Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

4 de gener de 2007
3 comentaris

La proa de Saül Gordillo, ETA i més engrunes de l’Oliver

La blogosfera sobiranista té en Saül Gordillo un element molt valuós. Al seu bloc podem llegir que després del reportatge del Telenotícies li han proposat una visita al programa Minoria Absoluta de Toni Soler. Esperem que sigui una nova oportunitat perquè la blogosfera tingui més presència mediàtica fora dels blocs mateixos. De moment ja hi ha uns quants blocs que se n’han fet ressò, com els Monòlegs políticofestius de l’Àlex López, o en Joan Arnera. D’altra banda, en Marc Belzunces, De l’Holocè estant, continua fent interessants comentaris a l’entorn de les dades que tenim quant a enquestes sobre la independència.

Cal parlar també d’ETA. A falta de veure com es concreta aquesta roda de contactes amb els partits que vol encetar el govern espanyol, seria tot un detall que s’esmenessin errades monumentals com la d’aquell pacte antiterrorista que van signar PSOE i PP excloent la resta de partits com si no hi tinguessin res a dir. He llegit al Singular Digital que ERC s’ofereix al PSOE en aquest procés de pau. Carod és la persistència personificada. Tres anys després de la trobada a Perpinyà, evidentment, la seva aposta per la pau continua intacta i com si no hagués passat res. Una fotografia com la que apareix a l’esmentat diari diu molt de la talla política de Carod. Zapatero el va fer fora quan encara era a l’oposició. Ara un és president del govern espanyol i l’altre, vicepresident de la Generalitat. I ERC continua essent el partit que millor pot entendre les parts en conflicte. Què passaria si Zapatero convertís Carod en EL mediador? No correm massa, però.

Tot i que ahir m’aconsellaven que deixés estar les engrunes de l’Oliver, dec ser tossut com una mula i avui l’he tornat a llegir. Pobre!, deu estar molt desanimat. Diu que la societat civil "s’afebleix més que mai" (alguna prova, Oliver?) I diu que els anys en què governava CiU era més feliç perquè el discurs nacionalista de CiU feia de contrapès a aquest afebliment de la societat civil. De quina mena de contrapès estem parlant? Ara bé, el nucli del seu article d’avui no és aquest sinó la frase que segueix: "Si hem mantingut el nacionalisme és perquè la nostra nació no ha tingut Estat propi". Cert! Però quan un llegeix l’article sembla que la intenció sigui: "no vulguem tenir un estat propi que s’acabarà el nacionalisme". Si això és el que vol dir, em reitero en un article que vaig escriure fa un temps: "Mori el nacionalisme! Visca el sobiranisme!" L’Oliver, al cap i a la fi, s’ha cregut això del postnacionalisme que gasta en Montilla. Un bon nacionalista reaccionaria amb una reactivació brutal de la societat civil que fes que el país sencer respirés més nacionalisme que mai. Què fa l’Oliver? Engrunes, és clar. I potser pretén que sortim a picotejar com gallinetes.

  1. L’Oliver té un discurs interessant, però peca de reiteratiu, bastant sectari i molt incongruent.

    És d’un liberalisme de mitja digestió (com els liberals del Pp, al llegir mig resum d’un llibre de von Hayek ja es consideren grans liberals) que aplica a tot el que se li posa pel mig excepte a ell mateix i a la poc menys que sacrosanta CDC.

    I no l’aplica a ell mateix perquè tant liberalisme de boquilla casa malament amb ser subvencionat o contractat pel sector públic amb criteris que per dir-ho de forma suau no són de mercat.

    I no l’aplica a CDC perque per molt que diguin ell i els 4 nois d’en Mas que es proclamen liberals (imagineu Adam Smith sentit aquest liberals que no han oblegat mai l’esquena al sector privat!), CDC no és (ni hauria de ser) liberal.

    En aquesta engruna, que jo també vaig llegir, obvia que les bases i l’engreixament del funcionariat català (espècie inexistent fins al 1980) les va posar el President Pujol. És tan alt el seu sectarisme que passa per alt que els conflictes amb el liberalisme del tripartit tenen més a veure amb l’excés de fe en la legislació (a qui se li acut fer una llei per desatllotjar una rave?) que amb el funcionariat i el tipus d’administració clientelar.  Denunciar això per part de CDC és com entonar un mea culpa.

    En fi, suposo que deu ser difícil ser objectiu quan t’havien promès un càrrec amb sou substancial a la Corpo i et quedes amb un pam de nas.

  2. Sempre és molt millor disposar d’engrunes intel.ligents, que trobar-se amb prepotents de carril únic, que no pasen del 14%, i que volen ser adorats com a savis, quan no han donat mai de menjar res comestible a ningú ni als gosets o gats domèstics.

    L’audiència de les engrunes diàries de l’Oliver i del petit automessies d’arenys és prou clara, any rera any.

    A reveure, però jo sempre aprofito les engrunes de cada dia. I en canvi mai he pogut aprofitar gaire cosa nova d’aquest dietari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!