Blog d'en Xavier Mir

David González publica un article a l’Avui en què es refereix al paper de CiU, del PSC i d’ERC en la qüestió de l’estatut. Comença carregant les culpes a CiU, però tot seguit adverteix que no és l’únic partit que ha de rebre. Parla del PSC: "Un partit que va votar l’Estatut del 30 de setembre, que va proposar
esmenar-lo pocs dies després en el tràmit del Congrés de Diputats". I parla d’ERC: "Ells ja ho deien, que l’Estatut era una estafa i finalment van votar no i van ser expulsats del paradís de la moqueta i el cotxe oficial. Però el poble va votar sí. I potser els acabarà enviant a tots a l’infern." Jo diria que "el poble" no va votar sí, que els qui ho van fer no representen sinó un percentatge francament esquifit del poble. El poble, majoritàriament, no va anar a votar, cosa que vol dir que ja ha enviat els polítics a l’infern. Però l’infern comença a ser el lloc on ens trobem tots, polítics i no polítics. L’estatut va néixer malalt i ha entrat en fase terminal. Cal anar construint l’alternativa. Cal anar projectant un nou marc. Des d’ERC s’ha plantejat la via sobiranista. Algú en té una altra, de proposta?

En el mateix diari, un altre periodista, Lluís Bou, també es refereix a l’estatut: "El nou Estatut acabarà sent només un petit pas respecte al 1979.
Una patacada. Perquè no només s’haurà frenat l’aspiració catalana sinó
que ha quedat desqualificada la reforma com a via per avançar en
l’autogovern. No és estrany que hi hagi neguit. L’Estatut i el seu final es
carregaran algun projecte polític. El que es quedi a la part contrària,
el menys àgil per encaixar el cop." A poc a poc, dia a dia, es va estenent en l’opinió pública, com una taca d’oli, la certesa que la voluntat d’autogovern ha arribat al seu sostre dins l’etapa autonomista. Qui vulgui que la Generalitat de Catalunya sigui un simple ens a disposició del centralisme estatal, pot estar tranquil. Però qui vulgui continuar avançant en l’autogovern i es resisteixi a posar la via sobiranista damunt la taula s’està quedant sense discurs, sense credibilitat, sense projecte… i sense vots.

Hi ha qui té els peus de fang i n’hi ha que de treballar el fang n’han fet una virtut. Marina Llansana és entrevistada a l’Avui i algunes de les respostes que dóna fan la sensació que la reculada de consolidació d’Esquerra pot haver tocat fons amb l’elecció de Montilla com a president. Un cop més, des d’aquest bloc vull expressar el meu suport a l’estratègia d’ERC, de la qual Llansana apunta alguns elements. M’agrada molt llegir coses com aquestes: "Nosaltres tenim clar que si volem ampliar el projecte independentista
la millor carta de presentació que tenim és fer una bona obra de
govern. Això passa per desenvolupar molt més que en la legislatura
passada la cultura de coalició"; "Treballem perquè el Parlament aprovi la llei que insti l’Estat a
transferir-nos la competència per convocar referèndums. És un dels
objectius del partit aquesta legislatura". D’aquí a un parell de mesos els resultats de les municipals demostraran fins a quin punt ERC ha fet el discurs adequat per posar les bases de l’ampliació del projecte independentista. Els municipis del cinturó de Barcelona i la ciutat mateixa seran clau. Per això Llansana explica com ho faran: ""Explicant que les reivindicacions de més autogovern no són
identitàries, sinó que comporten millores socials. Cada vegada hi ha
més gent que ho ha entès. En aquest país hi havia qui creia que si ERC
governava els exclouria. Ja han vist que justament el que els demanem
és que formin part del nostre projecte. Haver fet president José
Montilla avala que l’estratègia d’ERC va molt més enllà. No busquem
només una aliança amb els nacionalistes, sinó que volem incorporar
aquells que ni tan sols s’han plantejat arribar-ho a ser algun dia."

I no voldria deixar de referir-me a l’opinió d’Alfons Quintà sobre CDC a la Catalunya Nord.