Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

6 de juny de 2013
0 comentaris

Resum del Quinzè debat del FNM “La privatització del cicle de l?aigua a Catalunya”

Els ponents constaten que una de les poques “estructures d’Estat” de què s’ha dotat Catalunya perilla de desaparèixer per la pressió dels lobbies i el tripijoc de la corrupció política

Aquest dimarts al vespre, el Fòrum Narcís Monturiol (FNM) ha celebrat, a La Violeta de Gràcia (Barcelona), el seu quinzè debat sota el títol “La privatització del cicle de l’aigua a Catalunya”, que ha comptat amb la presència d’Eloi Badia, enginyer industrial, membre d’Enginyers Sense Fronteres, i Gabriel Borràs, biòleg i expert professional de l’aigua, actualment comissionat per l’ACA a l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC).
?
Conclusió, i no pas precipitada: hi ha una voluntat, des d’altes esferes de l’Administració en connivència amb els lobbies empresarials, de desmantellar l’Agència Catalana de l’Aigua. Es va poder constatar, efectivament, al llarg de la presentació dels ponents i del posterior debat, que els lobbies empresarials –especialment Agbar (Suez)– han passat i passen, segons l’opinió de tècnics i experts, per les seus centrals d’alguns partits polítics, amb què l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no s’ha de confrontar només al problema de si la gestió de l’aigua ha de ser pública o privada –que és un repte que el país no s’hauria d’haver plantejat mai–, sinó al fosc tripijoc del finançament dels partits polítics.
?
Mentre Eloi Badia va fer una exposició centrada a mostrar des de l’àmbit internacional cap al nacional com es contempla i s’organitza la gestió pública de l’aigua, Borràs va fer un inèdit repàs, a partir de referències publicades als mitjans de comunicació (vegeu, com a exemple aquesta perla de l’any 1980), de com s’ha arribat al punt actual, en què el desori de la privatització per part, ara, dels poders econòmics i del control polític –que ve de lluny– pot arribar a comportar el desmantellament de l’Agència Catalana de l’Aigua.

?No endebades, la dimissió de l’antic director de l’ACA, Leonard Carcolé, just després de l’entrada del nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, vindria justificada per la seva negativa a fer part d’aquest joc dels disbarats en què Agbar, amb suport judicial inclòs, té molt a veure.

?Aquest desori també va ser constatat per part d’alguns tècnics de l’ACA, presents a l’acte, que van explicar que se’ls pressiona de paraula –mai per escrit– perquè informin favorablement determinats expedients en contra del que estableix la planificació de l’aigua o, un altre exemple, que s’ha abandonat el sistema de boies marines –instaurat a la mar Catalana des de 1984– amb l’excusa que no hi ha pressupost per al seu manteniment (quant el cost total no depassa dels 120.000 euros), a més de molts treballs de manteniment que s’estan deixant de fer i que poden comportar una rebaixa substancial de les òptimes qualitats amb què fins ara ha treballat l’Agència en relació al cicle de l’aigua.

De fet, un dels problemes que comporta la privatització és, precisament, la deixadesa en el manteniment de les instal·lacions i la renúncia a l’ interès general en favor dels purament accionarials, com també va explicar Badia.

EcoDiari/FNM   

  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!