Miquel Iceta diu al seu bloc que ell ho té clar: "
Pour moi, c’est elle". "Elle", naturalment, és Ségolène Royal. I el suport d’Iceta ve motivat pel fet que Royal és socialista i també pel fet que l’oposició Royal-Sarkosy i l’oposició Zapatero-Rajoy s’alimenten mútuament. Tots dos partits socialistes fan servir la dreta com a espantall sense que els importi gaire si entren o no en el seu joc i sense plantejar-se si d’aquest bipartidisme en pot sortir res de bo per a cap democràcia. Però l’admiració d’Iceta per Royal no té en compte que "elle" va dir no fa gaire que el Quebec hauria de poder ser un estat independent. Royal reconeix el dret d’autodeterminació (no pas per a la Catalunya Nord, ja ho sé) que Iceta considera una collonada, però Iceta mira a una altra banda. Passa un pardalet.
Al bloc, Iceta també es refereix a Duran. Diu que n’està llegint el llibre i en transcriu un fragment tot avisant en clau de simpatia que "parla molt clar". El fragment diu: "
Els que identifiquen erròniament autodeterminació amb independència
haurien de saber que compten amb la immensa sort de no poder convocar
un referèndum per a autodeterminar-nos, perquè estic convençut que, com
a màxim, aconseguiríem dividir la societat catalana en dues meitats,
divisió que no pot provocar-la mai qui, des de la realitat, estimi
sensatament aquesta societat." Només puc coincidir amb Duran (i per extensió amb Iceta -ai!, la sociovergència) quan afirma que identificar autodeterminació i independència és erroni. És cert: ens hem de poder autodeterminar i quan ho fem potser decidim no ser independents. Però això que diu tot seguit és pur cinisme de la dreta i pur (sí, em costa utilitzar el terme, però avui és necessari:)
feixisme. Com es pot escriure i publicar que tenim la sort de no poder convocar un referèndum? Com és possible que l’opinió política del país continuï fent la vista grossa amb persones que pensen com Duran i com Iceta? Dir això és com dir que amb la dictadura franquista estàvem molt millor perquè teníem la sort de no poder triar els nostres representants polítics, perquè això hauria dividit la societat segons el seu pensament polític. No em puc creure que el país no s’hagi exclamat encara d’aquesta barbaritat.
I com és possible que a la bona gent del PSC, demòcrates de tota la vida, aquells qui han lluitat per les llibertats, no se’ls regirin les entranyes en veure que Iceta troba més sintonia en aquestes declaracions feixistes de Duran que en la reclamació del dret democràtic de decidir? És possible que callin i s’empassin aquest gripau sense protestar tots aquellls i aquelles que aspiren a ser els nostres alcaldes i regidors sota el paraigua del PSC? Ningú aixecarà la veu per desacreditar Iceta? És possible que mentre es diuen pestes del PP es trobin raonables i simpàtiques afirmacions com aquesta d’un dirigent de CiU?
Un cop abandonada tota ideologia, queda el poder. I això és el que és l’Iceta: un professional del poder. Si per manar han de dir rucades com aquesta que entren en contradicció amb el que hauria de ser el corpus ideològic bàsic de qualsevol demòcrata, tant se val. Fa massa anys que van abandonar tot idealisme per fer-se vividors de la política.
Per cert, afegeixo al teu comentari el tractament anit del TN de "la seva", cada cop menys plural i més sectari (i amb en Pellicer per a arreglar-ho, Déu ens agafi confessats!). Per començar, la Catalunya Nord és com si no existís (si mig milió de la teva audiència potencial vota, alguna cosa s’hauria d’explicar, no?). Però el millor és que envien l’enviat especial no a la seu de qui ha tret més vots, sinó a la del PS i obren així … la cosa és fa tan estranya que el pobre noi es veu amb la necessitat d’explicar-se: "estem aquí (diu) perquè tot i que Ségolène Royal no ha guanyat, també és cert que no ha perdut" (jajaja).
En dos paraules: "es- pectacular" (es pensaran que tots els catalans som idiotes?)
Jo crec que Iceta no ho diu per ignorància. Ell s’estima més que no hi hagi aquesta possibilitat democràtica perquè així no haurà de decidir entre les diverses opcions que es puguin plantejar. Em sembla que és un cas de "mandra política" motiva per un autèntic terror. La por a haver de treballar una mica més del que fa ara.
Els grups polítics que configuren l’anomenada sociovergència són representants de l’ "establishment". No els interessa cap mena de soroll. Pretenen canviar les coses perquè tot quedi igual. Per això els molesta quan s’introdueixen elements nous al debat polític: els obliga a fer exercicis de funambulisme polític i els aterroritza la possibilitat que les coses canviin. Passaria el mateix si es comencés a parlar sobre la qüestió republicana o d’altres temes tabú.
Senzillament està encrostonat, com la majoria de dirigents dels partits sociovergents. Però el tema comença a circular amb massa fluïdes per ignorar-lo. Ja va passar el amteix fa vuit anys amb el tema de les Balances Fiscals i fialment han hagut d’entrar en el debat, tot i que encara no les publiquen.