Blog d'en Xavier Mir

Tindrem un estat
propi perquè el volem, però sobretot el tindrem perquè
els qui no el volen, els qui aposten per continuar dins l’Estat
espanyol, no tenen raó ni legitimitat. Ha costat molts i molts
anys, però hem aconseguit posar el debat sobre la taula, i
quan es posa sobre la taula un debat d’interès social s’ha de
demanar l’opinió a la ciutadania, s’ha de fer una consulta
democràtica. I Espanya encara no ho sap, però ja ha
perdut aquesta batalla. Perquè la resistència a fer
aquesta consulta els deixa retratats. Quan Zapatero es nega a
permetre el referèndum que ha programat Ibarretxe s’arrisca a
entrar en una espiral de desafiaments. Està disposat a
engarjolar el lehendakari? O és que té coll avall que
no formarà govern i que deixarà que el PP faci la feina
bruta?

Sigui PSOE o sigui
PP, ells són els únics responsables d’això que
ara comencen a lamentar. Haurien pogut fer un estat en què
tots plegats ens sentíssim còmodes, però no
n’han estat capaços. I quan la pressió popular resulta
ja incontenible, no se’ls acut res més que negar-ne
l’expressió democràtica, l’única manera que hi
havia si volien intentar controlar i frenar el procés. Ara,
als qui volem un estat propi, se’ns hi està afegint un nou
perfil. Hi érem els independentistes de tota la vida; s’hi ha
anat incorporant l’anomenat independentisme sociològic, i ara
s’hi afegirà el que reacciona contra la falta de democràcia
d’aquest estat. ?Es neguen a demanar-me què vull? Doncs ara
ho vull més que ningú!?

Aquest era
l’esperit del seguit d’entrevistes que a inicis d’aquest 2007 vaig
anar publicant al bloc sota el títol genèric de
Referèndum és democràcia
i que ara podeu llegir com a categoria d’articles. Tot just han
passat deu mesos i ara el clam s’estén als mitjans arran de la
iniciativa d’Ibarretxe i de la resposta de Zapatero: a Tribuna
Catalana, l’editorial ens diu ?Democràcia,
democràcia, democràcia!?; Fèlix Martí
parla d’?Esquerdes
democràtiques a Espanya?. I més que en vindran.
Parafrasejant el que ja és un clàssic del debat
polític, és la democràcia, tros de quòniam!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!