Un tall en el subministrament elèctric ben inoportú m’ha impedit utilitzar l’ordinador fins aquest moment. Començo l’article d’avui, doncs, demanant disculpes a tots aquells que esteu esperant que us inclogui als enllaços. Com sabeu, el manteniment d’aquest bloc el faig tot sol, com la immensa majoria dels qui fem blocs que no costen 21.000 euros a les arques públiques. Això vol dir que també tinc altres obligacions com tots els mortals, i també com passa a tothom, la que em treu més hores és l’obligació de treballar, que duc a terme cada tarda. Avui, doncs, començaré a fer els enllaços pendents i a contestar correus a partir del vespre. Per sort, la taca d’oli continua escampant-se pel seu compte gràcies a la feina de difusió que en feu tots vosaltres. Una ullada ràpida als vostres comentaris (gràcies, Vicenç!) em permet veure que el filòsof Ramon Alcoberro també s’ha adherit a la campanya a través del seu bloc.
Avui, el mateix diari on per tercer dia trobem l’article d’Isabel Clara Simó, que tan amablement ha volgut afegir-se a la campanya amb el privilegi afegit de ser la primera articulista amb columna diària que ho fa (gràcies també, Isabel!), publica també la carta que els vaig enviar com a lector. Molt probablement sense la vostra pressió no s’hauria publicat. Ara hem obert una escletxa que podeu utilitzar, durant els dies de campanya que queden, per enviar correus massivament als diaris, sobretot a aquells que es resisteixen a reconèixer la notícia.
També, per la vostra informació, us he de dir que el reportatge de Vilaweb TV ha provocat un rècord absolut de visites al meu bloc en un sol dia. Va superar les 1.700. Des de dilluns, dia d’inici efectiu de la campanya, el comptador registra 4.330 visites. També ha estat un bon cop de mà l’interès que han demostrat des del programa La Malla Ràdio de COM Ràdio per aquesta iniciativa difosa a través dels blocs, un fenomen que, com he dit més d’un cop, té interès per a les ciències de la comunicació. Recordeu que també COM Ràdio permet la descàrrega dels programes des del seu web. Dono les gràcies a la productora del programa, Montse Huguet, a la presentadora Mònica López i a tot l’equip del programa pels minuts d’entrevista. I per cert, si entreu al web de COM Ràdio no us perdeu l’entrevista a Carod-Rovira. Tinc la sensació, absolutament personal, que és de les més interessants dels darres anys.
Per un estat propi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Periódico i La Vanguardia ja sabem el que són.
Ara només cal que els desemmascarem.
Aquest país està ple de tòpics artificialment creats i mantinguts al més pur estil de Goebbels: només per la insistent repetició.
Per exemple, el "catalanisme" del PSC que tant estem escoltant aquests dies. ¿Es poden penjar realment l’etiqueta de "catalanistes" aquells que…
– Quan els balcons de BCN s’omplien de senyeres pels JJOO del 1992, van córrer a diluir-ho regalant banderes de BCN (d’aquelles que semblaven contenir la bandera espanyola) a totes les seus de districte.
– Van canviar l’escut i la bandera de BCN per a que no hi apareguessin les 4 barres. En l’escut van amagar-les, fusionant-les amb la creu en un fons blanc. I en la bandera el seu projecte era un fons tot blau o tot groc.
– Montilla i 20 diputats més del PSC van votar l’ "IDIOMA VALENCIÀ".
– Ens diuen que la "cultura catalana" ara és en castellà. Escriptors que van fer la tria fàcil i còmoda de la llengua "gran", ara que a la llengua petita (per un cop!) la conviden a algun lloc (Fira de Frankfurt 2007), ells corren a apuntar-s’hi.
– Programen el pregó de la Mercè en castellà, a càrrec de l’autora de "Manolito Gafotas", que va escriure "los nacionalistas llevan ganando desde hace 25 años MUCHO MÁS DE LO QUE PERDIERON". Serà que estem millor que abans del 1714!
– Van crear la polèmica interessada de convidar la Mayte Martín a cantar en castellà a la Diada, quan sabien que en Miguel Poveda estava preparant un disc de flamenc en català, amb l’exemple d’integració que això hagués suposat.
– Donen subvencions milionàries a la Feria de Abril. A més, el seu Fòrum "DE LES CULTURES" va contenir mostra escassíssima de la cultura catalana (bé, potser per a ells que Manu Chao visqui al Raval el fa "cultura catalana", malgrat ni parli català).
– Van fer spots electorals de ràdio i TV en un catanyol infecte: "Hi ha que votar que sí", "pàharu en manu"…
El "catalanisme" del PSC!
pero a la web http://www.izaronews.com Luis Maria Martinez Garate hi escriu un article afegint-se a la teva campanya.
un nou post per la campanya: amb un estat propi això no passaria: absolució encausats cas Birulés!
(aquest cop en format escrit)
També m’he afegit a la iniciativa.
Salut!
Perquè el tema Estat ja està be ja ( a mi també m’emprenya segons quines qüestions espanyoles ) però, no és millor que ens posem d’acord perquè qui viu aquí pugui fer-ho de forma digne ? perquè els nostres fills puguin gaudir d’allò que encara avui ens queda de territori ? més que parlar d’Estat a mi m’agrada parlar de la gent, del projecte col.lectiu. Un projecte que va més enllà de les banderes i els símbols, un projecte col.lectiu que tingui com a referència un món més just, sense guerres, sense patiments, on les decisions les prengui la gent, no les multinacionals. Em fa gràcia que segons qui ( em refereixo sobretot a la gent de CDC que s’han apuntat a aquest títol ) defensi estats propis després d’haver donat els darrers anys peixet a la dreta més espanyolista i reaccionària que ha viscut Espanya en els darrers anys. Què volen aquesta gent ? ( com deia la canço ) un estat català agenollat als interessos de les multinacionals ? dels bancs, la borsa, els constructors, els amics… jo no vull aquest estat jo com podeu veure prioritzo altres coses.
El Mont s’adhereix a la campanya.
Felicitats per l’iniciativa i que algun dia deixi de ser virtual.
Jo també m’he adherit a la campanya a través del meu bloc:
http://blocs.gracianet.cat/roger
Entre tots ho farem tot!
Des de Nocturn, jo també vull un estat propi, on la sobirania emani del poble català.
Un breu, i força millorable, anàlisi sobre l’impacte d’una campanya brillant. Felicitats!
http://closministre.blogspot.com/
Absolutament recomanables les reflexions (mireu-ne el vídeo a e-noticies) que va fer ahir Víctor Alexandre en la presentació del seu nou llibre. L’Avui també en parla.