Romeva, ETA i Espriu

El rei federalista va nu. A pèl. Ja era hora que arribés el moment. Som molts els qui estem cansats de denunciar el federalisme, més que fals hipòcrita, que prediquen els socialistes. No per res més que per la presa de pèl que significa, ja que l’efecte de les seves falsedats és limitat. Un federalista de debò, és a dir, un federalista europeu, Raül Romeva, que ja ha anat publicant una sèrie d’apunts en què s’ha pogut veure la seva evolució en aquesta qüestió i que ja va fer públic el seu vot afirmatiu a la consulta de Sant Cugat, ha acabat la setmana amb un apunt HISTÒRIC, de conseqüències imprevisibles per al PSOE-C perquè els enxampa en plena sacsejada. L’autoritat moral i política amb què Romeva enterra la federació amb Espanya per esgotament deixa els socialistes sense paraules. Un servidor els ha recomanat la lectura de l’apunt de Romeva en una piulada al twitter i, per tota resposta, ha rebut això: “Gràcies x link, @xaviermir! Parles de viabilitat d l’Espanya
Federal. Viable és. Altre tema és si es vol fer o no.
” Ja… És viable que jo passi la nit amb la noia més sexy del món, però un altre tema és si ella vol o no. Raül Romeva ja ha parlat clar: Espanya no vol i tenir-nos més temps en aquest debat mort és una pèrdua de temps i una irresponsabilitat. Per tant, no es pot esperar una altra cosa dels socialistes catalans que el suport a la independència (sense sortir de la UE; ara ja ho sabem) o una davallada cap a la marginalitat. Les campanyes enganyoses per a gent despistada no poden durar eternament.

Un altre tema que ha estat notícia les darreres hores és l’esquerra abertzale. Cal recordar que la política al País Basc està vivint una mena de Matrix psoepepera sobreimposada a la realitat del país. Si no haguessin il·legalitzat les formacions abertzales, els dependentistes no haurien estat mai majoria. Ho són ara fruit d’aquesta falsificació i l’operació de legitimar la mentida es forja cada dia. Però la realitat és persistent i l’opulent edifici de cartró-pedra, per molt alt que arribi a ser, sempre tindrà els peus de fang. Hi ha indicis més que seriosos i més que raonables que el període de violència s’acaba. I això no només és bo per a tots els qui som gent de pau, per a tots els qui pensem que les idees polítiques es defensen a les urnes, sinó que ho és, sobretot, per al projecte sobiranista a Euskal Herria, perquè ha de permetre que la realitat torni a ser visible. Ni la violència ni el psoepepisme representen la majoria del poble basc. Només les urnes i la llibertat el representen. I el dia que les urnes puguin parlar amb llibertat, s’haurà acabat tanta parafernàlia.

I acabo amb Espriu i amb Roser Caño perquè dilluns, com sabeu, fa vint-i-cinc anys que va morir el poeta arenyenc. I la Roser ha tingut la bona pensada d’impulsar una altra moguda des dels blocs com ja va passar amb en Brossa. La iniciativa ha aconseguit ser portada de Vilaweb. Apunteu-vos-hi i dilluns en parlem. Ah!, i estigueu atents també a la programació de Ràdio Arenys i als actes previstos.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *