Fòrum Narcís Monturiol

Dimarts 1 d’abril diferents entitats ecologistes, socioambientals i veïnals, acompanyades d’ alguns diputats de quatre forces polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, de sindicats i de persones a títol individual, van presentar el Pacte Social de l’Aigua a Catalunya en el qual s’assumeix el compromís de treballar per una gestió integrada i participativa del cicle de l’aigua, a favor de la seva gestió pública i transparent i de la municipalització de la gestió en baixa, tant a petits com a grans municipis.

Des del nostrat municipi d’ Arbúcies a capitals europees com ara Berlín o París s’ estan desenvolupant algunes d’ aquestes polítiques amb resultats d’eficiència ambiental i disminució del preu de l’aigua per al conjunt de les diverses activitats urbanes i industrials.

La magnífica tasca de les persones d’Aigua és Vida i la seva capacitat de crear complicitats amb altres col•lectius han estat fonamentals per sumar al voltant d’aquest pacte a entitats socials i forces polítiques no estrictament ecologistes o preocupades per l’ Ecologia.

Tal vegada, un cop analitzat l’extens document vull fer-ne algunes consideracions.

El text és complet, passa de la temàtica local a la global, fa esment de la qualitat de l’aigua, dels contaminats persistents, prioritaris i preferents, dels tractats comercials USA –UE etc.

El lector de la premsa conservadora (tota) i que també es mou per la xarxa, fàcilment conclourà que la principal alternativa a l’hegemonia de les oligarquies que dominen el cicle de l’aigua a Catalunya és la municipalització. Certament és una proposta molt engrescadora que, com ens recorda “Aigua és Vida”, es desenvolupa amb èxit a 6 municipis catalans i a d’altres indrets. No és empresa fàcil donar alternatives, promoure mobilitzacions i donar suport al poder municipal en front d’Agbar. Som – hi!

Entenc també que cal concretar com i de quina manera és pot reconduir el nyap del Canal Segarra- Garrigues – que és un tema de país – a conseqüència els canvis als ajuntaments que es puguin donar al maig en tindran poca incidència. La mateixa consideració val també per anar creant complicitats per abordar el retorn d’Aigües Ter Llobregat al sector públic a partir d’una voluntat política ferma i transparent.

Per aquests grans temes però haurem d’esperar, sap greu, les “eleccions plebiscitàries”.

I hem de posar en primer pla que la Generalitat de Catalunya ha d’assolir totes les competències plenes sobre la part catalana del riu Ebre i els seus afluents. Per a més informació sobre aquest tema llegiu al bloc el magnífic article “Unitat de Conca, unitat de País”.

Per finalitzar us dic que sense la proclamació de la República Catalana – Estat Propi- Catalunya mai no tindrà plena competència sobre la part catalana de l’Ebre.

És el meu parer (si més no).

El Llop del Montsant

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!