Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

22 de maig de 2007
2 comentaris

(Maragall dimissió) La porra municipal a la recta final

Quan encara érem en precampanya vaig fer pública la meva porra seguint una proposta que Enric Pera havia fet des del seu bloc. La mantinc, però es poden apuntar tendències a possibles canvis. I per cert, el vídeo del debat ja es pot veure per Ràdio Arenys.

Penso que CiU ha llençat la tovallola i que algun dels votants no fidelitzats pot optar finalment pel vot útil catalanista i donar suport a Ponsarnau. Si realment el PSC no està disposat a compartir l’alcaldia, en un eventual tripartit amb pugna ERC-PSC per l’alcaldia, el vot útil exconvergent podria anar cap a ERC. Això faria que la meva aposta inicial de set regidors tingui tendència a la baixa i que pugui quedar en sis.

Mantinc també que el PSC continuarà perdent suports i que perilla el quart regidor. Ja he comentat que durant la campanya hi ha hagut alguna patinada penjant cartells abans d’hora o contraprogramant actes municipals, però sobretot l’error socialista és voler apuntar a massa espais alhora i no afermar bé el votant tradicional. S’ha fet una llista intentant recollir representants de diversos sectors a la recerca de perfils de població que abans de votar PSC votaran ERC o ICV; i en canvi, el socialista de tota la vida no veu clar ni que el cap de llista hagi passat per CiU, ni que el número dos sigui un independent molt independent que pot donar maldecaps al partit, ni que la número tres sigui una persona potser massa jove i gens coneguda.

Si la campanya ha consolidat algú, penso que aquest és Joaquim Ponsarnau. Ha transmès en tot moment una tranquil·litat i una seguretat que altres candidats no tenien. L’experiència de dos anys a l’alcaldia és un aliat important que s’afegeix a l’obtinguda a la Diputació i al Consell Comarcal. Ponsarnau ja no és aquell polític més il·lusionat que experimentat de fa vuit anys, malgrat que els seus contrincants s’afanyin encara a donar-ne certa imatge "kumba". ERC ha sorprès tothom amb una llista amb el màxim de persones que la llei permet i amb un programa molt ben pensat. El partit pot acusar dissensions internes en alguns municipis, però no pas a Arenys de Mar, on tot un equip ha demostrat amb la campanya que sap treballar bé. El quart regidor és pràcticament segur.

Oriol Ferran ha reaccionat amb rapidesa i ha corregit alguns dels problemes que arrossegava. En el debat de diumenge a Ràdio Arenys va comunicar-se molt millor que no pas en precampanya. Algunes persones diuen que Isabel Roig hi té un paper important, en això. I precisament la Isabel pot ser representativa del relleu generacional que fa créixer ICV en detriment del PSC. L’entrada d’Assum Balliu a l’Ajuntament no és impossible. Si ICV aconsegueix mobilitzar vot jove i si això fa que augmenti la participació, el preu del regidor pot pujar. Un tercer regidor d’ICV pot fer decantar a la baixa els 6/7 de CiU, els 3/4 de PSC i els 0/1 del VIA

Sense canvis per al PP. Fins i tot diria que el ridícul espantós de Ciutadans ha fet que aquest partit deixi de ser una amenaça per a Rosa Zaragoza. Crec que té la representació assegurada, però també continuo pensant que, encara que guanyés algun vot, és pràcticament impossible que tregui dos regidors.

Finalment, el VIA continua en la incertesa. Blanchar no ha rectificat prou l’estratègia que des d’aquest bloc vaig comentar. Per molt que verbalitzi que són un equip, la idea no arriba. Té molts factors en contra. No es va poder estar de qualificar Rubirola de "llop amb pell de xai" a la revista L’agenda. Potenciant la confrontació personal amb Rubirola pot aconseguir que algú prengui partit a favor seu, però se n’allunya qui es vol mantenir al marge, que són la majoria. Les resolucions judicials no l’han afavorit i fa l’efecte que la tensió ICV-VIA s’ha acabat resolent en favor d’ICV.

  1. Voldria destacar un aspecte important de la mobilització i l’esperit que encomana la llista d’ICV. És l’alta implicació i presència massiva dels membres de la seva candidatura a tots els actes, els que organitzen ells i també als que no organitzen. Ahir estaven amb els pares i mares de l’escola bressol (alguns d’ells són afectats) i el cap de setmana passat, l’Oriol Ferran, sense manies, va estar passejant per les Havaneres que pagava CiU. La festa verda que van fer el diumenge fa pensar que alguna cosa ha remogut ICV i realment està mobilitzant moltes adhesions, que caldrà veure si es converteix en vots o només en bones paraules.

    Per contra, altres partits mantenen una campanya molt tradicional i passiva. En Quim Ponsarnau se’l veu a tot arreu però ha desaparegut del mapa el seu tercer, en Marc Soler, que és un dels valors que s’anunciava i va treballar molt intensament en la precampanya. En Soler i en Pera van tenir una picabaralla interna per disputar-se els primers llocs, veritablement els trs que tenen possibilitats de repetir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!