El diari El Punt publica avui una entrevista amb el vicepresident del Govern en què reapareix el concepte de catalanisme social. Tal com ell explica, el primer a teoritzar en aquests termes fou Josep Narcís Roca i Ferreras, una figura històrica que havia quedat en l’oblit fins que Fèlix Cucurull la va redescobrir. Una associació d’estudi, debat i difusió de l’esquerra independentista que ell va promoure continua activa i porta justament aquest nom: Associació Roca i Ferreras. Fa una colla d’anys, aquesta associació va organitzar un cicle de conferències a l’Ateneu Barcelonès (ara al web trobareu la informació sobre el segon volum). Un dels conferenciants va ser precisament Josep-Lluís Carod-Rovira, i en aquells moments de desengany del pujolisme va posar damunt la taula l’alternativa: un acord entre ERC, PSC i ICV. Aquella proposta va haver d’esperar uns anys, però finalment es va materialitzar i continua vigent. Carod sap perfectament què es fa i què vol dir això del catalanisme de pluja fina. Les crítiques que li puguin venir d’aquells que voldrien xàfecs intensos però que quan han governat ens han escamotejat fins la rosada no semblen gaire creïbles. Les que vinguin d’una societat civil en procés de reforçament ja són figues d’un altre paner. Aquí ens hi podem trobar tots i posar damunt la taula allò que d’aquest Govern no puguem obtenir, com ara un referèndum d’autodeterminació.
Els entrevistadors també demanen a Carod si el pes d’un partit en un govern es mesura en funció de la quantitat de diners que gestiona, una pregunta que remet a aquesta notícia apareguda a E-notícies. L’explicació és clara: hi ha una part dels pressupostos que és finalista, és a dir, diners que ja tenen destinació i que per tant no permeten donar un to o altre a les inversions. Posem per cas una conselleria com Salut, amb tota una infraestructura i un personal que cada any s’enduen una part fixa del pressupost, i la cosa es veu prou clara.
Mentre Carod s’explica a la premsa, a la Catalunya Nord Jordi Vera condueix el Bloc cap a CDC fins a convertir-lo en la Convergence Democratique. Cadascú se sap les seves coses, però fa quatre dies David Madí ens explicava que Perpinyà era una ciutat del sud de França; en canvi, Carod, en ser preguntat sobre les prevencions que aixecava la seva ubicació a la Conselleria d’Afers Exteriors després de la trobada amb membres d’ETA a Perpinyà respon que Perpinyà és un afer interior. Hi ha algú que per sortir del foc de Montilla anirà a parar a les brases de Madí. En el foc, l’olla bull. De les brases, poc se’n pot treure si un no es pensa que és l’ocell Fènix. El problema, en tot cas, el tindrà Jordi Vera com en altres ocasions l’ha tingut Àngel Colom. A CDC rai, que deuen pensar que, ara que ve Nadal, guarniran l’aparador amb expansió territorial.
Avui es pot llegir a El Periódico un editorial sobre la fermesa de la democràcia en la qüestió del procés polític al País Basc. Servidor hi va escriure una carta amb el títol "Referèndum és democràcia" que va aparèixer publicada amb un altre títol: "Autodeterminació". Es veu que això de la democràcia es pot fer servir com el PP fa servir la Constitució, a conveniència. Si hom planteja el dret d’autodeterminació, la democràcia no hi té res a veure. Si es tracta de convertir negociacions en claudicacions, cal fer-ho en nom de la democràcia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
molt be Xavier Mir.
Com sempre- per ara-coincidim. Crec que jo pagaria diners a un diari per llegir els teus anàlisis.
Ja que de moment no cobres, et dono les gracies.
Jo escric poc al bloc, sóc forca negada, però ja fa temps et tinc enllaçat.
Gràcies per la feina ben feta i veure més enllà del nas!.
Victòria.
Coincideixo amb tú i també amb l’aposta feta per ERC, malgrat tot us vull fer una aportació, per primera vegada en molts anys tenim un General a President de La Generalitat, el perfil del President actual és més del d’un General que del d’un Polític, m’explico l’estructura del PSC actual és totalment jeràrquica i ben organitzada, el General Montilla i els seus Capitans, tots ells controlen social i econòmicament la primera i la segona corona metropolitana, també les seves estructures polítiques, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputació de BCN, la seva manera de funcionar és del tot sectària, controlen fins i tot les hipotèques dels funcionaris que estan al seu càrrec, i no és broma ni paranoia, he conviscut amb ells durant garirebé 15 anys, he vist la seva evolució i amb fa por, cal estar molts amatents ja que les conexions econòmiques i socials no són tan diferents de les de CiU, a veure sí no ens porten a l’hort i perdem bous i esquelles, Ah! i això de l’autodeterminació et puc assegurar que no forma part del seu programari.
Sóts feréstecs.
M’agrada escoltar o llegir per boca de Carod noms com Cucurull i Roca i Farreras. Per mi, Cucurull i Pedrolo van ser dos referents de l’independentisme d’esquerres. Dues fonts de les quals bevia en els meus primers anys de formació.
Aquest discurs del nou Catalanisme social només serveix per justificar l’injustificable. Com podeu pensar que donant el poder de Catalunya als nacionalistes espanyols l’independentisme creixerà. L’efecte és el contrari i ja està consolidad. Amb l’opció PSOE l’independentisme quedarà reduir a la marginalitat. I la culpa no serà de CIU. Com tothom que critica ERC tampoc és de CIU.
Ja sabem que els dirigents de CiU són de dretes (o de "centre-dreta", per dir-ho més fi).
Però a ca n’ERC -o en Carod mateix- ¿poden creure que a can PSC (PSC-PSOE) són d’esquerres (o de "centre-esquerra", per dir-ho més fi)??
La realitat sòciovergent és una. I no és d’esquerres, que diguem (ni de "centre-esquerra", que diguem més finament).
Ajuntant-se amb la dreta que constitueix un partit imperialista espanyol com el socialista, ERC deixa de ser d’esquerres.
¿Com es pot ser d’esquerres deixant les conselleries d’Educació, Sanitat, Economia, Indústria, Treball, Obres Públiques, etc., i tota una una Presidència de la Generalitat… en mans d’uns senyors que, ja pel fet de ser nacionalistes espanyols a l’interior de Catalunya, no es pot dir que siguin d’esquerres?
No es pot dir que sigui d’esquerres el PSC, des del moment que admet per exemple el dèficit fiscal Catalunya-Espanya, és a dir l’espoli (=explotació) econòmic de què som objecte els treballadors catalans, en benefici de la burocràcia madrilenya, els terratinents extremenys i les classes altes i oligopolis espanyols.
Llavors, com és que ERC deixa totes aquestes conselleries vertebradores dels continguts socials en mans d’uns senyors (PSC-PSOE) que no es pot dir que siguin d’esquerres??
Com es pot portar a cap un programa social o d’esquerres amb el llast, llosa, pou sense fons, via d’aigua o estaca de l’espoli que legalitza el sistema de finançament contemplat en l’estatut?
Gràcies Xavier Mir!
Avui he descobert et teu bloc i ja no deixaré de consultar-lo mai més.
Salut i República independent!
Imma Albó