Quan un marxa cinc dies i en tornar comprova que no hi ha res de nou, que tot continua igual i no ha passat res, té la sensació que tot és inamovible. Però no és el meu cas. He estat fora cinc dies i em trobo moltes informacions interessants, molta feina endarrerida, molts apunts per escriure sobre coses que han passat o s’han dit. Anem per feina, que ens espera un setembre de nassos!
1. La recepció del llibre
2. La conferència de Carretero a Prada
3. Montilla maragalleja
4. Maragall ciueja
5. La desfederació de Lluís Rovira continua avançant
1. La
recepció del llibre
Abans que cap altra cosa, vull agrair a tothom la bona acollida del llibre
que he publicat a Lulu.com (http://www.lulu.com/content/975120):
Vostè té un problema i aquest problema es diu PSC. Gràcies a tots
els qui heu deixat comentaris felicitant-me pel llibre, els qui m’heu
enviat correus electrònics, els qui ja l’heu comprat i els qui heu
intentat fer-ho però heu decidit esperar que arribi a les llibreries.
Gràcies a tothom pel vostre interès. I gràcies també a Vilaweb per la
notícia (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2520993).
Aniré referint-me a l’evolució del llibre en la mesura que l’actualitat ho
permeti. Ja us avanço, però, que una de les reaccions que més valoro és la
de la socialista arenyenca, blocaire i presidenta de l’Associació de Dones
per la Igualtat d’Arenys de Mar Maribel Illescas (http://maribelillescas.blogspot.com).
2. La conferència de Carretero a Prada
Prada continua essent una font d’informació, opinions i notícies en un mes
a priori avorrit com és l’agost. Joan Carretero hi va fer una xerrada i
afortunadament els qui no hi vam poder ser la podem recuperar per
Internet:
http://boomp3.com/m/50277817da40
3. Montilla maragalleja
Segons he pogut llegir a Directe.cat (http://www.directe.cat/article/montilla-culpa-al-debat-identitari-del-caos-a-les-infraestructures-2524),
Montilla comença a patir el mateix problema que Pasqual Maragall, una mena de
malaltia estranya els símptomes de la qual són l’autoflagel·lació, les declaracions
fora de to, el recurs al discurs identitari com a cap de turc de tots els
problemes, el complex de guardaespatlles de Zapatero, etc., etc. Aquesta
malaltia acaba sempre malament. En el cas de Maragall va acabar amb la
defenestració, amb uns pèssims resultats electorals per al PSC i amb un mandat
convuls. Ara sembla que Montilla vol tornar a arriscar-hi la carrera política i
la viabilitat d’un govern d’esquerres.
Un altre símptoma d’aquesta malaltia és l’oposició discurs identitari – país
real en què es tracta de connotar el primer negativament i el segon
positivament alhora que s’assegura que només els socialistes entenen el país
real. Però el país real, és clar, és aquell que ha optat per l’abstenció
massiva desenganyat per les falses promeses de Zapatero en l’Estatut; el país
real és el que suma 50,9% entre els qui volen un estat lliurement federat a
Espanya i els que en volen un d’independent i en canvi veuen com el PSC
obstaculitza aquesta sortida; el país real és el que pateix les tallades de
llum i el mal funcionament de les infraestructures estatals i a sobre ha de
sentir que li diuen que el problema és el discurs identitari. El país real no
està disposat a viure pitjor per salvar la unitat d’Espanya. Però si Montilla
comença a maragallejar i a deixar anar diagnòstics erronis, es tracta que el
país real li ho faci arribar de manera clara. En previsió que d’aquí a uns
mesos Montilla faci com Maragall i digui que s’ha equivocat, val més que plegui
ara i que comenci a reflexionar sobre el futur del seu país.
Una reflexió interessant sobre els tres corrents del PSC es pot llegir a Tribuna
Catalana: http://www.tribuna.cat/Not%EDcies/Destacada/Els_tres_sectors_del_PSC_i_el_futur.
I una bona resposta, la de Joan Ridao a El Singular Digital:
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=10095
4. Maragall ciueja
I si Montilla maragalleja, Maragall ciueja i admet, també des de Prada,
contactes amb CiU. Ignoro si aquests contactes poden tenir res a veure amb els
misteriosos apunts que darrerament ens regala Antoni Vives, però l’aproximació
de Maragall a CiU es veu molt més clarament en la idea que si l’Estat no ens
dóna recursos allò que hem de fer és espavilar-nos, i posar més peatges si cal
per tenir més ingressos. Au! Qualsevol cosa abans de reconèixer quin és el
problema i quina és l’única solució.
5. La desfederació de Lluís Rovira continua avançant
El web desfederem-nos.info (i tot allò que hi ha al darrere, és clar) continua
avançant. Després de gairebé un mes sense activitat (cap apunt entre el 25 de
juliol i el 22 d’agost), tornen a l’actualitat gràcies també a Prada. L’apunt
del 22 d’agost va rebre 8 comentaris, que no és poc, i demostra que la
plataforma continua ben viva. (http://desfederem-nos.info/index.php/presentacio-publica-de-la-plataforma-a-la-universitat-catalana-destiu).
Valdrà la pena que anem fent el seguiment d’aquest corrent intern de CiU que,
com el Reagrupament de Carretero, té en Internet una eina bàsica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!