He rebut un correu de l’Antoni Garcia amb un enllaç al web d’Els Verds on s’anuncia l’inici de recollida de signatures per Sant Jordi sota el lema "
decideixo decidir". (
Aquí, el PDF amb el llistat de municipis on hi haurà taules de recollida de signatures; i per cert, ja el
23 de novembre de l’any passat aquest bloc apostava perquè les dues plataformes unissin esforços. Celebro que al final hagi estat així.) També rebo els correus de Sobirania i Progrés, és clar, però com que alguns diuen que aquesta plataforma està dirigida per ERC, m’agrada subratllar que amb l’Antoni Garcia coincidim en molts aspectes. ICV, com ahir es va encarregar de recordar Héctor López Bofill, és, juntament amb ERC i CiU, el tercer partit que no renuncia a l’autodeterminació. L’Hèctor va ser ahir a Arenys de Mar per presentar el llibre
Montenegro sí, Catalunya també, escrit per ell i per Uriel Bertran (a la foto, l’Hèctor i en Maiol Sanaüja, de les JERC d’Arenys de Mar). Per Sant Jordi, doncs, la societat civil comença a caminar organitzada i amb uns objectius clars. Decidim decidir. I qui s’hi oposi ens haurà de donar explicacions.
Avui he llegit a
El Punt que
La nit al dia que va tenir de convidats Joel Joan i Oriol Junqueras va batre el seu rècord d’audiència amb aquell programa. Pocs dies abans va passar el mateix amb el documental de Terra Lliure. Poc abans, l’
Àgora també va tenir una bona resposta de públic i d’usuaris del
fòrum. I la mateixa setmana va haver-hi l’
enquesta d’El Periódico, que porta 6.212 vots amb un 64 % que veu bé que es faci un referèndum d’autodeterminació. Anem acumulant proves de l’interès social del dret de decidir. I això que la recollida de signatures encara no ha començat.
Ja m’imagino que amb el PP i amb Ciutadans no hi podem comptar, no ja amb el vot favorable a la independència, sinó amb la voluntat de decidir. Digueu-me ingenu, però encara em resisteixo a creure que els socialistes quedaran al costat del PP i de Ciutadans i que impediran al preu que sigui que els catalans i les catalanes puguem decidir el nostre futur. Iceta encara no ha estat desmentit ni desautoritzat per haver dit que aquest dret és una collonada, però a les bases hi ha una altra remor. Si més no a Arenys de Mar, el número 2 de la llista, Xavier Febrer, està adherit a Sobirania i Progrés. Confio que no serà l’únic. Confio que podrem aconseguir més signatures de socialistes per reclamar el traspàs de les competències en matèria de referèndums.
PS: Aquest dissabte a les 12 seré amb l’Èric Bertran a la plaça de l’Església per fer un especial del seu espai al programa Fem dissabte de Ràdio Arenys. Podeu escoltar-ho a través d’internet.
Ingenu. Amb tot el carinyu, ets un ingenu si penses que el PSC tindrà algun problema per arrenglerar-se al costat de PP i Ciutadans en la qüestió del referèndum sobre l’Autodeterminació. Altra cosa és que dins aquell partit hi quedin alguns homes i dones d’honor que, arribat el moment de la veritat, votin en contra d’allò que públicament haurà defensat el seu partit. Recordem que el PSC-PSOE és el partit de l’Iceta, un gran defensor d’uns drets molt concrets i molt "pogres", però que considera que segons quins altres drets són collonades. És el partit de l’Ernest Maragall (Escolta, Espanya, com refilen aquests estudiants en la 3ª hora…). És el partit dels més abrandats, apassionats, insuperables i heroics defensors del catalanisme, els que surten a primera línia sempre, sistemàticament, quan Rodríguez Ibarra, Bono o Guerra l’han dita grossa sobre Catalunya. Estic parlant dels catalanistes sense màcula Castells, Geli, Nadal, Tura, Montilla, De Madre, Chacón, Corbacho, Zaragoza… en fi, tot el partit. Algú potser signarà pel referèndum, però no serà cap d’aquests. Del PSC només podràs comptar amb algun jovencell despistat de les bases i encara gràcies. I amb els independents, si de cas. Però aquests ja no són PSC.
Xavier, he vist el tràiler de la pel·lícula El Coronel Macià, i francament m’he alegrat molt que en Josep Maria Forn hagi tirat endavant un projecte com aquest. <br>
Fa temps que penso que algún director català hauria de fer una pel·lícula, potser en format documental tipus "Michael Moore", i amb narració en anglès, on es recollíssin totes les barrabassades que es diuen cada dia a Espanya contra els catalans. Prenent com a base El llibre negre de Catalunya del Josep Ainaud de Lasarte i Catalanofòbia del Francesc Ferrer i Gironès, i molts altres llibres que demostren el clima de discriminació sistemàtica contra Catalunya, es podria muntar un documental de gran impacte, tmabé amb testimonis actuals. Fer-lo ben fet i persentar-lo als festivals de Cannes, de Berlín, de Sundance, amb dos collons (amb perdó)… Potser la reacció dels estrangers, que es preguntarien "com és que els catalans volen continuar sent espanyols?, no ho entenc", faria obrir els ulls a molta gent. <br>
Si coneixeu algun director de cinema, o el mateix Joan, donats els seus contactes al món cinematogràfic, no dubteu a proposar-li.
Jo sóc socialista, i firmaré a favor d’aquest referèndum!
Jo sóc socialista, i firmaré a favor d’aquest referèndum!
Jo també celebro que s’hagin unit els esforços. I per Sant Jordi faré l’arrencada de recollida de signatures a Amer. Ja t’explicaré.
I, respecte a posicionaments de partits polítics, sobre la taula, crec que hauríem de posar la següent exigència: no és acceptable que un (cap) partit que es diu forma part d’una organització política democràtica tingui la opció de defensar posicions i postures que neguin, deneguin, embrutin, i coses pitjors que facin (i en fan), amb drets fonamentals o principis democràtics. I d’aqui s’en deriva que tampoc poden fer accions, decissions, o projectes polítics que vagin en contra d’aquesta exigència. Bàsic.
Salut!
La veritat és que jo veig que alguns dels meus amics i coneguts que sintonitzen amb ICV, catalanistes però més partidaris del federalisme espanyol que de l’independentisme, cada vegada veuen amb més bons ulls votar SÍ en un hipotètic referèndum d’autodeterminació per la independència de Catalunya.
Per cert, em van enviar ja fa dies un escrit molt interessant de Miquel Caminal (politòleg afí a ICV) a El País que va força en aquesta mateixa direccio: si no pot resultar el federalisme… independència! —-> ARTICLE
Pau