Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Us presentem Mrs. Edith Bouvier Beale i la seva filla Edie. Tieta i cosina, respectivament, bufa!, de la senyora Jacqueline Kennedy Oassis (…)
Ambdues dames habiten una mansió de 28 habitacions situada a East Hampton la qual rep el poètic nom de Grey Gardens.
Les dames de la high society viuen soles en una casa atrotinada, gegantina, elefantiàsica. Sense aigua. Amb l’amenaça de desnonament del municipi. Deixatades i isolades en el seu abandó, les seves excentricitats. Somiant i membrant temps pretèrits; la mare, cantant d’òpera, aviat sense marit, l’home hi va tocar el dos i desféu la família; la filla, entre festes i celebracions, promesa d’en Paul Getty, i d’uns quants milionetis i ricatxos d’allò més ricatxos.
Ja ens perdonareu la ironia o el sarcasme, però les senyores de referència fan pena. Molta pena. Soles. Abandonades. Tancades i barrades en el seu món. A penes sense ingressos. La mare, tot el dia a llit, amb la mobilitat força minvada. La filla, alta i esvelta, tot el dia ballant i saltironant.
El seu món. Casa seva. Les excèntriques visites. Les picabaralles. Els comptes pendents entre ambdues. Dissecció d’una no-família. Obertura en canal de la psique comuna; rancúnia, odi, infelicitat, abandó, manca d’amor.
Una història que vessa un dramatisme intens i incontenible. Tendra. Tràgica. Molt americana.
Talment una novel·la d’en William Faulkner o d’en Tennesse Williams o Eugene O’Neill.
. Grey Gardens / Jardins Grisos. Dir. Germans Maysles. 96 minuts. USA. 1976.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!