En un article d’ahir a Tribuna Catalana llegeixo “El PSC acorralat, el tripartit en qüestió”, en la línia, doncs, dels apunts “El Periódico busca una crisi de govern?” i “1 de desembre de 2007 o com la tossudesa aïlla el PSC”. I a l’editorial s’analitza la situació del partit després de l’exitosa manifestació de la PDD. A part de les respostes esperables (i necessàries) de persones com Salvador Cardús, Sergi Pàmies, Xavier Bosch, Josep Cuní i tants altres, persones properes al PSC com l’arenyenc Xavier Febrer també consideren que van ser unes paraules desafortunades. I una altra peça que no m’encaixa dins del PSC, Jaume Pros, escriu: “Ho tinc comprovat, quan algú diu que no és nacionalista o nega la condició de nació a Catalunya, al cap de cinc minuts de parlar amb ell, de seguida podem comprovar que la seva idea de nació és una altra; perfectament legítima, és clar que sí. Però una altra: l’espanyola. Parlo d’un sentiment que hauria d’anar més enllà de la militància en determinats partits polítics.” Com tampoc m’hi encaixa l’alcalde de Vilanova de Sau, que es veu que signa pel dret de decidir.
Ferran, doncs, mou peça; i ara cal saber si realment té el suport de Montilla i el govern és en perill perquè el PSC aposta per la radicalitat nacionalista espanyola o bé si es queda sol i ha d’empassar-se les seves paraules. La indiferència és difícil i el silenci també. Ferran ha trobat els seus seguidors socialistes en blocaires com Albert Aixalà, que diu això: “Si el que volem és que TVC sigui una tele pública i plural i no del govern, com es pretén amb la nova llei de la Corpo, el que cal criticar és el seu suposat partidisme i la incapacitat per a reflectir una societat plural i un arc parlamentari també molt plural, com ha fet en Joan Ferran quan parla de definir un llenguatge i un llibre d’estil determinat.” Francament, el dia que la televisió pública espanyola reflecteixi la societat plural i l’arc parlamentari també molt plural que hi ha a l’Estat només en una desena part de com ho fa TVC, podrem començar el debat. Mentrestant, això només es pot entendre com una provocació.
Altres, com Joan Ballana, hi han trobat potser el punt de suport per a l’adéu definitiu (poca broma, la baixa del partit!). I repassant els apunts de blocaires socialistes em trobo una cosa curiosa, un apunt d’Àlex Masllorens sobre l’1-D en la línia d’Iceta i els set milions que es van quedar a casa. L’apunt no té gaire gràcia perquè repeteix la consigna d’Iceta, però hi ha un comentari d’una persona que diu que el coneix personalment, que s’identifica com el pare de l’Alejandra Castelló i de la Júlia i li diu: “Llegeixo i comparteixo els teus plantejaments. Peró sóc un dels catalans "emprenyats" que vota en blanc. Les administracions públiques i els nostres governants no han estat a l’alçada que es demana. Treballo a Gavà. 42 dies sense transport públic. A qui demano indemnització per les hores perdudes de son i de diners per haver d’agafar el cotxe?” Simptomàtic, no?
I com a divertiment final, aquest prodigi d’intel·ligència que trobem en un apunt de Daniel Palomino, que vol comentar la campanya de les JERC i diu: “Que m’ho expliquin les JERC. Com voleu trencar amb Espanya, si Catalunya també forma part d’Espanya… És que no em cap al cap…”
Per cert, La Vanguardia fa una enquesta per demanar als lectors si creuen que hi ha una crosta nacionalista als mitjans públics catalans. No crec que costi gaire tombar els percentatges actuals de 62% sí i 38% no. Us hi animeu?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sisplau, un nobel de filosofia pel tal Palomino!!
A la mani de la plaza Colón por las libertades y la democracia i contra Eta hi van anar XMIL persones. Això vol dir que la resta, els 49.593.242 d’españoles que es van quedar a ca seva o van anar al sex shop NO estan en contra d’Eta i NO volen ni libertades ni democracia. No és així com s’han de llegir les coses, a can Ferran?
Altra cosa és que tots els símptomes d’españolidaz alarmants que va donant el PSOE (el d’allà i el d’aquí) podrien tenir com a finalitat provocar, vexar, humiliar la condició catalana fins a tibar prou la corda amb ERC de manera que, d’aquí al 9 de març, es revoltin, cometin algun acte d’indisciplina i hagin de ser expulsats per segona vegada del govern. El PSOE deu creure que un escenari així l’afavorirà de cara a les eleccions: ERC erosionada, ICV impopular per la lamentable gestió de Saura al capdavant dels Mossos, eleccions espanyoles on sí surten els castellans de Catalunya a votar PSOE… Seria el moment ideal. ERC expulsada, el Govern és insostenible i cal tornar a les urnes, fent coincidir les eleccions catalanes amb les espanyoles, com una autonomia més del Café para todos. El cop a la diferència catalana seria brutal. I el PSOE d’aquí podria confiar de treure un percentatge tan lluït com el que treu en les espanyoles.
I si no, si els catalans estem ja tan tips de tripartit montillero i independentisme de butaca, potser sonaria de nou l’hora de CiU, una coalició amb qui tothom ha pactat, l’encarnació emblemàtica del fenici català, a qui amb una mica de peixet (al cove) se’l compra fàcil i se’l té content, callat i amb sensació de privilegiat.
Alerta amb la provocació! Rodalies, el comportament de la Alvarez, les mentides de ZP i la ofensa a la intel·ligència del Cheque Superpastarruficataluñimillonoso. L’aeroport, el bloqueig a l’opa, els preus discriminatoris de l’AVE per a la gent d’aquí respecte els d’allà, etc… tot forma part d’una gran provocació que busca l’atipament i la reacció descontrolada i violenta, algun senyal que es pugui interpretar com el revifar de Terra Lliure… Això permetria d’aplicar la llei antiterrorista com ho fan al País Basc. Els dolents d’Espanya demostraríem d’una vegada que som dolents de debò, que ells no s’ho inventaven… Alerta amb les grolleries que ens tocarà de sentir i patir, d’aquí al març…
Aquest Àlex que repeteix la consigna de l’Iceta té una trajectòria "poc equilibrada", amb un intent de fugir d’aquest món abans d’hora inclòs, i una actitud servil cap a la partitocràcia. Ara que s’ha quedat sense escó s’ha de rebaixar a escriure això a veure si algun "serbi" del partit li tira quatre molles de pa.
Naturalment que n’hi ha una, però de nacionalisme espanyol. El que passa és que la crosta només la tenen a la direcció (controlada pel PSC) i entre els professionals que hi treballen encara hi ha gent que pensa pel seu compte.
Aquest Ferran sembla un personatge sortit d’una pel.licula de Batman. Concretament el pingui.