Blog d'en Xavier Mir

Finalment, després que dilluns donés una primera rèplica a David Gutiérrez, continuo. Ho faig malgrat que la impaciència política d’en David ja ha donat una contrarèplica en forma de comentari a l’article de dilluns mateix. Hi deia que els militants d’ICV partidaris de l’autodeterminació no han prosperat en el temps, que a ICV no li toca donar suport a campanyes com la que vaig proposar. No m’escau dir res a mi sobre això. Si algú se sent al·ludit, pot utilitzar aquest bloc. També diu que "campanyes com la teva són la causa del discurs anticatalà a la resta d’Espanya". I aquí la resposta és alhora un homenatge a un dels meus autors preferits. David, et recomano la lectura del llibre Catalanofòbia de Francesc Ferrer i Gironès, que fa poc ens ha deixat. Si el llegeixes descobriràs un munt de coses. I per cert, l’autor del llibre va passar pel PSC quan encara s’hi podia estar. Descobriràs que el discurs anticatalà no em necessita per a res, a mi, que s’espavila tot solet i que ve de molt més lluny que el 1972, que és l’any que vaig arribar al món. En el tercer i últim paràgraf que va escriure en David hi diu dues coses. La primera és que "aquesta campanya no millora la situació actual". Per a tu segurament no, i m’imagino que per això no t’hi has adherit, però hi ha un munt de persones que pensa que ha estat molt útil per fomentar el debat. Si els del PP s’emprenyen deixeu-los estar. A vosaltres, que sou gent de tarannà dialogant, no us hauria de molestar. I la segona i darrera cosa és la resposta a la seva pregunta: "a què ve aquesta campanya ara que l’Estatut ens dóna el major nivell d’autogovern?" Molt senzill: volem el mateix autogovern que té l’estat espanyol. Pots estar-hi d’acord o no, però nosaltres ho demanem de manera pacífica, dialogant i respectuosa. Aquest és el sentit de la campanya.

I un cop respost el comentari, continuo la resposta al que en David va escriure al seu bloc el dia 8 de setembre. Per cert, si visiteu el seu bloc veureu com des de les JSC s’intenta capitalitzar la figura de l’actor Pepe Rubianes. Ells sabran què fan, però tots recordem què va dir de la unitat d’Espanya al programa de TV3. No em consta que Rubianes sigui independentista, però tinc clar que tampoc és nacionalista espanyol, és a dir, sembla que tampoc s’oposaria tant a la creació d’un nou estat per a Catalunya com ho podria fer el PSOE. De fet, un socialista que no cregui en els estats emetria un vot d’abstenció, però no un vot en contra, en un eventual referèndum d’autodeterminació.

Però no em voldria tornar a desviar. En David escrivia, en referir-se a la campanya, que "no neix d?un pensament federalista, neix d?un pensament nacionalista excloent al no tenir en compte que molts catalans que es consideren espanyols i que volen mantenir una bona relació amb la resta d?espanyols i d?Espanya". És cert. La proposta no neix d’un pensament federalista perquè la història ha demostrat que el federalisme ha estat un model que ha sortit sempre de Catalunya com una proposta per reformar Espanya, però que sempre ha arribat morta a Madrid. Comprendràs que picar sempre a una porta tancada cansa i cada cop hi ha més persones que busquem una altra solució. El que no és tan cert és que el nacionalisme català (i aquí sí que faig meu el terme en la seva projecció històrica) sigui excloent. Jo sóc un català dels que no es consideren espanyols, i això no impedeix que vulgui tenir una excel·lent relació amb Espanya. De fet, trobem més elements excloents en el nacionalisme espanyol que no pas en el nacionalisme català. Fixa’t que sistemàticament es parla de la nació (en singular) per referir-se a l’estat espanyol, per exemple. Això no és excloure tres de les quatre nacions que integren aquest estat? Fins ara, els qui se senten bé dins d’Espanya han gaudit dels avantatges de la majoria social, i els qui volem un estat propi ho hem hagut d’acceptar (DNI espanyol, lleis espanyoles, govern espanyol, etc.). Si això canvia i passem a ser socialment majoritaris, hauria de passar el mateix, no? Sense que ningú exclogui ningú.

Em fa gràcia quan escrius, potser de passada, que la cultura catalana "és perfectament compatible amb l?espanyola". Naturalment que ho és. És compatible amb totes les cultures del món. Una altra cosa és que un tingui temps, a la vida, d’aprofundir en totes les cultures. També dius que a les JSC "no basem tot el nostre discurs, la nostra existència, en definitiva la nostra raó de ser al voltant d?aquest quatre temes comptats" (símbols, banderes, cultura i llengua). Me n’alegro. Jo tampoc. Hi ha res que et faci pensar que ho faig? Reconec que la llengua i la cultura són importants per a mi, però has trobat en els meus escrits gaire referències a símbols i banderes? Quant a la teva consideració sobre allò d’"oblidar-se completament dels problemes de la societat com fan per exemple les JERC o la JNC", no em sento al·ludit, però dubto que sigui gaire més que un tòpic partidista. També veig que em tornes a preguntar "¿Hi ha cap nacionalista que no sigui sobiranista a l?hora?" Jo em pensava que això estava respost. Jordi Pujol, Artur Mas, Josep Antoni Duarn Lleida, i tants altres càrrecs de CiU com vulguis es consideren nacionalistes i no sobiranistes. Finalment, t’agraeixo de tot cor tots els apunts politològics sobre l’estat, però els qui demanem un estat propi sabem a què ens referim quan ho demanem. L’estat espanyol és allò que permet retallar un estatut d’autonomia. Un estatut d’autonomia és un text que t’insereix dins d’una altra entitat respecte de la qual pots ser més o menys autònom, però de la qual depens en última instància si, per exemple, vols revisar el grau d’autonomia. Sobre això, amic David, totes les cartes són damunt la taula i tots ens coneixem. Quant a les consideracions sobre el terme nació, les trobo molt interessants, però no hi veig gaire aplicació per al debat que ens ocupa. I finalment, quant a la sobirania, no es tracta tant de definir-la com de saber en qui resideix. Ara mateix resideix en el poble espanyol, i això vol dir que els catalans no existim com a sobirania diferenciada. Som una comunitat autònoma. Si fóssim sobirans no hauríem de demanar permís al conjunt del poble espanyol per reformar la nostra llei bàsica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!