Blog d'en Xavier Mir

L’octubre de l’any passat va aparèixer el volum Jean-Claude Casadesus. La partition d’une vie, una sèrie de converses de Frédéric Gaussin amb el músic. El volum ha desvetllat l’interès de Victor Eskenasy, col·laborador de Radio Europa Libera, i n’ha fet un article que ahir va publicar al seu espai. Quin és o quins són els punts de contacte a banda i banda que fan que Eskenasy en parli i jo m’hi refereixi?

(Foto: Victor Eskenasy. Extreta de Radio Europa Libera)

Tal com explica aquest web, si cerquem els orígens de Jean-Claude Casadesus anem a parar al figuerenc Lluís Casadesús, que va néixer allà l’any 1850, es va casar amb Mathilde Sénéchal i va tenir-hi nou fills. Va ser el fundador, doncs, de la “dinastia de músics francesos” amb què l’Enciclopèdia Catalana defineix l’entrada Casadesús. Ben aviat la dinastia de músics perd l’accent i de Catalunya només en queda la memòria del fundador.  Ja tenim, però, un dels dos caps per lligar. 

El segon cap és Tiraspol, ciutat ubicada a la República de Moldàvia, però sobre la qual el govern no té cap mena de control a causa d’un conflicte sobre el qual ara no em puc estendre, però del qual en Vicent Partal mateix ja va explicar alguna cosa fa quatre anys i escaig: el conflicte de Transnístria. El cas és que Casadesus explica en un moment del llibre que una de les seves àvies, Tatiana Seliger, havia nascut a Tiraspol l’any 1868 però tenia orígens russos i jueus, cosa que en un cert moment, en plena Segona Guerra Mundial, havia enrarit l’ambient a la família. Així, a casa d’aquella família, a París, s’hi van trobar els dos caps. El que no diu l’article d’Eskenasy (potser perquè tampoc no ho diu el llibre) és si l’àvia Tatiana, a banda de parlar rus, també parlava romanès. Però del rus i del romanès a la República de Moldàvia i de l’extermini jueu en aquelles contrades ja en parlarem en una altra ocasió. De moment, lliguem aquests dos caps.