Wu Ming.cat

A l'esquerra, la CUP

7 de setembre de 2007
0 comentaris

?La ciudad de los fotógrafos? (Sebastián Moreno)

En Pinochet (…)

Volem la ?Filmoteca? també a l?estiu

com el general Franco, converteix els primers anys la seva dictadura ?creada l?onze de setembre de1973-, en una operació perfectament i científicament planificada i executada d?extermini de l?oposició política.

No serà, doncs, fins a mitjan dels 80 que la dissensió interna no pren certa volada i consistència: Esclaten manifestacions, vagues, els familiars de les víctimes, tot alçant la veu, es demanen on són els fills, germans, pares, i mares.

D?altra banda, els reporters gràfics ho tenen ben magre per fer la seva feina. Una colla decideixen crear un instrument col·lectiu de defensa: neix l?Associació Gremial de Fotògrafs Independents-AFI (un dels testimonis del film que ressenyem, amb el somriure als llavis, diu que AFI vol dir associació de fotògrafs d?esquerres).

Doncs bé, aquesta entitat col·lectiva permet que els reporters gràfics puguin fer millor la seva feina, per bé que alguns d?ells seran assassinats o ferits o detinguts. Aquests fotògrafs esdevindran, justament en aquells anys, els testimonis de la repressió, de la veritable cara d?aquella dictadura que es pretén benvolent i afable i campiona en la lluita contra el comunisme i el marxisme.

Les víctimes hi contactaran i ells posaran les seves càmeres al servei dels qui pateixen, dels represaliats, dels perseguits. Tota una excepcional feina de documentació del rostre el pinochetisme serà posada a l?abast de la població, a través dels diaris i revistes, i de l?opinió pública informada internacional.

?La ciudad de los fotógrafos? no és més, doncs, que un testimoni cinematogràfic de la tasca de l?AFI i dels reporters gràfics mitjançant el fotoperiodisme.

Els veiem treballar, els sentim parlar. Coneixem els familiars de les víctimes. Hi ha vídeos, entrevistes, so directe del carrer, i, sobretot, sobretot, un fum de fotografies d?aquestes dones i homes intrèpids i valents.

Una pel·lícula sensible, tendra, sincera, ben feta ?i a més el primer film d?en Sebastián Moreno-, que demostra el valor de la pròpia feina en situacions adverses en que és en joc la mateixa vida.

. ?La ciudad de los fotógrafos?. Dir. Sebastián Moreno. 80 minuts. Color i blanc i negre. Xile. 2006. Versió original en castellà. Cicle: El documental del mes.

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!