Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Haig de reconèixer que com a nom de coalició és horrible però aquest títol a mi m’expressa la barreja de sentiments que tinc davant l’excepcional cita electoral del 27 S.
En les diverses conteses electorals, fins ara, he tingut prou clar i amb temps suficient quin havia de ser el sentit del meu vot.
Provinc de tradició netament antifranquista en tots els sentits ideològics i nacionals, amb contingut socialista i tints anarquistes i més darrerament sumant-hi posicionaments ambientalistes.
He practicat també el treball unitari quan aquest era francament difícil, bàsicament per que els antecessors de molts actuals independentistes i defensors del “procés” estaven o perfectament instal·lats dins del règim, amagats o simplement no es volien complicar la vida quan altres si que ho fèiem.
He defensat les reivindicacions d’autogovern de Catalunya quan no hi havia ofrenes de flors, televisions a punt els i els punters eren fusells de pilotes de goma de la policia repressiva.
En tot cas, i com he dit, tenia i he tingut clar què votaria quan em deixessin fer-ho, i així ho fet quan ha estat possible.
Però i ara? Qui defensa els meus posicionaments? Doncs no ho tinc clar del tot. Si que tinc clar qui clarament no els defensa.
El PP? Pels meus orígens, ja es veu que no és la meva opció natural.
Ciutadans? Potser millora una mica des del punt de vista social -la veritat és que no gaire- però des de l’òptica nacional, gens!.
PSC? No vull tornar a l’època de la Federació Catalana del PSOE on sembla que s’han instal·lat.
Catalunya si que es pot? Ja sé que volen decidir sobre tot -i en alguns dels temes crec que sé que decidirien, i ho puc compartir- però no em queda gens clar quina decisió volen prendre en un tema central com és el d‘independència SI o NO. I ara, l’abstenció no em val.
Junts pel SI? Ja m’agrada -ja ho he dit- en moments excepcionals treballar junts. Però NO si és per fer president un dirigent d’un partit que ha pactat nombroses vegades amb el PP lleis socialment, econòmica i política retrogrades i que el seu partit o coalició (per cert d’UDC ja ni en parlaré) està esquitxat per molts casos de corrupció, i amb coalició amb un partit anomenat d’esquerres però amb una E sovint massa petita.
CUP? Torno a dir que això de la Unitat Popular va molt en la línia dels meus pensaments però creure que ara els diferents territoris que conformen els Països Catalans estan al mateix nivell, nacionalment parlant, és una utopia excessiva. D’altra banda puc discutir-hi ho faig- si m’agrada o no l’actual Unió Europea, però soc profundament europeista, encara que també internacionalista, mediterrani i ibèric.
Després d’aquestes reflexions vol dir això que el 27 S em quedaré a casa i facilitaré el triomf a unionistes i conservadors? Ni parlar-ne, us ben asseguro que votaré, i ho faré per “SI QUE ES POT ANAR JUNTS PER LA UNITAT POPULAR”
Tito
Les opinions que s’expressen -i les opcions que es defensen- en els articles reflecteixen exclusivament les dels autors, que el Fòrum, com a grup d’opinió, exposa per fomentar el debat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!