Una de les reaccions més esperades a la manifestació de dissabte era la d’Artur Mas i CiU. Ja la tenim aquí. Artur Mas demana una “cimera” (alerta amb els cims, que hi sol fer fred, molt més fred que no pas entre l’escalf humà de les manifestacions) amb el president Montilla. No em sembla malament, però cal mirar amb lupa aquesta mena de moviments. D’entrada jo em pregunto: per què una cimera entre president i cap de l’oposició i no una taula rodona amb tots els partits implicats? L’estratègia de Mas d’intentar liderar el catalanisme refundat és tan legítima com sospitosa. I la sospita es basa en una cosa ben senzilla: a la conferència del 20 de novembre va dir que tornaria a actuar de la mateixa manera que ho va fer en el tema de l’Estatut. Per tant, això vol dir que pot intentar recollir l’esperit d’aquesta manifestació i després utilitzar-lo en una lliure (i restrictiva) interpretació de la voluntat del poble català. Alerta, doncs. Tant de bo m’equivoqui, però Mas podria intentar acostar-se a Montilla únicament per competir amb ERC com a interlocutor i tornar a fer una pinça, aquest cop per endarrerir o aigualir l’independentisme creixent.
Mas intenta consensuar una posició comuna amb Montilla en matèria d’infraestructures i finançament. Al web també s’hi pot llegir que Mas “interpreta que els catalans reclamen ‘un canvi de relació’ entre Espanya i Catalunya i es mostra preocupat, com Duran, per un futur pacte PP – PSOE”. Això no es pot sentir en boca de Mas, però cal pensar que és una posició consensuada dins de CiU. I és cert que reclamem un canvi de relació. Alguns volem la mateixa relació que tenen entre elles, per exemple, Itàlia i Alemanya. Altres volen una relació federal, però cal deixar molt clar que no es pot parlar de federalisme sense passar per la recuperació de la sobirania. I que el federalisme és paper mullat i pèrdua de temps quan es tem un pacte PP-PSOE per blindar l’estat centralista que es pretén transformar.
Em sembla molt bé que Mas pressioni Montilla perquè els catalans puguem decidir sobre finançament i infraestructures, però hi ha una altra possibilitat, que és, de fet, allò que vol el poble. Un cop més em permeto recordar-li a Artur Mas, com ja vaig fer a la seu de CiU el dijous 22 de novembre, que el 52,7% de la població vol un estat propi (sigui lliurement federat o sigui del tot independent). Per si algú té la temptació d’interpretar la realitat de la manifestació, Vilaweb ha fet una enquesta on pregunta què cal fer després de la manifestació. No fa gaire hores que s’ha posat en funcionament i només porta poc més de 500 respostes, però la majoria, un 61%, pensen que cal accelerar i reclamar l’autodeterminació ara mateix. Aleshores, si la gent demana un referèndum per recuperar la sobirania en bloc, per què caldria anar per trams, ara això i ara allò?
Mas pot fer amb Montilla tantes cimeres com vulgui, i si aconsegueix sumar més pressió sobiranista, benvingut serà. Però sap perfectament que l’alternativa és una moció de censura i el suport a un full de ruta sobiranista per convocar un referèndum. Si hi està disposat, com més aviat ho digui, molt millor. Mentrestant, que pugi a tants cims com vulgui i amb qui vulgui. Però que no oblidi el caliu humà que va sentir dissabte pels carrers de Barcelona. Perquè quan un s’allunya d’aquest caliu i busca els cims, comença a passar fred, i després ve la hipotèrmia i fins i tot el risc de morir congelat, per immobilisme. I alerta, perquè també pot ser que a dalt del cim no hi trobi ningú.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xavier,
He vist que a part d’entrevistar-te amb les patums del país ja parlen de tu en altres blocs. Has vist el que diuen de tu al bloc RESET?
http://reset-cat.blogspot.com
Marc
No s’en pot estar,ell vol remenar les cireres deixant de banda a ERC-i un possible pacte nacional- i fer realitat la sociovergéncia.No après res del que va succeir el passat 1-D.Que hi farem!
Jo crec que ara més que mai hem de deixar de ser partidistes i sectaris. Els espanyols fan una cosa millor que nosaltres que és posar-se d’acord i tancar files quan es tracta de temes de país. Erc, Ciu i les seves bones relacions de fons són el principi del camí cap a la sobirania.
Entenc que Mas fa aquest moviment com a cap de l’oposició i per guanyar protagonisme. Espero que no l’erri com amb la visita a Zapatero durant les negociacions de l’Estatut.
Salut i felicitats pel blog, Xavier!
PS. Visca un pacte nacional (Ic, Erc, Ciu, Psc (sense guionet)) Potser és utòpic però crec que és l’únic camí per tancar files i dir prou a Espanya.
No sé perquè et malfies tant d’aquest gest. En Mas, com a cap de l’oposició, ha demanat parlar amb el cap del govern, el govern del qual ERC en forma part destacada i el màxim representant del qual és el sr. Montilla com a president de la Generalitat. Si el conseller de la Vicepresidència hi vol ser, que ho demani al seu cap, i potser li concedirà.
A mi també em fa angúnia sentir el Ridao "reclamant" a la PDD que marqui uns mínims d’acords en infrastructures…què és això, no entenen els polítics que si la societat civil pren la iniciativa és per què estan desacreditats i la ultima cosa que volem és que vagin donant-nos ordres, que vinguin amb exigències i ens pretenguin utilitzar per les seves batalletes estèrils?
Si ERC hi creu, que no intenti engolir-se aquestes entitats. És una estupidesa.
Dret a decidir? Aquest paio vol bastir la sociovegència, me’n fio menys.
En una democracia representativa, amb vots electorals, que es el que compta i nomes el que compta, no es el mateix tenir la confian´a del 14 per cent, del 9 per cent, o del 3 per cent, que la del 30 per cent, o ser guanyador electoral, amb mes del doble de vots populars que tercers, quarts, cinques i sises.
Les taules, el consell de partits, varen ser instruments de la clandestinitat, quan tothom xerrava, pero no havien passat per les urnes.
Aquestes son les regles, amb vots escrutats. Sense excloure a ningu. Pero sense "orgies"permanents. La responsabilitat es diferent. Ho han dit els electors.
Jo no.
Pero tu tampoc.
Son els electors els qui donen la representativitat. I son numeros. Objectius.
Cordialment,
Andreu
El cim es l objectiu dels escaladors.
Estar calent pel pla es el que volem a l hivern.
Pero treballem per arribar al cim de la sobirania catalana. No a mig cami.
I tu, pensava que tambe.
Refundar el catalanisme, la casa gran, cimera amb Montilla,….. el que s’ha de fer per no predre conva!!
A Mas se li veu el llautó des de lluny.
Me sembla més sensata la proposta de Ridao, demanant a la plataforma la reunió dels partits polítics.
Salutacions des del sud.