Que jo recordi, n’hi ha una versió en català publicada a Empúries -no recordo si a càrrec de Francesc Parcerisas- publicada cap als anys vuitantes a la col·lecció Tros de paper
Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
27 de maig de 2013
1 comentari
La soledad del corredor … (Orgullosos de ser de classe obrera)
… Als anys 50, un jove rebel de classe obrera ja va revelar la grisor de la vida d’extraradi a les ciutats del nord d’Anglaterra. Aquell jove era Alan Sillitoe (1928-2010), insigne angry young man i autor del cèlebre llibre de contes “La soledad del corredor de fondo” (…)
El relat més conegut és el del títol, que narra la peripècia d’un delinqüent juvenil, internat en un reformatori, que troba en l’atletisme de llarga distància una vàlvula de descompressió mental. La narració és una llarga introspecció, escrit a ritme de trotada, sobre l’anhel d’insubordinació. Però a la resta de relats n’hi ha de més subtils en el retrat de la frustració suburbial.
Sillitoe projecta una mirada impertinent sobre la incapacitat de vèncer la soledat (El cuadro del barco de pesca), les dramàtiques conseqüències de la incomunicació conjugal (El partido) i les solucions per sobreposar-se al fatalisme del no future (Una tarde de sábado).
Però tampoc no defuig la nostàlgia quan, ja consagrat com a home de lletres, fa una ullada enrere i recorda la infància al carrer als anys 30, entre amistats delictives (El arca de Noé) i guerres de bandes (Declive y ocaso de Frankie Buller).
Sillitoe descriu un món llunyà, però la rebel·lia i el malestar que destil·len els seus contes no semblen tan desapareguts com ens agradaria creure.
Abel Grau, Time Out Barcelona. Número 66.
(Per cert, del llibre no hi ha versió catalana)
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!