Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Fa 40 anys, un grup de membres de la secció universitària del Front Nacional de Catalunya, van crear el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (…)
La fundació va permetre clarificar el panorama en tres sentits: el PSAN anava més enllà del “nacionalisme radical” del FNC, es posicionava d’esquerres, i abraçava l’àmbit nacional complet, els PP.CC, com a espai de lluita i d’organització.
Connectava, així, d’alguna manera, amb la tradició secessionista representada per Estat Català, el Partit Català Proletari i Nosaltres Sols. La societat, però, no n’era pas, la mateixa.
També, arreu del món, i al calor de les lluites d’alliberament nacional i social a Cuba, Algèria, Euskal Herria, Galiza, Canàries, Còrsega … s’infantaven tot d’expressions polítiques semblants.
El PSAN, doncs, no en fou pas excepció.
La seva vida, però, com la d’altres partits germans, fou agitada: trencadisses –el 1974 amb la creació del PSAN provisional, el 1976, definit comunista, perdé el sector moderat, naixença de l’MDT unitari i trencament, escissió a Catalunya Lliure i sorgiment de la PUA, més endavant Endavant-OSAN …-, ingènua i errònia temptació i miratge armat tancat amb severa autoderrota de l’independentisme …
La història del PSAN, per tant, ha estat la de la moderna esquerra d’alliberament nacional. Amb un balanç d’encerts i torts. I una contribució decisiva a la nostra causa nacional. Història de la qual cal aprendre’n en tots els sentits, sabedors que, avui, segons quins camins i dreceres, determinades pràctiques, ja no tenen pas raó de ser.
Per tot això, i per moltes coses més, gràcies i per molts anys!, PSAN
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!