Wu Ming.cat

Boston. Florida. Anys 60. El coiot. El conill. El brau… Quatre venedors, amb sobrenoms d’animals, de bíblies catòliques es deleixen per “col·locar-ne” el seu producte (…)

Boston. Un fred que pela. Que glaça les idees. Carrers i camins i paratges esparsos, solitaris, entre fantasmagòrics i inhumans. I a sobre, crisi econòmica. Poc caler a casa. Gent gran. Dones solteres. Aturats. Precariat. I els quatre homes, cadascú pel seu cantó, ensenyant el mostrari i les grosses bíblies autoritzats pel senyor Bisbe, que déu guardi i conservi per molts anys.

Florida. Sol, grans i grossos i luxosos hotels. Hàbitat també dispers i espars. Altre paisatge, altre gent.

La càmera n’és testimoni de les fatigues i fal·leres d’aquests professionals de la venda a domicili. Del porta a porta. Quatre homes, quatre caràcters, quatre estratègies de venda. Dedicació completa. De sol a sol. Homes sols, encaboriats, obligats a vendre, vendre i vendre.

Moments èpics del capitalisme. Quan a cop de sabatilla o d’espardenya els comercials llauraven el seu futur picant portes i encaixant mots lletjos, indisposicions, males cares…

Els veiem defensant el producte. Seductors, àgils, bons en el cos a cos comercial, un pessic de demagògia per aquí, unes gotes de simpatia o de fermesa per allà.

Ara rient, plorant, blasmant déu i qui els vetlla, enfotent-se del comú dels mortals.

Drama, somnis ja impossibles, feines sense sortida. VENDRE, VENDRE i VENDRE. I no res més.

VENDRE.

“Salesman”, un clàssic del direct cinema, dels documentals. Una obra mestra absoluta.

. Salesman. Dir. Germans Maysles. 91 minuts. USA. 1968.

Vídeo

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!