Wu Ming.cat

New Orleans des de cel. Aigües invasores i insidioses. Festes. Majorettes pertot. Amb el rerefons d’una música brolla l’aspre veu d’en Louis Amstromg (…)

Corrua d’imatges. Calidoscopi. Atenció, parla el batlle davant periodistes de la CNN.

De seguit veiem i sentim opinions de tot de persones, de ciutadanes i ciutadans de la urbs seriosament devastada. Hi són majoria els afroamericans –segurament per això la van deixar perdre. També enraonen càrrecs locals, provincials, i el senyor president dels Estats Units de nord-amèrica, el penques, a qui déu nostresenyor, guardi molts i molts anys.

El documental ens mostra la realitat d’una ciutat la majoria de la qual viu a 1,80m. per sota del nivell de les aigües que hi veinegen.

La gent fa cinc cèntims de com li ha anat, en general. A estones, s’hi alterna un relat cronològic, hora a hora, de la catàstrofe, del setge de la ciutat per l’aigua agosarada i alliberada. Hora a hora fins que l’element blau, de sobte, golut i invasor, i senyoreja la ciutat indefensa.

En 1927 succeí tres quarts del mateix. No feia pas gaire que el senyor Bush n’havia denegat pressupostos pal·liatius d’una situació, amb dics vells i insuficients, que amenaça un mal ben gros. Models matemàtics predictius el que s’esdevindria si la ciutat era visitada per un huracà de força 5. Res de nou en aquell país que es vanta de ser el millor en tot.

Més clar i greu encara: constatem el retrat de la inacció, la incompetència pública d’aquests campions del neoliberalisme que governen institucions en les que no hi creuen si no és per beneficiar el capital.

El documental, dinàmic, punyent, es desplega de la mà mestra del gran Spike Lee. És, fet i fet, el retrat actual i viu d’una vergonya inadmissible i intolerable.

Val a dir que això, amigues i amics, també és Amèrica.

. New Orleans: When The Levees Broke. Dir. Spike Lee. 256 minuts.

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!