Wu Ming.cat

A l'esquerra, la CUP

21 d'abril de 2009
4 comentaris

La CUP, en Carretero, i la mare que ens va parir

No sé com ho veieu, però la concurrència de Joan Carretero al davant d’una plataforma políticoelectoral independentista als propers comicis catalans destrueix i deixa, amb tota seguretat, fora del Parlament les opcions de les Candidatures d’Unitat Popular (…)

Una candidatura, diu el comte de la Cerdanya Carretero, transversal, i amb un punt de tan sex-appeal i atractiu com la “declaració unilateral” de la independència de Catalunya.

Preguntes:

. Què faran, què farem, les CUP?

. Hi aniran a les eleccions?

. Ho faran sols?

. Es plantejaran, les CUP, anar del bracet amb Joan Carretero?

. Què és millor? O menys dolent?

. Curt, i com deia Mestre Vladímir Ulianov “Lenin”, Què fer?

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

  1. Soc independentista i algun cop he votat les CUP. En les eleccions al Parlament de Catalunya l’independentisme pragmàtic ha d’anar junt. Tots els que estiguin disposats a donar suport a la declaració uniliteral d’independència hem de fer costat a Carretero.

    La independència és necessaria tant per les dretes com per les esquerres. Per tant el que cal és juntar-nos tots els que creiem que ha arribat l’hora de plantar-nos.

  2. Ens trobem a la trinxera preparant l’atac: ERC, CUP i algun independentista amb sentit comú.
    De cop i volta, surt a atacar en Carretero i companyia, sense estratègia prèvia, a la valenta però a la irresponsable. De l’altre costat, un sol tret: en Carretero cau ferit de mort, tal com fa uns anys li va passar a l’Àngel Colom i la seva aventura del PI.

    Aquí tenim, doncs, dos tipus d’independentisme: d’una banda, l’independentisme infantil, immadur, dels qui recentment s’han declarat independentistes, dels qui desconeixen els precedents del moviment, dels qui no saben què era l’MDT, el PSAN, etc. Dels qui van votar el PI i ara no saben a qui votar perquè creuen que 21 escons d’ERC és majoria absoluta i així se’ls pot exigir que proclamin la independència, ja. Dels qui volen la independència però no saben per què, i tampoc no saben que per aconseguir la independència calen molts vots, i vots no solament dels catalans de soca-rel, sinó vots al cinturó industrial de Barcelona, vots a Santa Coloma de Gramenet, a Bellvitge, a Badia del Vallès, a Sant Adrià del Besòs, etc.

    De l’altra banda, tenim l’independentisme de tota la vida, hereu de les mobilitzacions dels vuitanta, de l’independentisme que ha aconseguit unir-se amb l’esquerra i acabar amb la gran mentida que deia que el nacionalisme només era burgès. Es tracta d’un independentisme que vol arribar a totes les capes de la societat, que ja no es basa en raons lingüístiques, culturals o folklòriques. És l’independentisme mestís, d’esquerres, pragmàtic, que intenta reflectir ERC. No obstant, aquest independentisme no s’ha sabut explicar bé. No ha fet pedagogia. No ha explicat quantes coses ha aconseguit amb només 21 diputats i què poc va aconseguir CiU amb tres majories absolutes.

    El temps dirà

  3. Tinc dubtes sobre el pas de Carretero. No de que no tingui raons sinó del risc que suposa de dispersar el vot i que tot plegat acabi amb un Parlament amb majoria espanyola.
    Tot i així el decensís que hi ha vers els partits actuals és enorme. Molts votants d’ERC estan decebuts de pactes tripartits i molts de CiU estan farts del tacticisme “assenyat”.
    Si és fa l’aposta de Carretero cal fer-la amb ànim guanyador. Si al final només serveix per a treure 4 escons no haurà valgut la pena.
    Una cosa que trobo positiva és la crida a la transversalitat. En aquest cas què faríeu vosaltres? Donaríeu suport a una oferta política purament independentista (amb aquest únic punt programàtic) o prioritzem l’eix social i no la votem “perquè dintre també hi ha gent de dreta”?.
  4. La idea i el plantejament de l’article del Carretero està molt bé. Però no és ell que ha d’encapçalar aquest moviment. És la dreta o el centre-dreta que rodeja Convergència i el PSC més C que ha de crear aquest moviment. Jan Laporta, Xavier Sala.i.Martin, Carme Laura Gil, Campuzano, Jaume Sobrequès, Ferran Mascarell, Victor Alexandre, algun president o expresident de La Caixa, Agbar, El Port de Barcelona, La Patronal,… etc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!