Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Fou qualificada com la Riviera de Califòrnia aquesta mar interior originada per un desviament del riu Colorado el 1901. Al bellmig del desert (…)
Una Riviera esdevinguda paradís espantós. A només 70 quilòmetres de Palm Springs. Un lloc poblat per gent humil i per gent me´s benestant. La claveguera més gran d’Amèrica.
I assotat per tot de catàstrofes naturals i no com ara el desbordament del Colorado.
És una mar de 50 per 20 quilómetres. Un no-lloc que fou, els 50, un lloc sovintejat per estrelles de Hollywood i per rics i famosos. Des de 1976 la mar de Salton ha crescut. Ha patit temepstes tropicals. S’ha desbordat. El port en quedà desmanegat.
És una pel·lícula gran d’aigua estantissa, un gran desguàs sense entrada ni sortida, salobre.
La mar té dues riberes. Dos mons. L’occidental, eminentment residencial, i l’oriental, habitat per classe obrera.
La temperatura, a la punta de l’estiu, voreja els 50º. I es troba molt per sota del nivell de l’oceà. Esdevenint un dels indrets superficials més fondos del planeta.
Després de diversos projectes i expectatives, s’escampa el pessimisme entre els seus habitants. Calen calers. Hi ha oblit. Èxode.
Fet i fet, sense canvi no hi ha futur.
. Misèries i plaers al mar de Salton (Plagues and Pleasures on the Salton Sea). Dir. Chris Metzler i Jeff Springer. 58 minuts. 2006.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!