Aquest dissabte és 14 d’abril. Farà 76 anys que es va proclamar la Segona República i l’
Oriol Ferran ens convida a commemorar-ho. Deduïm que vol una república, doncs, o que té ganes de mofar-se dels republicans (segur que no). Ignoro quin pes té el republicanisme dins d’ICV, però si hi ha gaire gent que prefereixi viure en un estat republicà abans que monàrquic aniria bé que es posessin d’acord amb uns altres que també són republicans. Potser encara farem alguna cosa de profit. Abans, però, caldria saber quina república volem, si l’espanyola o la catalana, perquè n’hi ha una que és més fàcil d’aconseguir que l’altra. Pel que sembla, els seus companys d’EUiA volen fer una mena de
referèndum simbòlic a la Rambla de Barcelona. Llàstima que sigui simbòlic. I llàstima també que ara ningú lamenti la frivolitat amb què s’utilitzen no tan sols els referèndums, sinó la qüestió de la república. El fet és, en resum, que dissabte a les set de la tarda la plaça de l’Església d’Arenys de Mar immortalitzada per Espriu al conte de la Tereseta-que-baixava-les-escales serà escenari de la presentació pública de la candidatura d’Oriol Ferran i companyia. Però alerta, perquè la precampanya és tan renyida que comença amb contraprogramacions. Les esquerres competeixen entre elles amb cops de colze per presentar les llistes respectives.
Si a les set es presenta ICV, a dos quarts de vuit (set i mitja per als semiparlants) i amb la presència estel·lar de la consellera Marina Geli, es presenta el PSC en un altre espai ben públic d’Arenys de Mar, el Centre Cultural Calisay. Uns en un espai obert, a risc de pluja; altres en un recinte tancat, seu d’unes antigues destil·leries que també han donat fama al municipi. Però en qualsevol cas, en un exercici de contraprogramació electoral. No em demaneu pas qui contraprograma qui, però, perquè ni ho sé ni m’importa gaire. Intentarem ser a tots dos llocs alhora i veurem si uns ho allarguen per prendre clients als altres o ho avancen per por de perdre’ls. Amb l’Oriol hi haurà l’Andreu Majó, alcalde d’Arenys de Munt a qui encara agraeixo que l’11 de setembre passat acabés el parlament institucional de la Diada amb una coneguda frase dels lectors d’aquest bloc: "Jo també vull un estat propi". I també hi serà Jordi Guillot. A la
pàgina d’ICV d’Arenys ja hi podem llegir alguns continguts dirigits a la campanya de les municipals, però encara no hi ha les llistes. En acabar aquesta setmana, però, pocs secrets quedaran per amagar en qüestió de companyies. (A les 23.48, un cop penjat aquest text, la llista Arenyautes ha rebut un missatge d’ICV en què s’informa que la número 2 és la periodista Isabel Roig, la número 3 és Assumpció Balliu i el número 4 és Ramon Puigvert.)
En canvi, el web de Ramon Vinyes, cap de llista del PSC, ja hi tenim noms i cares ben numeradets: Xavier Febrer, Lorena Estrada, Tomàs Salazar, Maribel Illescas, Carme Bilbeny, Armand Giménez, Àngels Rabascall, Olaya Molina, Joan Pons, Antònia Ribas, Maria Sánchez, Bernat Sánchez, Manel Garcia, Josep Balcells, Núria Marot, Ignasi Moreno i Santi Fontbona. En cas de repetir resultats, entrarien a l’Ajuntament Ramon Vinyes, l’independent Xavier Febrer, la jove Lorena Estrada i en Tomàs Salazar. Dissabte aniran pujant a la tarima i s’aniran presentant perquè qui encara no els coneix sàpiga qui són i què volen fer.
I enmig d’aquests cops de colze de l’esquerra, de la campanya de la dreta (CiU-PP, actual equip de govern) encara no en sabem gaire cosa. Tot just ahir, El Punt publicava l’entrevista a Miquel Rubirola.