Fòrum Narcís Monturiol

Fa un parell de dies parlant amb un bon amic , el qual té la paciència de mirar-se de tant en tant el bloc del nostre fòrum, em va preguntar de sobte: qui és la caputxeta roja?
Com qualsevol fatxenda li vaig contestar : home, una història que vaig tenir que no va arribar gaire lluny.
Certament són moltes les històries que s’han escrit al voltant d’aquest personatge.
La història de la Caputxeta Roja és un conte que es va estendre per diverses regions europees mitjançant la tradició oral. Se sap que el conte ja era narrat al segle XIV a França.
Hom diu que la versió escrita més antiga és Le Petit Chaperon Rouge, el qual apareix en el recull de contes de Charles Perrault del 1697.
La nostra caputxeta podia ser una noia seductora de vells llops humanitzats que un cop havien devorat a l’àvia s’amistançaven amb ella i gaudien dels plaers terrenals, tot aprofitant-se dels rèdits de l’herència de monedes d’or de la difunta per menjar, veure i cardar fins l’esgotament.
No és el cas, recordeu que l’avia de la nostra caputxeta viu a Vinaròs, feliç amb el vell pescador de Coalició Compromís del País Valencià.
També podem identificar com a caputxetes roges de la Història a Rosa Luxemburg , a Madame Curie, a la nostra Mercè Rodoreda o a Hannah Arendt, però potser fora una frivolitat.
En realitat la nostra Caputxeta Roja viu a Sant Martí del Lluçanès, a una masia del segle XVII d’ on provenen els avantpassats del Llop del Montsant.
És una dona bruna, molt atractiva , d’uns 35 anys que escriu i medita de dia.
Als capvespres de tardor remena els seus malucs, quan puja l’escala del Casal del Poble, ben acaronada per les mirades – entre tendres i lascives- dels vells que juguen al dominó o a la brisca.
Diuen les bones llengües que té molt bona relació amb els “cupaires” de la comarca.
Xavier

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!