Darrerament sembla que va guanyant pes l’argument del pla B, la idea que si el Tribunal Constitucional ens tomba l’estatut cal tenir algun pla preparat. Fins i tot Montilla (per poc creïble que resulti) ha insinuat que hi haurà conseqüències. Carme Laura Gil ens recordava avui al seu bloc allò que CiU va aprovar per unanimitat el juliol de 2004 durant el XIII Congrés. A Esquerra, per molt que sembli un pla B, tenen un pla A i l’únic que fan és legitimar-lo, esgotar fins la darrera oportunitat que hi pugui haver perquè només calgui esperar el moment en què la fruita madura caigui de l’arbre i la necessitat d’un estat propi sigui tan evident que no s’hi puguin resistir ni tan sols els qui sempre s’han considerat tan espanyols com catalans.
Avui, Joel Joan i Oriol Junqueras passen per La Nit al Dia. Una mostra més de la presència mediàtica creixent del sobiranisme. El debat és ja ineludible. La sociòloga Marta Rovira escriu un article a Tribuna Catalana en què diu: "Si m?haguessin dit el 1990 quan vaig participar a la manifestació per
l?autodeterminació convocada per La Crida que avui la qüestió de la
indepedència estaria tant present a l?agenda política, no m?ho hauria
cregut. Però és així." I López Tena presenta el seu llibre a Òmnium. Amb tot aques procés en plena vigència, quant de temps aguantarà el PSC sense admetre la legitimitat i la conveniència d’un referèndum d’autodeterminació?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Certament aquest és l’ambient que es respira als qutre vents, tot i la calma aparent de la societat civil (perquè estem civilitzats?). Hi ha unes eleccions a un mes vista, i ja no val amagar el cap sota l’ala. Però el debat de debó sobre l’autodeterminació començarà a partir del 28 de maig, mentres …
A partir del dia 28 en tornem a parlar. Serà aleshores quan veurem de veritat on és cadascú i fins on està disposat a jugar-se el tipus…
La intervenció de l’Oriol Junqueras i el Joel Joan ha estat a l’alçada de les espectatives. Res a veure amb el patètic debat del Ramon Rovira. La Tarribas, tot itentar desviar alguna vegada les preguntes cap a l’obsessió malaltisa cap a ERC, s’ha trobat al davant dues persones que parlaven no en clau de partit sinó en clau de democràcia.
El Sobiranisme supera el marc "nacionalista" romàntic i identitari i avança cap a la construcció de l’estat. Per això em va semblar molt encertat que en les properes manifestacions i actes de la plataforma es constati a on volem anar. Allò que ells van definir com deixar de dir què som (una nació) i proposar què volem ( UN ESTAT).
Xavier, penso que seria interessant engegar una campanya a favor de la setmana del canvi clim….. ui perdò de la llengua, la cultura i la nació catalana a TV3.
Estic cansat del missatge empalagós i progre de pa sucat amb oli de la progressia que està assolant el país des de 1978, això si que és pluja fina, medi ambient, medi ambient i més media ambient, marejar la perdiu per a no afrontar el tema nacional.
Aquest raonament sembla cínic, preten ser-ho, estic a favor de la protecció mediambiental, però em toca els collons que molts que reclament això, miren cap una altra banda quan la nostra cultura rep atacs.
Això no és cohesió social?
Si voleu que defensi el medi ambient vosaltres també heu de defensar els nostres drets nacionals, si no, no em demaneu que estavii aigua, que recicli brossa, o que apagui els llums, se’n pot anar tot a la merda.
Entens la ironia, oi?