Blog d'en Xavier Mir

El cinisme del Molt Honorable arriba a uns límits previsibles quan afirma coses com les que es poden llegir a El Punt. Diu que en el debat d’aquesta setmana hi ha hagut una subhasta sobiranista que perjudica les institucions catalanes i la causa de l’autogovern. Està bé que Montilla es preocupi pel prestigi de les institucions catalanes ara que és president de la Generalitat. Si no ho fa ell, qui ho farà? (Tot i que val a dir que sovint se’n surt molt millor Ernest Benach com a president del Parlament.) Però aquesta preocupació de Montilla pel prestigi de les institucions no devia pesar tant quan l’endemà mateix que el Parlament aprovés solemnement l’estatut del 30 de setembre va dir que hi faria esmenes. On es devia ficar, aquell dia, el respecte a les insititucions? I com defensa ell la sobirania del poble que es va manifestar el 18 de juny a favor de l’estatut malgrat la retallada? Què ens pot dir, ara, d’aquest prestigi de les institucions?

Parla també, i no és l’únic, d’una subhasta sobiranista. El terme el vaig sentir en boca d’Artur Mas per fer referència a les declaracions de Xavier Vendrell i ja aleshores em va semblar que era una expressió poc afortunada. Una subhasta és una cosa que es ven a qui més paga. Vendrell no va parlar pas de subhasta, és clar, però si haguéssim d’adoptar el terme s’entendria que el "millor postor" no és qui promet més càrrecs o conselleries en un govern, sinó qui està disposat a portar el país més lluny en l’autogovern, fins a la plena sobirania que ara no tenim. Mas, doncs, manipula les paraules de Vendrell i, oblidant la motivació inicial de la proposta, ho converteix tot en un intercanvi de poder, fent veure que ERC faria saltar Montilla per no res i a l’acte. I Montilla, en lloc de dir que aquí ningú ha subhastat res i retreure a Mas l’ús d’aquest terme, va i se’l fa seu. S’ha de tenir nassos o s’ha de ser molt limitadet.

També s’ha escrit sobre la suposada frivolitat. No ha faltat l’article sobre el tema de Jordi Cabré. Dissabte demanava desesperadament des d’El Punt "Que hi facin alguna cosa". Diu que "no ens mereixem que es parli d’autodeterminació amb tanta frivolitat", però m’agradaria saber on troba frivolitat. No deu ser una manera de desentendre’s del tema? Ell també diu que "no ens mereixem que se subhasti la presidència". Algú l’ha posada a subhasta? Que potser CiU ha agafat al vol les paraules de Vendrell i les ha fet seves? Que potser s’han assegut a parlar de les possibilitats d’entesa que hi havia? Que potser han anat gaire més enllà d’aprovar una resolució sense transcendència que només deia a quines coses no es renunciava? Per dir-ho clar i tancar el tema: no hi ha hagut subhasta perquè en Vendrell va treure el cap a la sala de subhastes i no hi va trobar ningú. Ell potser s’hauria plantejat acordar un preu, i aleshores hi hauria hagut acord o no, però no hi havia cap oferta sobre la taula que millorés la situació existent, i fins que aquesta proposta de millora no arribi, tot continuarà igual. Cabré lamenta que el catalanisme caigui de quatre potes en l’estratègia espanyolista d’esquerdar-lo per sempre. Tan senzill com seria posar-se d’acord. Hem perdut una oportunitat, però no cal esperar cap esdeveniment especial per tenir-ne una altra. Tot continua igual. Quan CiU vulgui posar el referèndum sobre la taula hi trobarà la gent d’ERC. L’entesa arribarà per aquí o no arribarà. Aquest ha estat un primer intent que no ha funcionat, però en vindran molts més. La via autonomista està esgotada i ho reconeix el mateix López Tena. L’alternativa del referèndum és una necessitat per al catalanisme. Ara ho ha proposat ERC i no ha sortit bé. Potser si ho proposa CiU es pot tornar a provar.