Al principi d'aquesta segona legislatura amb ERC, PSC i ICV al govern semblava que El Periódico estava disposat a crear un ambient mediàtic una mica propici a l'acció de govern. La idea devia ser que tenien ERC controlada i que el socialisme podia estar tranquil i dedicar-se a governar. Però tot ha estat arribar la manifestació de la PDD i aparèixer les declaracions incendiàries del hooligan Joan Ferran. I la cosa no acaba aquí. Ja deia en un article anterior que volia pensar que Ferran hauria fet les mateixes declaracions en un altre mitjà, però avui llegim al diari un article del mateix periodista que li va fer l'entrevista, Lluís Mauri, amb un titular de mal averany: “Montilla recolza la demanda de pluralitat als mitjans públics”. O sigui que Ferran no és desautoritzat i fulminantment apartat de la política sinó que Montilla s'hi abonaria. Això, és clar, segons Mauri.
El primer paràgraf de l'article diu textualment: “El president de la Generalitat recolza les demandes de pluralitat a Catalunya Ràdio i TV-3. José Montilla, al seu torn primer secretari del PSC, va celebrar les declaracions del diputat socialista Joan Ferran a EL PERIÓDICO, publicades ahir, en què el parlamentari reclamava unes emissores públiques "neutrals, objectives, plurals, informatives i sense biaix partidista", segons fonts pròximes al president.” I cal retenir les darreres paraules perquè poden ser importants: “segons fonts pròximes al president”. No tenim, doncs, pel que sembla, unes declaracions de primera mà de Montilla. Però el titular i el primer paràgraf s'afanyen a deixar clar per on va el posicionament del president. L'article continua amb una referència als “principals dirigents del PSC” (sense matisar quins concretament), que diu que “van donar suport ahir a Ferran”. Quan ha de puntualitzar les fonts de la notícia ens adonem que no hi ha res de contrastable: “Un alt dirigent socialista --que com tots els consultats per aquest diari van preferir parlar preservant l'anonimat-- va lamentar la "falta de llibertat" per criticar "determinats periodistes" dels mitjans de la Generalitat. "Aquí és més fàcil criticar el Rei o Federico Jiménez Losantos", va ironitzar.” No sabem qui ha dit això, doncs, i podria ser que Mauri s'ho hagués inventat (no dic que ho hagi fet, però sí que critico la impossibilitat de contrastar-ho). En tot cas, l'atac a l'estabilitat de l'acord de govern ja està fet i ha sortit de les planes d'El Periódico.
Al Singular Digital ja ho han recollit. Potser massa aviat. Potser calia contrastar la informació d'El Periódico. O potser és cert que Montilla pensa que hi ha una crosta nacionalista a la CCRTV i que cal fer fora en Bassas per nacionalista. Potser aquesta és l'opinió general al PSC. Aniria bé saber-ho. Potser han tornat els pseudokamikazes (apunts del 21 de juny de 2006 i del 7 de novembre de 2006) i ens trobem davant la resposta a la conferència d'Artur Mas del 20 de novembre, on es parlava del dret de decidir, però en uns termes molt concrets que ja vaig analitzar en un apunt del 22 de novembre. Recordem que deia que el dret de decidir de la societat catalana s'ha d'aplicar “progressivament sense més límits que la pròpia evolució democràtica de la societat i sobre aquells temes que despertin consensos més amplis en cada moment, encara que no siguin unànimes”. Cal tenir això molt present davant la proximitat de les eleccions del 9 de març, perquè potser alguns sectors del PSC estarien disposats a tibar la corda en el pols amb ERC a risc de provocar una crisi en el benentès que, si Zapatero guanyés les eleccions per majoria simple, el suport de CiU seria la prèvia a una pinça sociovergent contra ERC. Per què ara i no fa un any? Molt senzill: perquè l'independentisme no para de créixer i els socialistes ho saben perfectament. I només els cal que Artur Mas estigui disposat a repetir una operació de l'estil del pacte amb Zapatero per retallar l'Estatut.
El Periodico està en venda. I la redacció i columnistes, sociates de Catalunya, estan més que nerviosos, com els de Nicaragua i Bolaño
Andreu |
dijous, 6 de desembre de 2007 | 15:20h
Tot i les quantioses subvencions i regals econòmics donats pels socialistes, els hereus d'Antonio Asensio ho tenen clar. N'estan farta dels controls politics que els hi impedeixen fer un bon diari, sensacionalista i progre, però neutre.
I el Periodico, la capçalera, el diari, està a la venda.
I qui el comprarà?
Aci comencen els renecs sociates, des de Montilla, fins la Nadal germà que fa de Director, fins els escribents sociates que cobren pels vòmits que fan al Periodico.
That is the questions.
Tant de bo ho comprés un gran grup mediàtics saxò.
Què volen fer amb TV3 aquests nacionalistes espanyols?
Guillem M. |
dimecres, 5 de desembre de 2007 | 20:32h
Jo que em queixava darrerament que TV3 i Catalunya Ràdio cada vegada eren més pro PSC (o PSOE), d'una manera més desvergonyida. Ara resulta que són massa nacionalistes? Què volen fer aquesta gent amb una de les poques coses que anaven més o menys bé en aquest país? No n'hi ha prou i massa de televisions en castellà? Ara els surt el que pensen -alguns d'ells- de debò. Cal estar a l'aguait i no deixar que espanyolitzin més la nostra televisió... Guillem M.
Si en Zapatero acaba assumint que els vots del PSC a Catalunya són de pedra picada i que els tindrà passi el que passi, fins a quin punt no li reporta beneficis a nivell espanyol un trencament amb ERC?
Encara més, fins on arribarà ERC abans de trencar el govern, fins a la negació total del seu propi perfil polític? On són ara mateix que es discuteix allò més essencial en l'òptica nacional de la TV3 i Catradio?
En tot cas, fa només cinc dies de la manifestació i sembla que faci mesos. On és la repercusió del triomf de dissabte?
Fins aviat, Marc Arza www.catalunyafastforward.blogspot.com
Des de que ERC va entrar al govern (amb Maragall), la polìtica catalana està més moguda que mai. Durant 23 anys no va passar mai res, i ara tenim el moviment que necessitàvem per anar cap a la independència. El fet que ERC estigui al govern comporta molta tensió als qui són contraris a la independència, i això es nota. I això és el que cal perquè al final acabi de "petar" tot i anem cap a la independècnia. No falta gaire...
Les pròximes eleccions (les de Catalunya, és clar!) són claus. El pacte de front nacional serà aleshores la sortida. Perquè fins aleshores, haurà quedat ben clar. Fins al 2010, a continuar com ara per a arribar a aquest "punt" tant esperat.
Ex-votant ERC |
dimecres, 5 de desembre de 2007 | 20:49h
Amb els socialistes, no es pot ser ingenu. Són capaços d'atiar aquesta crisi de govern per fer coincidir les catalanes amb les espanyoles. I si és així, ERC haurà estat (en el millor dels casos) el "tonto útil" per aconseguir la perpetuació del PSC-PSOE en el poder. L'espantall de la sociovergència, ja no cola, ja no després de dos tripartits.
Oriol de Mollerussa| Adreça electrònica |
dimecres, 5 de desembre de 2007 | 21:40h
Ex-votant ERC, Tens més raó que un sant! Aquesta és una possibilitat molt real. Ara bé, no sé si li sortiria tan rodona la jugada al PSC com això. Potser li sortiria el tret per la culata i tot!
Pere, compte amb el teu optimisme (partidista?) perquè potser al final no hi som a temps i el que peta és Catalunya.
Els socialistes fa dècades que són molt perillosos i que demostren no tenir escrúpols. Només cal tenir una mica de memòria històrica i saber copsar la realitat. I potser al final l'experiment d'alguns polítics l'únic que haurà fet serà covar l'ou de la serp. I ja haurem fet tard.
De manera que menys teure pit per una manifestació i més evitar que l'enemic de Catalunya que s'ha posat de president continui enfonsant-nos en l'espanyolització definitiva. Som a temps d'evitar-ho, però cal un canvi de rumb radical.
I el Periodico, la capçalera, el diari, està a la venda.
I qui el comprarà?
Aci comencen els renecs sociates, des de Montilla, fins la Nadal germà que fa de Director, fins els escribents sociates que cobren pels vòmits que fan al Periodico.
That is the questions.
Tant de bo ho comprés un gran grup mediàtics saxò.
Ai, com riuriem....
ERC a l'oposició podria recarregar piles i sortir molt reforçat de les pròximes eleccions, podria esdevenir la segona força més votada. Penseu-hi
Guillem M.
Encara més, fins on arribarà ERC abans de trencar el govern, fins a la negació total del seu propi perfil polític? On són ara mateix que es discuteix allò més essencial en l'òptica nacional de la TV3 i Catradio?
En tot cas, fa només cinc dies de la manifestació i sembla que faci mesos. On és la repercusió del triomf de dissabte?
Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Les pròximes eleccions (les de Catalunya, és clar!) són claus. El pacte de front nacional serà aleshores la sortida. Perquè fins aleshores, haurà quedat ben clar. Fins al 2010, a continuar com ara per a arribar a aquest "punt" tant esperat.
Els socialistes fa dècades que són molt perillosos i que demostren no tenir escrúpols. Només cal tenir una mica de memòria històrica i saber copsar la realitat.
I potser al final l'experiment d'alguns polítics l'únic que haurà fet serà covar l'ou de la serp. I ja haurem fet tard.
De manera que menys teure pit per una manifestació i més evitar que l'enemic de Catalunya que s'ha posat de president continui enfonsant-nos en l'espanyolització definitiva.
Som a temps d'evitar-ho, però cal un canvi de rumb radical.