Carles Campuzano ha publicat un apunt
en què afirma que “cal concentrar l’energia dispersa
del catalanisme”. Ahir ja vaig dedicar un apunt
a respondre al President Pujol que el projecte que ha de permetre
“aixecar Catalunya” com ell reclamava ja existeix i que només
cal sumar-hi esforços, que cap altre projecte no té
possibilitats de sortir del redol partidista. Campuzano insisteix en
la mateixa idea: “Ahir mateix, en una trobada amb emprenedors
que va organitzar en Daniel Cliville, vaig tornar a sentir parlar
gent que està insatisfeta amb l’estat actual de les coses i
que demana lideratge i idees per a donar resposta a les preguntes que
tenim plantejades com a societat nacional. Com enfortim la identitat?
Com garantim la prosperitat? Com fem possible la igualtat
d’oportunitats? Com governem la diversitat? Que podem aportar al
món?”
Això no és més que
un projecte nacional, i cada partit té el seu, com és
lògic i legítim. Però si la gent demana
lideratge a Campuzano, s’entén que tampoc no veuen en Mas el
líder que necessiten. Si tot plegat és una manera
barroera de dir que no hi ha lideratge perquè el president és
Montilla o perquè governa el tripartit i que tot se
solucionarà si governa en Mas, crec que la reflexió no
passa de material de campanya. Estic convençut, però,
que en Campuzano no va per aquí, que no cau tan baix.
Coincideixo amb ell que necessitem concentrar aquesta energia
dispersa, però només es concentrarà en un
projecte que superi l’àmbit estricte dels partits.
Ell mateix, en l’apartat del seu bloc
en què parla del compromís amb el dret de decidir,
afirma: “He viscut també les decepcions de molt amics.
Especialment en aquests anys de tripartit i de nou Estatut. Massa
tacticisme partidari, massa frivolitat, masses esperances frustrades,
massa sensació d’estar bloquejats com a país, massa
pèrdua de l’autoestima i l’orgull de ser catalans.”
Per tant, si després d’això ens vol vendre la moto del
seu partit, tornarà a caure en el tacticisme partidari que
denuncia. Els altres partits tenen el legítim dret de fer
exactament el mateix, i així no ens en sortirem mai de la
vida. En canvi, posar l’estat propi damunt la taula i tot el projecte
polític que hi ha al darrere, posar d’acord ERC i CiU en
aquest punt i aconseguir que després s’hi afegeixi ICV i si és
possible, fins i tot, el PSC, sense que cap d’aquests partits
pretengui liderar res tot solet (en aquest sentit insisteixo un cop
més que la casa gran del catalanisme va ser una pífia
partidista), és assegurar-se el desbloqueig. Esperem que el
proper congrés de CiU, com deia ahir, permeti iniciar aquest
camí.
I acabo recomanant una entrevista amb
Lluís Danés que ha publicat la Xarxa
Arenyenca per la Independència al seu bloc.
Danés és un dels artistes arenyencs amb més
projecció al món i ha tingut l’amabilitat de rebre’ns a
casa seva. Era dimecres passat i durant l’entrevista incloïa una
referència al terrorisme. Avui, per desgràcia, ETA ha
tornat a ser notícia. Faig meves les paraules de Danés
en aquest punt. Escolteu l’entrevista (és en àudio) des
del bloc o descarregueu-vos-la i escolteu-la quan us vagi bé
i on us vagi bé.
PS: Diumenge a les vuit del vespre,
quan tanquin els col·legis electorals, em podreu sentir
comentant la jornada a través dels micròfons de Ràdio
Arenys (emet per Internet), on m’han demanat que formi part de la
taula de convidats. I tingueu present també la proposta
de Vilaweb.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!