Wu Ming.cat

Monument a Rafael Casanova. 12 del migdia. Un grup de mig miler de persones encapçalades per Joan Carretero, s’hi adrecen al monument. Una part important del públic, espontàniament, coreja el seu nom i aplaudeix amb ganes el dirigent independentista (…)

Matí

Obrers en lluita de NISSAN i ROCA, escridassen, sobretot, els polítics (llàstima, pensem, que només vinguin a la Diada a reclamar qüestions laborals i se n’absentin totalment, ai, de les nacionals.

Fossar de les Moreres. Tot de paradetes. Veiem en Carles Castellanos, un polític valuós, amb un cap ben moblat, el més dur entre els durs, ara, talment un general sense tropa. L’estand de la Coordinadora Obrera Sindical –fulls volants, samarretes del sindicat nacional, la revista ‘Solidaritat’… Intervenció de l’antic dirigent de la mesa nacional d’HB, Tasio Erkizia, els aplaudiments arriben al paroxisme.

Tarda

Encara hi resten parades, hi destaca la del PSAN, que no retiraran fins després de ben finalitzada la ‘mani’.

Hi veiem símptomes que la mani serà d’upa. Famílies senceres, amb abundor de quitxalla, amb nadons inclosos. Voreres plenes. Expectació. Públic multicolor, molt divers, força transversal.

Engega la marxa la pancarta unitària de CAJEI, Endavant-OSAN, Alerta Solidària, CUP -diluïda en una sopa de lletres, sense el protagonisme gran que li pertocaria-, SEPC, Maulets, COS. El bloc és força nombrós. No gaire compacte. Hi notem un públic més divers, no tan militant o caracteritzat sociològicament com altres anys; un públic més ampli. Sense pancartes. El grup deu fer, gairebé, un quilòmetre de llargada.

Darrera hi van un aplec d’anarquistes –uns 200-; cantaires.

De cop, irromp un tràiler i un altre vehicle per premsa. Música i decibels. No, no és pas ERC, són les entitats sobiranistes. Al tràiler, en un escenari mòbil, hi actua la Companyia Elèctrica Darma. N’encapçalen el nombrosíssim bloc, Joan Laporta, Miquel Calzada, Josep Guia, Salvador Cardús, Núria Cadenes. El grup és menys llarg que l’anterior però força més dens i bigarrat.

Confirmat: la mani, tota ella, és la concentració independentista més nombrosa dels darrers vint anys. N’hi ha tanta gent que costa d’avançar.

Revolta Global –república i Països Catalans, diuen uns 200 membres-; PSM-Entesa Nacionalista -aplaudits i que ens recordenque ‘Sense les Illes no hi há país’; el PSAN; els joves d’EUiA, dels Col·lectius de Joves Comunistes; un grup amb pancarta ‘Galícia amb els Països Catalans’; el PCPC; La LI… segueixen a continuació.

Darrera apareix una pancarta dels “10.000 a Brussel·les per l’Autodeterminació”, i el Reagrupament Independentista de Joan Carretero, tot de samarretes color grana, un miler, el gruix d’entre 30 i 50 anys, també jovent, en una estrena lluïda i destacada.

Ara sí, aquí tenim el tràiler d’ERC. Molt de soroll, molta música, molta senyera gegant, però un grup més reduït que altres anys –poc més de 5.000-, tancant la marxa.

En resum, manifestació majúscula, lluïda, 35.000 persones. Amb els dos primers blocs de semblant nombre, i un tercer, el republicà, menor. Un èxit que confirma la necessitat d’aprofitar aquesta conjuntura tan propícia per derrotar l’autonomisme i obrir una nova etapa on primi la vindicació separatista catalana: ens cal un estat on els catalans del Segura a les Corberes i de Fraga a Maó, puguem viure i progressar en llibertat i en democràcia.

Som-hi! Que tot està per fer i res no és impossible.

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!