Tot i que Xavier Febrer manté actiu encara el seu bloc, alguns apunts contribueixen a destrossar-ne l’esperit. Dissabte passat, dia
7 d’abril, en va escriure un que el convertia en una vulgar plataforma per a la campanya de Ramon Vinyes. Cadascú fa el que vol amb el seu bloc, però crec que és obvi que fer campanya per un candidat no té tant d’interès com fer reflexions crítiques que inclouen tots els polítics. A Xavier Febrer li resultarà difícil compaginar la seva activitat blocaire amb la seva aposta per anar a les llistes del PSC. Hi va com a independent, però perdent bona part de la independència que el feia interessant. Em pregunto quantes persones que el seguien com a blocaire, periodista radiofònic i promotor de debats el seguiran ara amb el mateix interès i quantes l’haurien seguit si s’hagués presentat per una plataforma independent com el VIA.M. El curiós del cas és que avui ens canta les excel·lències de Ramon Vinyes, però en altres èpoques no li estalviava crítiques. Vegem-ne unes quantes més.
El
23 de novembre de 2005 escrivia: "
A diferència del
darrer Ple Ordinari, aquesta vegada ha estat el regidor Ramon Vinyes,
del PSC, i no el regidor Joaquim Doy, d?ERC, qui ha pressuposat que
l?audiència no havíem entès res de tot el procés d?acords i més acords.
Jo li vull dir que jo ho he entès i per tant tota l?audiència ho haurà
entès. Seria bo que no es partís de l?opinió que els vilatans no tenim
el nivell adequat per entendre?ls. Això no vol dir que sovint no
entenem per què fan segons quines coses, però això no és el mateix."
Fent un salt en el temps, el 18 de novembre de 2006 Febrer va assistir a una roda de premsa del PSC "disfressat de periodista". Com a tal ens fa cinc cèntims de l’acte i al final escriu: "Després de la Roda de Premsa m’he tret
la disfressa i hem mantingut una conversa agradable mentre picàvem
quatre olives i patates, i una copa de cava. Ara caldrà esperar si la
convocatòria del Fòrum tindrà resposta i acceptació, i si veritablement
hi participaran arenyencs, o es tractarà una vegada més de polítiques
de maquillatge. El temps ho dirà." El subratllat és meu i és una manera de remarcar la desconfiança que en aquells moments, aparentment, li mereixia. Ara bé: quina és la disfressa? Vull dir que a jutjar pel que escriu aleshores no sembla que consideri ni remotament anar a llistes amb el PSC. Però potser sí, i anava disfressat de periodista independent també mentre escriviala crònica?
El mínim que podria fer el senyor Febrer és tancar el bloc perquè ja no podrà ser mai més objectiu, crític i generador de debats municipals. Estic d’acord amb tu Xavier, hem guanyat un polític tot sepultant un blocaire arenyenc de referència.
Fins avui no he llegit aquest apunt, i només volia fer un parell de comentaris. En primer lloc dir-vos que ni abans ni ara he tingut la pretensió de ser objectiu. He procurat, això si, ser honest amb el que he dit. Per tant, continuaré sent subjectiu, perquè, si el temps m’ho permet, continuaré donant la meva opinió, que agradarà o desagradarà, a qui em llegeixi.
Per cert, suposo que l’anònim que ha escrit el seu comentari, deu ser el mateix anònim que em va escriure al meu blog.
La segona qüestió que volia comentar és la sorpresa que tinc al veure que encara hi ha gent que va d’un extrem a l’altre. No us passa a vosaltres que a vegades, a qui més estimes és a qui més li retreus coses, no pas per destruir-lo sinó perquè et sembla que li has de dir (això no treu que estiguis equivocat).
Jo he fet el pas d’entrar en una llista, perquè he pensat que podia col·laborar a millorar la gestió del nostre Ajuntament. Ho faig amb el PSC, perquè crec que en Ramon és una bona alternativa a l’actual alcalde, perquè amb ell treballo a gust, i també amb la gent que l’envolta. I amb això no dic res en contra de les altres candidatures.
Xavier, entenc la teva insistència, perquè tu defenses ERC, encara que potser no ho hagis manifestat explícitament. I és totalment lícit, però el que passa és que em sembla que t’equivoques d’enemic.
Si vols ens trobem i t’explico més coses, perquè amb tu es pot parlar, i segur que m’entendries (que tampoc vol dir que hi estiguessis d’acord). Als anònims, però, el meu tracte és diferent, perquè jo sempre he donat la cara, ja que no tinc necessitat d’amagar res, i sé reconèixer els meus errors.
Gràcies Xavier.