Bloc d'en Francesc Xavier Català i Massot

Idees sobre ensenyament i govern local

4 d'abril de 2014
Sense categoria
0 comentaris

Municipi i construcció de l’Estat espanyol de la Restauració: actes de l’ Ajuntament de Belianes de 1892 a 1923

1.   Introducció

La característica fonamental de la legislació local sorgida de la Restauració va ser el centralisme. Precisament i referint-se als intents de reforma llegim a l’exposició de Motius de “El Estatuto Municipal de 1924” de José Calvo Sotelo: “Durante los cuarenta y siete años de vida que cuenta la Ley de 2 de octubre de 1877, se ha intentado su reforma, siempre infructuosamente, veintidós veces”[i].

Amb Francisco Silvela com a ministre de Governació (1891), una Reial Ordre disposava la preparació d’un informe sobre la reforma local espanyola. Els treballs van anar a càrrec del Subsecretari del Departament, Sr. Sánchez de Toca, que va elaborar dos projectes: la Llei de Govern i Administració Local i les Bases per a la Reforma de la Llei Municipal. És l’ intent més rigorós de tots els intents reformadors del Règim Local fins als projectes de Maura del segle següent.

El projecte contenia ferms propòsits descentralitzadors: institucionalitzava l’espai regional amb el qual tractava de donar resposta al problema que ja en aquell moment havia adquirit importància a Catalunya i al País Basc. Les demandes de reconeixement regional plantejaven un problema a l’organització del sistema local espanyol sorgit de les lleis de la Restauració ja que la Constitució no preveia altres nivells territorials que la província i el municipi, marc legal de difícil superació si no es procedia a una reforma del seu contingut per a la qual cosa no existia el consens necessari entre els dos grans partits.

Les “Bases para la reforma municipal” s’inspiraven en aquests dos principis:

·         Que les facultats administratives atorgades als Ajuntaments han de ser proporcionades a la capacitat que respectivament acrediten per a administrar-les  ordenadament.

·         Que l’organització de les grans ciutats no pot ser la mateixa que la dels petits municipis.

L’enfrontament entre Silvela i Romero Robledo va ser la causa de la definitiva opció de Cánovas pel segon i, conseqüentment, de la dimissió de Silvela.

Les propostes de Maura del 1903 i 1907, sobretot en la segona ocasió quan l’acord polític va unir tots els polítics de l’arc parlamentari, des dels carlistes a la Lliga passant pels republicans, liberals i conservadors –després del Manifest de Solidaritat Catalana de 1906-, discutit durant dos anys amb una allau d’esmenes i discursos, aconseguí consensos generals per a certes trajectòries, que pocs anys després recollia quasi textualment el redactat per Canalejas, i més endavant, en 1910, mereixia sanció plena de les diverses forces polítiques representades en la Comissió extraparlamentària que va reunir el gabinet presidit pel Comte de Romanones. L’ Estatuto Municipal (1924) contenia gran part de les innovacions que l’estudi previ d’aquestes iniciatives hi havia aportat.

Afirmava l’ Estatuto Municipal la plena personalitat de les entitats municipals, i conseqüentment la seva capacitat jurídica integral en tots els ordres del dret i la vida, deixant sense vigor les lleis desamortitzadores que ja estaven en suspens per anteriors disposicions.

Pel que fa a la Hisenda Municipal, que descansava del tot en els recàrrecs sobre l’ Impost de Consums del qual obtenia la major part dels seus recursos, les línies de la reforma van trobar expressió en el projecte de llei que regulava els tributs municipals de 7 de novembre de 1910, presentat a les Corts pel gabinet Canalejas. La supressió de l’ Impost de Consums va fer més urgent la reforma. Mitjançant la cessió als Ajuntaments d’una part important de la tributació real del producte va aplanar la relació de la Hisenda Municipal amb la Hisenda General. Per iniciativa del Govern o bé a petició dels Ajuntaments, gran part de les disposicions del projecte es van anar aplicant en els Municipis, fins i tot en els d’alguna província foral.

El projecte de llei que regulava els tributs municipals va ser incorporat per l’ Estatuto (1924) . Havia de servir per a convertir en estat legal, ferm i definitiu, el purament precari en què es trobava la vida municipal, de del punt de vista econòmic. Es facilitava la tributació dels drets i taxes municipals en els rendiments nets de les Empreses que aprofitessin per als seus negocis el sòl, subsòl o vol del terme municipal.

L’arbitri sobre l’ Increment del Valor dels terrenys situats dins el terme municipal s’incorporava també a l’ Estatut Municipal reduint les quotes a límits de gran prudència.

S’establia també a l’ Estatuto la manera de declarar mal conreat un terreny i aprofitar fiscalment aquesta deficiència.

L’arbitri de lloguer es transforma, de fet, en una taxa de residència.

El Repartiment General d’utilitats, com a mitjà per a salvar el dèficit dels pressupostos municipals, es trobava regulat en el Decret Llei d’onze de setembre de 1918 de forma que s’estimava insuperable. Autoritzava una modalitat restringida que en els grups rurals modestos permetia arribar al mateix fi amb menys esforç tècnic.

Faltava encara en el sistema tributari general l’element que individualitzés els gravàmens de manera suficient la qual cosa obligava al Repartiment General a suportar una càrrega que, en justícia, no seria desitjable.

El Crèdit Municipal i els Pressupostos Extraordinaris eren regulats autoritzant l’emissió de lletres de canvi i pagarés i estableix les normes bàsiques a què, en tot cas, haurà d’ajustar-se l’emissió de préstecs per tal d’evitar que tinguin per finalitat saldar el dèficit d’una gestió desordenada.

En el debat de 1907, a iniciativa dels diputats de la Lliga, encapçalats per Cambó, va prendre estat parlamentari la figura de les mancomunitats provincials.

L’opinió majoritària del catalanisme la representa la Lliga Regionalista que controlava l’Administració Local i Provincial de Catalunya i que va aprofitar el que en aquell moment els podia oferir el poder central pressionat pels temors a un possible separatisme. Els representants de les quatre Diputacions catalanes, a partir del juliol de 1911, redactaren les Bases de la Mancomunitat de Catalunya, lliurades pel President de la Diputació de Barcelona Prat de la Riba al Consell de Ministres Canalejas.

Canalejas havia tingut en compte les aportacions del Projecte Maura de 1907-1909 però el 1911 les dificultats sorgiren en el seu propi partit, precisament per la tradició centralista que el caracteritzava. La intervenció de Niceto Alcalá-Zamora fou un minuciós i detallat atac al projecte, al qual va qualificar de regressió històrica. Va criticar la falta de precisió dels límits jurídics i polítics de la Mancomunitat, les deficients condicions tècniques del projecte, els aspectes financers i la qüestió de les Delegacions.

Abans de passar pel Senat es va produir l’assassinat del President Canalejas quedant el projecte bloquejat malgrat els intents de Romanones que el succeí en la presidència del Govern.

El nou President del Govern i líder del Partit Conservador Eduardo Dato pensà que havia de recórrer a la reforma del Règim Local mitjançant una norma d’urgència amb el Reial Decret de 18 de desembre de 1913 que diu el següent en el seu Article Primer: “Las provincias de Barcelona, Gerona, Lérida y Tarragona, acogiéndose al Real Decreto de 18 de Diciembre de 1913, se unen indefinidamente para constituir la Mancomunidad Catalana, que se regirá por las disposiciones del presente Estatuto y los acuerdos que tomen la Asamblea y el Consejo dentro de sus atribuciones”. Al segon Article es concreten els traspassos de competències: construcció i conservació de carreteres; conservació de camins veïnals; hospitalització de dements pobres; concessió, construcció i explotació de ferrocarrils, etc…

Com diu Conxita Mir i Curcó al pròleg de l’obra de Joaquim Capdevila i Capdevila[ii]: la construcció de la societat liberal en els anys que transcorren entre la crisi colonial de 1898 i la Dictadura de Primo de Rivera és un moment crucial en la història del país, durant el qual el naixent catalanisme polític, esperonat arran de la crisi econòmica que suposa la pèrdua del mercat colonial, cerca de trobar un nou encaix de Catalunya dins Espanya.


[i] “Historia de la Legislación de Régimen Local”, Enrique Orduña Rebollo

[ii] Capdevila i Capdevila, Joaquim: “Tàrrega (1898-1923): societat, política i imaginari”

 

 

1.2 Les Corporacions Municipals de Belianes de 1891 a 1923

El primer de juliol de 1891, dia de les primeres eleccions per sufragi universal masculí, fou elegit Alcalde el Sr. Antoni Bellart i Tristany que exercí com a tal fins el dia primer de gener de 1894 que el va succeir el Sr. Lluís Català i Capell. A l’Acta d’aquest dia hi trobem la constitució de la nova Corporació, va ser elegit com a primer Tinent d’Alcalde el Sr. Antoni Massot i Duch, per set vots, i el Sr. Blai Batlle i Serret, com a segon Tinent, per cinc vots.

La tercera Corporació fou elegida el primer de juliol de 1895:

/…/ se procedió á dar posesión á los nuevos elegidos y proceder á la constitución del nuevo Ayuntamiento. Acto seguido se fueron presentando y fueron recibidos cortésmente D. Tomás Escribá Plaza, D. Jaime Duch Tort, D. Lorenzo Armengol Segura, D. José Culleré Escribá y D. Jaime Fabregat Reñé electos y proclamados Concejales por este término en Mayo último /…/ (Document 46. Acta: 01-07-1895: Constitució del nou Ajuntament ).

Seguidamente, constituido el nuevo Ayuntamiento bajo la presidencia interina de D. Tomás Escribá Plaza como Concejal que obtuvo mayor número de votos, se procedió al nombramiento de Alcalde /…/ Terminada la votación y practicado el escrutinio en la forma preceptuada por el artículo 55 de la Ley Municipal vigente, dio el siguiente resultado: Alcalde, D. Luís Catalá Capell; primer Teniente, D. Francisco Sendra Ariseta; segundo Teniente, D. Jaime Duch Tort; Regidor Síndico, D. Lorenzo Armengol Segura /…/”

La quarta Corporació d’aquest període fou elegida el primer de juliol de 1897

Document 71. Acta 01-07-1897: Constitució del nou Ajuntament

/…/ Siendo la hora señalada en las papeletas de convocatoria el Sr. Alcalde saliente recibió á los Concejales electos D. Jaime Calvís Culleré, D. Jaime Canela Bosch, D. Miguel Marimon y D. José Guasch Trullols /…/ Resultando que siendo el número de votantes nueve, ha obtenido D. Miguel Marimon, siete votos, ó sea la mayoría absoluta /…/ el Sr. Presidente proclamó Alcalde al Sr. Miguel Marimon y Canela /…/ Seguidamente, y por el mismo orden y forma se procedió á la elección de Tenientes de Alcalde, resultando designado  D. Jaime Calvís para primer Teniente, D. Jaime Duch para segundo /…/ Se nombró D. Jaime Canela Bosch para desempeñar el cargo de Procurador Síndico y para que le sustituya en ausencias, enfermedades o incompatibilidades se designó á D. Tomás Escribá Plaza /…/ como Regidor primero D. José Culleré y Escribá; para Regidor segundo Jaime Fabregat, para Regidor tercero José Guasch, para cuarto Regidor Tomás Escribá y para quinto Regidor Lorenzo Armengol /…/”

 La cinquena corporació va ser elegida el primer de juliol del 1899: 

Document 94

Acta 01-07-1899: Constitució del nou Ajuntament

“En el pueblo de Belianes á las diez de la mañana del día primero de Julio de mil ochocientos noventa y nueve /…/ Siendo la hora señalada en las papeletas de convocatoria el Sr. Alcalde saliente recibió á los Concejales electos D. Francisco Sendra, D. José Puig Cantó, D. Jaime Batlle, D. José Martinez y D. Manuel Claramunt /…/  cediendo la presidencia interina al Concejal D. Francisco Sendra Ariseta que resultó ser de los presentes el que había obtenido mayor número de votos /…/ resultando proclamado Alcalde D. Francisco Sendra Ariseta, pasando á ocupar la presidencia y recibiendo las insignias de su cargo /…/ Seguidamente y por ese mismo orden y forma se procedió á la elección de Teniente 1º de Alcalde resultando designado D. Jaime Calvís Culleré para primer regidor; D. José Puig Cantó para segundo /…/ En cumplimiento del apartado 2º del Artículo 56 se nombró á D. Jaime Canela Bosch para desempeñar el cargo de Procurador Síndico /…/ “

L’Alcalde, Francesc Sendra i Ariseta

El Secretari, Magí Trullols i Folguera

La sisena Corporació d’aquest període fou elegida el primer de gener de 1902

Document 118

Acta 01-01-1902: Elecció del nou Ajuntament[1]

“En el pueblo de Belianes á las nueve de la mañana del día primero de Enero de mil novecientos dos /…/ reunidos en el salón de la Casa Consistorial bajo la presidencia del Alcalde saliente D. Francisco Sendra y Ariseta, los Sres. Concejales D. Jaime Lloreta Saltó, D. José Puig Cantó, D. Jaime Batlle Queralt, D. Manuel Claramunt Carné, D. Francisco Culleré Bellart, D. Ramón Massot Duch y D. José Martinez Bosch; para celebrar la Sesión inaugural del presente bienio /…/ y se hace constar la renuncia del cargo de Concejal presentada por Antonio Massot y Duch por cuanto se halla desempeñando interinamente la Secretaría del Juzgado Municipal de Vilanova de Bellpuig /…/ Transcurridos los cinco minutos, se reanudó anunciando el Sr. Presidente que iba á procederse á la elección de Alcalde /…/ se procedió al escrutinio que dio el siguiente resultado. D. Jaime Lloreta Saltó, cuatro votos; D. José Puig Cantó, cuatro votos, siendo ocho los Concejales de que se compone el Ayuntamiento, no resulta elegido ninguno por haber habido empate y se procede á una segunda votación según previene el Artículo 55 de la Ley Municipal /…/ y resultando nuevo empate se procedió al sorteo que resultó elegido Alcalde D. José Puig Cantó /…/”

L’Alcalde, Josep Puig i Cantó                       

El Secretari, Ricard Costa i Folguera

 Fins al 1913 no trobem l’Acta corresponent al nomenament d’una nova Corporació:

Document 159

Acta 11-02-1913: Constitució del nou Ajuntament

“En la villa de Belianes á once de Febrero de mil novecientos trece /…/ La Presidencia dio cuenta á la Corporación Municipal de que en el Boletín Oficial número diez y nueve, correspondiente al día ocho de los corrientes publicaba el fallo favorable ó sea aprobando las elecciones verificadas el día doce de Enero último, con respecto á la proclamación de Concejales por el Artículo 29, verificado por la Junta Municipal del Censo Electoral de esta villa. Como así mismo de una comunicación del M.I.S. Gobernador Civil en que traslada dicho fallo y por lo tanto debe darse posesión á los señores D. Antonio Massot Duch, D. José Badía Albareda y á D. Francisco Batlle Queralt del cargo de Concejales como dispone la Comisión permanente de la Diputación Provincial de Lérida /…/ Inmediatamente el Sr. Alcalde accidental Presidente, invitó á los nombrados á que tomasen asiento en los escaños del Consistorio, depositó sobre la mesa las insignias de su cargo y cedió la presidencia interina á D. Antonio Massot Duch que resulta ser el Concejal de mayor edad de los presentes al Acto. Seguidamente por orden del Sr. Presidente interino procedió el infrascrito Secretario Accidental á la lectura de los Artículos 52, 53, 54, 55, 56 y 57 referentes al caso. Entonces la Presidencia declaró que debiendo procederse á la elección de Alcalde en la forma que dispone el Artículo 54 suspendió por cinco minutos la Sesión /…/ se procedió al escrutinio dando el siguiente resultado: D. Antonio Massot Duch obtuvo cinco votos y una papeleta en blanco. Siendo el número de votantes seis ha obtenido D. Antonio Massot Duch, cinco votos, ó sea la mayoría absoluta y por lo tanto queda proclamado Alcalde /…/ Acto seguido por el mismo orden y forma se procedió á la elección de Primer Teniente de Alcalde, resultando designado D. Juan Puig Azcona que obtuvo cinco votos y una papeleta en blanco y D. José Piñol Escribá obtuvo cinco votos y una papeleta en blanco para la elección del cargo de Segundo Teniente de Alcalde /…/ En cumplimiento del apartado segundo del Artículo cincuenta y seis, se nombró por unanimidad á D. Manuel Fontova Fabregat Procurador Síndico del Ayuntamiento, como suplente á D. Francisco Batlle Queralt /…/ como Regidor Primero D. José Badía Albareda, como Segundo D. José Amorós Amorós, como Tercero D. Manuel Inglés Clavé y como Cuarto D. Luís Catalá Capell /…/ se constituyeron, en esta Casa Consistorial, el Alcalde D. Antonio Massot Duch, el ex Alcalde accidental D. José Piñol Escribá, el Sr. Depositario de los fondos municipales D. Ramón Massot Duch y el Secretario Contador D. Joaquín Tello, al objeto de proceder á un arqueo de los fondos existentes en Caja al hacerse cargo de la Alcaldía el referido Sr. D. Antonio Massot Duch, dando el resultado siguiente: existencia en Caja, según arqueo practicado en 27 de Diciembre último, pesetas 1,58; ingresos hasta la fecha 1,58, existencia en Caja en este día pesetas 1,58 /…/ se levanta la presente Acta que firman todos los señores asistentes, de que certifico.”

L’Alcalde sortint, Josep Piñol Escribá 

L’Alcalde entrant, Antoni Massot Duch

El secretari, Joaquim Tell

A partir de 1913 es normalitzen les Actes d’elecció de noves Corporacions:

Document 169

Acta 01-01-1914: Constitució de l’Ajuntament

“En el Salón Capitular de las Casas Consistoriales de la villa de Belianes /…/ se procedió al escrutinio dándose el siguiente resultado: D. Manuel Inglés Clavé obtuvo 5 votos, tres papeletas en blanco /…/ el señor Presidente manifiesta que siendo ocho el número de Concejales presentes y haber obtenido mayoría de votos de los nueve que componen el Ayuntamiento quedaba elegido Alcalde D. Manuel Inglés Clavé á quien la Presidencia las insignias de su cargo /…/ Seguidamente se procedió á la elección de 1er Teniente Alcalde resultando elegido por 7 votos D. Antonio Huguet Inglés y una papeleta en blanco /…/ En la misma forma y por cinco votos quedó de Regidor Mayor ó Interventor D. José Amorós y Amorós, quedando constituido el Ayuntamiento en la forma siguiente: D. Manuel Inglés Clavé, Alcalde Presidente; D. Antonio Huguet Inglés, 1er Teniente Alcalde; D. José Santiañez Álvarez, 2º Teniente Alcalde; D. José Balcells Segura, Regidor Síndico; D. José Piñol Escribá, Regidor Síndico Suplente; D. José Amorós y Amorós, Interventor; D. Luís Catalá Capell, Concejal; D. Andrés Puig Azcona, Concejal; D. Juan Puig Azcona, Concejal.”

L’ Alcalde President, Manuel Inglés i Clavé

El Secretari, Ruperto Edo

La dimissió de l’Alcalde força un altre nomenament:

Document 178

Acta 7-12-1914: Nomenament d’Alcalde

“En el pueblo de Belianes á siete de Diciembre de mil novecientos catorce /…/ Acto seguido se levantó el Sr. Alcalde accidental manifestando que el objeto de esta Sesión era el de proceder al nombramiento de Alcalde en propiedad de este Ayuntamiento por dimisión del que lo desempeñaba D. José Santiañez Álvarez /…/ Reanudada la Sesión á los cinco minutos y anunciado, en voz alta, por la Presidencia que iba á procederse á la votación de Alcalde, se dio principio á ella /…/ procediéndose luego al escrutinio que dio el siguiente resultado: D. José Amorós Amorós obtuvo seis votos /…/ el Sr. Presidente manifiesta que siendo el número de Concejales presentes de los nueve de que se componía el Ayuntamiento y haber por tanto mayoría absoluta de votos, quedaba elegido Alcalde Presidente de este Ayuntamiento D. José Amorós Amorós /…/”

L’ Alcalde, Josep Amorós i Amorós

El Secretari, Bonaventura Majoral

La següent Acta menciona una carta rebuda del Diputat a Corts Sr. Francesc Macià:

Document 179 (Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Belianes, número 204)

Acta 14-02-1915: Carta del Diputat a Corts Sr. Francesc Macià

“En Belianes á catorce de Febrero de mil novecientos quince, reunidos en la Casa Consistorial para celebrar reunión ordinaria, los señores del Ayuntamiento que al margen se relacionan (Sr. Alcalde José Amorós, D. Antonio Huguet, D. José Balsells, D. Andrés Puig, D. José Piñol i D. Juan Puig), bajo la presidencia del Sr. Alcalde D. José Amorós Amorós que declara abierta esta Sesión habiendo dado lectura al Acta de la anterior que fue aprobada por unanimidad.

Según una carta  del Diputado á Cortes Sr. Macià en la que se interesa que asista un delegado de este Ayuntamiento á la reunión que hoy se celebra  en Borjas para llevar á cabo el proyecto de construcción de la agrupación telefónica que teniendo la Central en Borjas ha de poner en comunicación á 34 pueblos de la Comarca/…/”

L’ Alcalde, Josep Amorós i Amorós

El Secretari, Bonaventura Majoral

Novament l’ Alcalde , aquest cop en Josep Amorós Amorós, presenta la dimissió:

Document 182

Acta 25-07-1915: L’Alcalde presenta la dimissió

“En Belianes á veinte y cinco Julio de mil novecientos quince /…/ bajo la presidencia del Alcalde D. José  Amorós y siendo la hora señalada por este Sr. se declaró abierta la Sesión y de orden del mismo por el infrascrito Secretario (Lorenzo Massana) se dio lectura del Acta de la Sesión anterior que fue aprobada por unanimidad.

Acto seguido el propio Sr. Presidente presentó á la Corporación una Instancia suscrita por el mismo en que pide la dimisión de su cargo de Alcalde de este Ayuntamiento fundando la causa en motivos de salud   que no le permiten desempeñar por más tiempo el expresado cargo, justificándolo por certificación facultativa que también presenta en el Acto. El Ayuntamiento por unanimidad acuerda admitir al citado Presidente la dimisión de Alcalde de esta Corporación /…/  pasando, acto continuo,  á suplir la vacante de dicho cargo de Alcalde Presidente D. José Balsells Segura por haber sido el Concejal que obtuvo mayor número de votos /…/”

L’Alcalde President, Josep Amorós

Al mes següent es presenta al Ple l’embargament de tots els béns d’Alcaldes i Regidors des de 1913.

El primer de gener de 1916 es nomena el nou Ajuntament:

Document 184

Acta 01-01-1916: Elecció de nou Ajuntament

“En la villa de Belianes á primero de Enero de mil novecientos diez y seis /…/ debiendo procederse á la elección de Alcalde en la forma que dispone el artículo 54 de la expresada Ley Orgánica, suspendía por cinco minutos la Sesión para que los Sres. Concejales se pusiesen de acuerdo en la designación de Candidato /…/ dando el siguiente resultado: D. Andrés Puig Azcona obtuvo cinco votos; contra cuatro papeletas en blanco /…/ Leído el resultado de la votación, el Presidente manifiesta que siendo nueve el número de Concejales presentes y haber obtenido mayoría de votos de los nueve que componen el Ayuntamiento, D. Andrés Puig Azcona quedaba elegido Alcalde, a quien la Presidencia entregó acto seguido las insignias de su cargo /…/ Seguidamente se procedió á la elección de 1r. Teniente Alcalde, resultando elegido por cinco votos D. Francisco Juní Salla, resultando cuatro papeletas en blanco. A continuación se pasó a elegir el 2º Teniente Alcalde quedando elegido D. Antonio Fontova Corominas por cinco votos y cuatro papeletas en blanco /…/ el Ayuntamiento nombró Regidor Síndico por votación nominal de cinco votos de mayoría á D. José Badía Albareda y suplente Francisco Sendra Tristany, por resultar cuatro papeletas en blanco en dicha votación. En la misma forma y por igual número de votos quedó de Regidor Mayor ó Interventor D. José Queixal y Piqué, quedando constituido el Ayuntamiento en la forma que sigue: D. Andrés Puig Azcona, Alcalde; D. Francisco Juní Salla, 1r. Teniente Alcalde; D. Antonio Fontova Corominas, 2º Teniente Alcalde; D. José Badía Albareda, Regidor Síndico; D. Francisco Sendra Tristany, Síndico Suplente; D. José Queixal Piqué, Regidor Interventor; D. José Balcells Segura, Concejal; D. Simeón Vallverdú, Concejal; D. Antonio Huguet Inglés, Concejal /…/”

L’ Alcalde, Andreu Puig Azcona

El Secretari, Llorenç Massana

El primer de gener de 1918 es forma el nou Ajuntament:

 Document 201

Acta 01-01-1918: Elecció d’ Alcalde i nou Ajuntament

“En el Salón Capitular de las Casas Consistoriales, siendo las nueve horas, del día primero de Enero de mil novecientos diez y ocho /…/ Inmediatamente el Señor Alcalde invitó á los nombrados a que tomaran asiento en los escaños del Consistorio, depositó sobre la mesa las insignias de su cargo, cedió la Presidencia interina a D. Antonio Fontova Corominas que resulta ser el Concejal de entre los que han obtenido el mayor número de votos el de más edad /…/ quedando formado el Ayuntamiento en la forma siguiente: D. Francisco Juní Salla, Alcalde; D. Antonio Fontova Corominas, 1er Teniente Alcalde; D. José Badía Albareda, 2º Teniente Alcalde; D. José Queixal Piqué, Regidor Síndico; D. José Culleré Escribá, Suplente de Síndico; D. Francisco Fontova Escribá, 1er Concejal; D. Antonio Guasch Malet, 2º Concejal; D. Simeón Vallverdú Timoneda, 3er Concejal; D. Ramón Florensa Tudela, 4º Concejal /…/”

L’Alcalde, Francesc Juní Salla

El Secretari, Ruperto Edo i Grau

Document 218

Acta 01-04-1920: Elecció d’Alcalde

“En el salón capitular de las Casas Consistoriales de la villa de Belianes, siendo las nueve horas, del día primero de Abril de mil novecientos veinte /…/ debía procederse a la elección de Alcalde en la forma que dispone el artículo 54 /—/ Reanudada a los cinco minutos , se dio principio a ella llamando sucesivamente a todos los Concejales presentes por orden de mayor a menor por la edad, fueron acercándose a la mesa y depositando en la urna preparada al efecto sus papeletas, después de lo cual se procedió al escrutinio dando el siguiente resultado; D. Francisco Marimon Altarriba obtuvo  4 votos; D. José Culleré Escribá obtuvo 4 votos. Resultando empate entre los dos candidatos propuestos se procede en la misma forma a nueva votación  dando por resultado un nuevo empate. Seguidamente y con arreglo a lo preceptuado en el Artículo 55 de la Ley Municipal se procede al sorteo entre los dos referidos candidatos quedando elegido por la suerte D. Francisco Marimon Altarriba /…/ siendo constituido el Ayuntamiento, con arreglo a lo preceptuado en las disposiciones vigentes, en la forma siguiente: D- Francisco Marimon Altarriba, Alcalde; D. Juan Puig Azcona, 1er. Teniente Alcalde; D. Francisco Sendra Tristany, 2º Teniente Alcalde; D. Juan Armengol Canela, Regidor Síndico; D. Jaime Balsells Guixá, ídem Suplente; D. José Culleré Escribá, 1er. Concejal; D. Francisco Fontova Escribá, 2º ídem; D. Antonio Guasch Malet, 3er. Ídem; D. Ramon Florensa Tudela, 4º ídem /—/”

L’ Alcalde, Francesc Marimon i Altarriba

El Secretari, Ruperto Edo i Grau

 


 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!