Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Interessant tast fílmic de part de l’obra del gran documentalista nord-americà (…)
Aprofitant el període de naixement i creixença del fill del director, en Ross no té més remei, per matar el cuc insaciable del temps, que veure molta televisió.
El caramull de morts, assassinats, accidents, incendis, catàstrofes, el ben atabala i esglaia.
Tot aquest gavadal de mort i destrucció el mou a gratar i anar més enllà del relat televisiu; en McElwee determina girar visita a algunes de les persones protagonistes dels successos.
El marit d’una dona assassinada; la professora que perd casa seva per mor d’un tifó; l’operari salvadoreny que resta minusvàlid després d’un greu accident…
La cosa és esbrinar que se n’ha fet de la bona gent. Com se n’ha sortit. Alhora, hom retrata un món essencialment fràgil, inestable, precari, on podem passar de la bonança al desori i la mort en qüestió de dècimes de segon.
Alhora, el director fa per manera de mostrar-nos el seu original i singular estil de fer cinema: amb la càmera filmant tothora, sense pausa ni descans; introduint la seva personalitat en el film; confegint un inacabable fresc, un diari filmat sense parangó. Amb la família i el seu entorn immediat com a protagonista i coactor privilegiat.
Val a dir que l’espectacle, la densitat i riquesa expressiva i narrativa del film, resulten molt i molt importants. També el seu ús de la ironia, el sarcasme, el laconisme, sense mai alçar la veu ni sobreactuar davant grosses barrabassades. En un estil que retira, de vegades, en Woody Allen i en Nani Moretti.
Ross McElwee, un director de visita i revisitació obligada.
. Six O’Clock News. Dir. Ross McElwee. 106 minuts. EUA. 1996.
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!