En una
entrevista a El Periódico aquest dimarts, Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament, parla d’una TVC que no sembla la mateixa que dissabte brillava per la seva absència en la manifestació més important que ha tingut aquest país en els darrers temps. L’entrevista és a càrrec de Lluís Mauri; si no m’equivoco, autor també del llibre La gota malaia, una biografia de Pasqual Maragall de l’any 98. No vull establir cap relació entre el personatge, allò que diu i el mitjà on ho diu. Vull pensar que en altres mitjans hauria fet les mateixes declaracions. El fet és que Ferran, tres dies després que la televisió pública catalana cobrís de manera més que deficient la manifestació de la PDD, cosa que podria semblar un cop de mà als socialistes per no arraconar-los encara més, té la barra d’insinuar tot el contrari: que TVC és antisocialista. Doncs per què no fem una cosa? Per què no convoquem una manifestació de suport a aquesta gran víctima de la manipulació nacionalista que és el PSC? Això sí, si hi va un centenar de persones correrem a dir que són molts més, sis milions nou-cents noranta-nou mil nou-cents, els qui s’han quedat a casa.
Naturalment, aquesta manifestació no es convocarà perquè els socialistes no fan manifestacions. No hi creueun. No les veuen necessàries si no serveixen per capitalitzar una protesta contra el PP. Però sobretot no es convocarà perquè potser no arribarien ni al centenar. Perquè el PSC-PSOE només podria aplegar una certa quantitat de persones fent front comú amb PP i Ciutadans en la defensa del no-nacionalisme, que tots sabem que és la seva manera d’anomenar el nacionalisme espanyol. Fixem-nos, sinó, en els arguments que dóna Ferran en aquesta entrevista.
Ferran es queixa de Joan Majó en un gest que cal interpretar com un desafiament. No vull pas saber com deuen estar les coses dins del PSC si ara Ferran pren la iniciativa amb aquesta embestida. L’aparell leninista del PSOE tesa la corda. Quim Nadal deia que el govern espanyol ha de prendre’s seriosament la manifestació i fer totes les inversions que calen perquè altrament ja no hi seran a temps, perquè l’independentisme està explotant pertot arreu. Ferran respon amb aquesta ofensiva. Potser ell voldria destituir Joan Majó i posar-hi algú més fidel encara a l’ànima controladora del PSOE.
Segurament moltes lectures d’aquesta entrevista se centraran a les crítiques a TV3, ja que Ferran proposa un canvi de model, que deixi de ser la televisió de la normalització i passi a ser una televisió com totes les altres, on “totes les altres” vol dir sotmesa al no-nacionalisme dels nacionalistes espanyols; és a dir, que quan diguin nacional s’entengui de la nació espanyola. També seran polèmiques les acusacions que fa a Antoni Bassas. Evidentment, en un cas i en l’altre, ja seria hora que tinguéssim uns mitjans públics no nacionalistes sinó nacionals, autocentrats i no dependents. Però aquest debat és massa ampli per tractar-lo ara i aquí. Segurament altres blocaires i articulistes hi entraran. En tot cas, potser és un bon moment per contrastar les paraules de Joan Ferran amb el llibre de Víctor Alexandre TV3 a traïció. Jo em quedo amb el perquè d’aquestes declaracions de Joan Ferran. Tota una provocació, tot un atac a la línia de flotació del govern català. Al PSC es preparen per si la legislatura s’ha d’acabar abans d’hora. Uns exploren la sociovergència, altres la reedició de l’acord d’esquerres (ara potser sense el PSOE) i altres es deuen plantejar el front antinacionalista, que és com s’ho plantegen alguns del PSC-PSOE sense tenir en compte que això els col·loca al costat de PP i Ciutadans. Un pèssim negoci.
N’hi ha de socialistes que cerquen la sociovergència. I no només de socialistes. També dels poders empresarials, dels mediàtics i dels polítics espanyols. Perquè pensen en una CiU del passat.
Tanmateix, ara hi ha la socioesquerra. Que ja no és la mateixa del moment en què va constituir-se l’actual govern d’entesa.
La manifestació sembla que és un clam d’unitat nacional catalana. Com fer-la, però? Què ha de succeir més? Les plataformes han de convergir, potser així donaran pistes als polítics?
Després de la manifestació hi ha pluja de propostes tacticistes. Les que calen són propostes de país. D’això n’hem d’aprendre dels espanyols. Ells ho fan.
A tu et va el sadomassoquisme no?
Aquestos del PSC després del raspallat estatutari s’han convertit en "descrostadors" de mitjans de comunicació públics.
Joan Ferran és l’Angel Acebes dels socialistes de les províncies del Nordeste. El pp i ciutadanos han dit que se n’alegren d’aquestes declaracions, no ho dubto.
La lectura que jo en faig és que a can PSC ,tan xulos com són, no se n´adonen que ja han començat a trencar ponts amb ERC. Es pensen que aquestes declaracions els sortiran gratis. Ja s´ho trobaran. ERC ha d´arreplegar el que pugui de l´esquerra,i fugir corrents de pactes amb gent tan miserable com en Ferran. La caiguda els pot ser dramàtica i la gent normal del país gaudirem en veure el vaixell del PSC a la deriva de la misèria.
Aquest, en Joan Ferran, el que ha de fer és dimitir coma parlamentari. La dita molt grossa no pot quedar impune.
Joan Ferran dimissió
Les declaracions de’n Ferran és un avís a navegants. Fent-se la víctima pot justificar el que encara està per venir: la manipulació descarada d’aquí a les eleccions de març. Vist que el socialisme està tan lluny de la realitat immediata, s’ha de recuperar el temps perdut per la via del mig. Sinó, temps al temps.