Segons
Lluís
Bou, “el president
va engegar ahir una ofensiva en tota regla davant José Luis
Rodríguez Zapatero”.
David
Gonzàlez parla d’“un Montilla a la sabata”. Estaria bé
que ara diaris com El Periódico
fessin enquestes per saber com valora la gent aquest interessant
debat al si del PSC-PSOE. Podrien preguntar a qui fan costat els qui
van votar PSC-PSOE el passat 9 de març, si a Montilla o a
Zapatero, tenint en compte que llur posicionament respecte del
finançament divergeix. Aquesta és la realitat
autodestructiva dels socialistes. Voler ser catalanista, tenir la
presidència de la Generalitat i governar amb els
independentistes, d’una banda, i mantenir l’obediència al PSOE
i la construcció d’un projecte de nacionalisme espanyol
centralista, de l’altra, genera aquestes tensions.
El bloc de
Moisès Martí i el de Jordi Surinyach
Després
d’un temps de deixar comentaris en aquest bloc amb el nom de Nil,
Moisès Martí, que pertany al Col·lectiu 1707 i a
la Comissió 300 anys, s’ha decidit a obrir bloc propi. Una
nova veu independentista s’afegeix a la catosfera, doncs, des del
passat 15 d’abril, cosa que sempre s’ha de celebrar. En Moisès
és un d’aquells noms que cal seguir. Hi pots estar d’acord o
no, però val la pena fer sempre una ullada al seu bloc. I un
altre bloc que promet i que està en funcionament des del 17
d’abril és el del mataroní Jordi Surinyach, que escriu
també al Capgròs.
Benvingudes aquestes dues veus a la blogosfera. Cal anar renovant
noms i idees, tot i que a vegades aquesta renovació vingui de
la mà de persones que porten anys generant opinió
política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavier,
No tinc cap dubte de què aquest és un camí imprescindible. Potser se n’adonaran els socialistes que no hi ha governs espanyols amics. Tenim interessos que a vegades són divergents.
Veurem fins a on arriba la cosa. No tinc gaires esperances, però…
Les paraules són importants en política depenent de qui les diu i quan les diu. A vegades, en recordem unes i n’oblidem altres. En Montilla ha fet moltes declaracions. Jo, personalment, recordo molt bé les que va fer el dia 1’octubre de fa dos anys – quan era ministre d’Indústria d’Espanya – dient que l’estatut del 30-S seria esmenat al Congrés dels diputats. I, certament, ho va ser.
Personalment, jo continuo creient que us equivoqueu. Jo crec que aquesta teòrica fermesa de Montilla és un argument destinat al proper congrés d’ERC, per ajudar a Puigcercós. Digue’m malfiat.
Potser soc jo, l’equivocat, però, sincerament, no creuré que això sigui real fins que no vegi els 25 diputs del PSC fent perdre una votació al PSOE i pressionant de veritat. En la crisi de la sequera, el PSC no ha sigut ni capaç d’aconseguir que les obres no fossin pagades amb els calers expoliats dels catalans (com sempre).
Torno a dir que us dureu una gran decepció amb el socialistes. I aleshores, què? Els tornarem a donar una altra oportunitat? Aquesta actitut teva amb els socialistes és calcada a l’actitut que tú criticaves a Mas en un post recent. Pensa-hi.