de CiU més convençuts ho tenen clar i tornaran a fer confiança a Rubirola, però més d’un es plantejarà si no és millor donar el vot a ERC perquè l’alcalde sigui d’aquest partit i no del PSC en cas d’acord.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!