Dilluns 23 d’abril és Sant Jordi i com a festa cultural, l’intercanvi d’idees a través dels llibres hi tindrà el seu pes. La setmana anterior a Sant Jordi (la que ve, doncs) coincideixen un parell d’esdeveniments importants per al procés sobiranista que tenim en marxa. Dimarts 17 es presenta el llibre de López Tena a dos quarts de vuit de la tarda a la sala d’actes d’Òmnium Cultural a Barcelona. N’informa, per exemple,
Tribuna Catalana. El perfil de López Tena i el d’Èric Bertran no s’assemblen gens, si se’m permet la comparació, però hi ha un punt de confluència i és molt bo que coincideixin en una setmana com la immediatament anterior a Sant Jordi. Coincideixen perquè s’estrena
Èric i l’exèrcit del Fènix al Teatre Borràs de Barcelona. Després de Sant Jordi vindran els balanços i estic segur que les vendes dels llibres de tema polític faran evident la incidència del debat sobiranista a la nostra societat. Podrem comparar els títols més venuts aquest any i els més venuts l’any passat i veurem com ha evolucionat aquest procés en un any únicament en aquest aspecte.
I tal com apuntava al darrer article, ICV-EUiA s’ha llençat de cap al republicanisme. Avui, per exemple, es pot llegir
aquest article de Jordi Miralles al
Singular Digital. L’article acaba així: "
Rememorar el 14 d?abril de 1931 també significa el compromís d?EUiA per
la III República, ja que tenim el convenciment que la forma d?estat
republicana és la més democràtica i la més moderna, i perquè no creiem
en privilegis hereditaris, ni en la impossibilitat d?elegir
democràticament el cap d?Estat." Bé. Ara sembla que ningú es queixa perquè ICV-EUiA frivolitza sobre la III República. O fan volar coloms i frivolitzen o, en cas que s’ho plantegin seriosament, hauríem de començar a pensar en un treball seriós. Pensem, per exemple, a fer pinya perquè la Generalitat pugui convocar referèndums perquè la veu del poble sigui respectada. De moment, a l’historial recent d’ICV hi ha una despesa descomunal en el procés d’elaboració de l’estatut, amb autobusos i publicitat als mitjans, per acabar en no-res, en una burla al poble, en un text retallat. Un conseller de Relacions Institucionals i Participació que ha estat incapaç d’aixecar la veu contra el paper mullat en què s’ha convertit tot plegat.
I pensem també, posats a ser pràctics, per on comencem a construir la República. On hi ha més partidaris d’un règim republicà? No tenim al Principat un partit amb 21 escons que es diu Esquerra Republicana de Catalunya? Si no es coneixen, potser que els presentem, perquè els aniria bé quedar un dia i fer-la petar. 21 i 12 sumen 33 si no m’equivoco. A partir d’aquí, per què no es fa una proposta per impulsar un procés de transició a un règim republicà? Per què no es posa el debat sobre la taula i es fa una enquesta seriosa per preguntar a la gent si vol viure en un estat nou amb règim republicà?
Republicans sí però… de quina república? A mi, demòcrata com sóc i respectuós amb la sobirania del país veí que ens ocupa des de fa 3 segles, mai se m’acudiria posar-me amb el seu règim polític i, per tant, tan em fa si tenen rei o república o el què els vingui de gust. Ara bé, si del que estem parlant és de la República Catalana (= Estat propi en forma de república), endavant les atxes i no en parlem més!
Si els d’Iniciativa són republicans, ho són des de fa quatre dies. Que preguntin als "grans" del partit aquest del Miralles, que preguntin als del PCE si eren republicans quan estaven a l’antifranquisme (cobrant de per allà dalt).
Em sembla que et semblarà interessant el meu post d’avui, Xavier. Perquè les coses s’han de dir clares i la república dels amics d’iniciativa és la república espanyola. Res a pactar-hi, perquè ells també, finalment, prefereixen una Espanya "antes roja que rota", ai ai, vull dir: "antes facha que rota". Oi que ens entenem?
Salut!