Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Estança africana a la penombra. Una àvia mostra fotografies en blanc i negre d’en Phillipe. Engega una bella i tràgica història africana (…)
En Phillipe Koudjina, de Níger, ha estat un dels fotògrafs més importants i de més projecció en la renovació de la fotografia en aquell continent.
Veiem en Phillipe vell i atrotinat i disminuïts físicament, tot arrossegant-se pels carrers de la seva vila. Du unes grosses crosses i unes sabates enormes. Avança poc a poquet, i al costat d’un carrer principal, passa la major part del dia pidolant menjar, diners, amb els quals poder mantenir la seva família.
Escoltem com la gent en parla, d’ell i la seva desgràcia. I de com transita greument handicapat, mig cec, amb robes modestes.
En Phillipe ens ensenya càmeres, estris debolits i inútils, pura ferralla. Material inert i fungible.
L’home pateix glaucoma i acusa l’efecte greu de les ferides d’un accident de trànsit quan un cotxe el va atropellar. Atès que no tenia seguretat social i no podia fotografiar va haver de deixar la professió i es dedica a pidolar.
Els anys i els temps de glòria passaren avall. Les seves fotos d’en Pasolini, de la Callas, de les nits boges africanes, als 60, resten pel record.
El film entrevista altres fotògrafs d’èxit, nacionals i continental, tothom n’esmenta en Phillipe com a referent.
Gent estrangera, aficionada a la fotografia, de renom, ho veiem, mira d’organitzar-ne una exposició. Una forma de rellançar el seu nom i oferir-li uns ingressos que li permetin, a ell i als seus, de viure amb dignitat.
Tràgica i viva història d’èxit fugisser i de derrota perpètua, “Photo Souvenir” és un documental fet amb dignitat i que ens fa cinc cèntims d’una de tantes vides estroncades i irrecuperables per una qüestió merament atzarosa.
. Photo Souvenir. Dir. Paul Cohen i Martijn Van Haalen. 54 minuts. Holanda. 2006.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!