Wu Ming.cat

Guaita que diuen ara: que el Reagrupament i el PSAN podrien anar del bracet, amb altres forces, a les Eleccions Catalanes de l’any vinent. Us ho imagineu? I molts que n’eren tan feliços amb el fet que el partit de Josep Guia, deien, estigués instal·lat en els llimbs dels grans mots, isolat, i perifèric (…)

Del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans se’n poden dir moltes, de coses. S’hi pot estar o no d’acord amb la seva línia política. Ningú no negarà, però, que ha estat l’únic que després del daltabaix anorreador dels anys 90 ha feinejat, exclusivament, per enfortir els propis rengles: reconstruint el partit a viles i comarques, engrossint la militància, formant el seu personal polític, regularitzant i fent més moderna i llegidora la revista LLUITA, dotant-se d’una pàgina web abans que ningú…

Amb una CUP poc defensava per propis i estranys, amb migrada autoconfiança, que deserta de la gran lliga dels comicis catalans propers, el PSAN, un partit al qual el tema institucional no li fa ni fred ni calor, podria, ara, i cas que això prosperi, podria, diem, assolir un gran trumfo amb una participació electoral que el faria molt visible i amb presència en una força emergent i transversal amb possibilitat d’assoliment de diverses actes de diputat…

No avancem, però, esdeveniments. De moment, això és una hipòtesi. En qualsevol cas, sembla que el panorama, i això serà bo per l’independentisme nostrat, s’anima per moments.

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!