Probablement els lectors d’aquest bloc recordaran el dia que em vaig queixar per la manera com Ernest Maragall va voler irrompre via telefònica en el programa d’Antoni Bassas per renyar-lo com a professional amb una prepotència indigna del seu càrrec. Com és sabut, Maragall té una preocupació obsessiva perquè uns nois d’Olot parlin correctament el català, però no sembla gaire decidit a fer res perquè tots els qui no parlen mai en català no solament l’aprenguin, sinó que el facin servir amb normalitat. Avui Antoni Bassas ha dedicat una estona del seu programa a parlar del futur del català. S’han sentit veus ben diverses que segurament han donat a l’oient la informació que necessitava. M’ha sorprès, però, el plantejament d’una de les persones convidades, que plantejava la qüestió en termes de màrqueting: si el català té un problema, analitzem-lo i busquem-hi solucions. Està ben pensat, però només caldria afegir-hi que no està tot per fer, que els plantejaments teòrics, les anàlisis crítiques i la recopilació de dades científiques ja fa decennis que es fan i constitueixen el corpus de la sociolingüística.
Està molt bé que la qüestió de l’ús social del català torni als mitjans, que se’n parli, perquè és la manera que algunes idees arribin als oients. El cas de la noia amaziga, la Ikram, a qui tothom parla en castellà en veure els seus trets facials, és exemplar. Cada cop hi ha més veus que insisteixen que cal canviar el model de comportament lingüístic, no canviar de llengua si en català ens entenen.
Per això fa temps que combino la meva activitat blocaire amb la de difusió de la sociolingüística. Sense que personalment en sigui un expert, intento fer arribar als altres allò que diuen els especialistes perquè penso que la clau del futur de la llengua és la informació, el debat en uns termes que superin la dicotomia pessimisme-optimisme. En aquest sentit, el referent és clar: l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana, antic Grup Català de Sociolingüística, ha fet i continuarà fent una feina de formació, d’investigació i de difusió imprescindible. Per això a Arenys de Mar hem impulsat un grup que, en contacte amb l’ASOLC, faci difusió de la sociolingüística: l’ASOLC – Arenys de Mar.
I precisament amb aquest afany d’informar, de debatre, el passat 17 de febrer vam col·laborar amb la Plataforma per la Llengua en la primera presentació pública de la guia Què faig si…? i aquest dissabte hem demanat a Pere Mayans que ens vingui a explicar el paper dels blocs com a eina de difusió de la sociolingüística. Pere Mayans manté el bloc El pols de la llengua als Països Catalans a Vilaweb i divendres passat en va fer una nova actualització. Aniria molt bé que altres sociolingüistes utilitzessin els blocs per difondre informació, dades i novetats de la sociolingüística.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!